"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 5 de setembre de 2015

Caminada a Sant Pere del Puig i posterior berenar-sopar d'amics


Avui ens hem ajuntat 13 caminants per anar a donar un tomb curt, encara que la verdadera finalitat es fer gana per desprès fotre's un bon berenar-sopar al mas-xalet d'una component dels caminants.
Amb una mica més d'un quart d'hora de retràs, per imponderables i sense retrets, sortim pel camí vell de Sant Pere, que passa pel costat del gran dipòsit d'aigua i deix a la dreta el Camí del Rec, que es per on en principi hi ha la intenció de tornar.
Quan deixem recte el Camí de la Terrena comencen a sentir un “xumba-xumba” que al principi ens sembla que es d'un cotxe pujant amb la radio a tota potencia, però desprès ens adonem que la música ve d'un dels polígons. Encara que el que arriba no es música, ja que la distància i els ressons fa que ens arribi molt distorsionada, no sent un so agradable, so, que a més, ens acompanyarà fins que marxem cap a casa, ja que es una festa que té permís de l'ajuntament.
L'excursió, com a ruta, no té res significatiu, ja que a les poques cruïlles hi han pals indicadors. La puja es curta però agressiva. Anem arribant de forma escalonada a Sant Pere, on la visió cap a la Selva no es gens agraïda degut als alts arbres que ens tapa la visió. Si que es bonica cap a l'Albiol i les Muntanyes de la Mussara, però només fins a les antenes.
Una vegada fet un tomb per l'entorn, i encara que estava previst anar cap a la dreta, anant a buscar el camí del rec, ens anem a baixar per la pista. Amb visita a un mas d'un parent d'una de les caminants, on ens hem de desviar uns 100 metres. Després d'apreciar l'arreglat que està i la bonica visió d'un gran tros del Camp de Tarragona, incloent la Selva, tornem cap a la pista que ja no deixarem fins el poble.
Els últims, que ens hem quedat una mica despenjats, hem arribat a dos quarts de vuit, després d'haver fet una mica més de cinc quilòmetres, i ens anem cap el mas a fer el berenar (millor dit a menjar-s'ho). Jo em canvio de samarreta i de calçat. El berenar-sopar ha estat esplèndid, hi havien viandes cuinades per quasi totes les famílies i altres comprades, però no sabies per on atacar ja que tot lluïa força. La veritat es que quantitat i qualitat es barallaven per ser el millor. La traca han estat els postres, que ja bastant tip com estàvem s'ha tingut que fer esforços per menjar-s'ho, ja que amb la patxoca que feien els varis postres que hi havia a la taula, hauria estat una anormalitat no menjar una mica de cada, tal com ha passat. Però el que ha estat més importat han estat les rialles continues, per les vivències i anècdotes gracioses explicades i els acudits fets sobre la marxa i a vegades de sobte, en mig de converses serioses. O sigui una “collonuda” vetllada. Però el “xumba-xumba” de fons no ens ha mancat en tot el vespre. He volgut tornar per Almoster i Castellvell, encara que estava completament bé, avui havia begut una miqueta, quan normalment no ho faig. Amb tranquil·litat i sense problemes he arribat a casa, quasi a la una de la nit.
He fet tres fotos en tota la tarda, ja que fa poc havia fet el tomb i ja ho tenia fotografiat. Tampoc he gravat la ruta en gps, pel mateix motiu.


La Selva del Camp




0000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada