"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 30 de juliol de 2015

Fiords Noruecs: Dia 30 de juliol. Stavanger


Un dels molt cartells pujant
A dalt del Preikestolen



Avui es el dia que toca provar de pujar al Púlpito (Preikestolen), en català deu ser segurament “La Trona”. He estat dubtant d'apuntar-me a aquesta excursió ja que actualment no em trobo massa bé de físic. A més quan he preparat la roba i els estris para el viatge, he estat dubtant d'agafar els pals de caminar, i al final vaig decidir de no agafar-los, però una vegada a Noruega em vaig penedir, ja que cada vegada està més clar que a la baixada hauré de patir molt. Sort que en el sopar d'ahir, un dels matrimonis, companys de taula, van portar uns i no els faran servir al no fer aquesta excursió, i me'ls deixen.
El vaixell a arribat a Stavanger, i jo em preparo per fer l'excursió, mentre la Maite sortirà més tard ja que ha agafat un altre, de només tres hores, que amb un vaixell més petit navegaran pel Lysefjord, passant per sota del Preikestolen. El meu autocar segons deia la descripció de l'excursió, segurament ha passat pel mercat central i per l'edifici del museu de petroli, però la veritat es que no ens assabentem, ja que sense parar ens porta al moll dels transbordadors, on un d'ells ens portarà a Tau. La travessa dura 30 minuts. Des de Tau, segons la descripció passem per Solbakk, on hi han escultures de pedra de l'Edat de Bronze, i havíem de visitar l'aldea Jorpeland, però no s'atura fins una mica abans de l'aparcament per pujar al Preikestolen. Parem una abans per estalviar-se un tros de pujada, i l'autocar ens esperarà al lloc destinat. Segurament el que no s'ha fet es degut al temps que emplenarem en la pujada i posterior baixada, que serà bastant més del que seria normal. El recorregut es d'uns 4 quilòmetres i el normal es estar unes 2 1/2 hores de pujada i unes 2 de baixada, la gent normal sense corre i gaudint del paisatge.
Quan baixem de l'autocar, l'Ester (cordovesa) ens dona instruccions que a dos quarts d'una, estem on estem, hem de comença a baixar, ja que no podem arribar tard perquè depenem del transbordador. Com que arribem al moment, uns sis autocars del nostre vaixell, a més d'autocars d'altres companyies i gent solta, jo calculo que més de quatre-centes persones sortim alhora, o sigui una munió ben gran de gent. Tant durant la pujada com a la baixada, no haurà fotografia on no surti gent, exceptuant quan he fotografiat a fora del camí, que el que es veurà serà boira, ja que avui no es el dia més idoni, i segons sembla des del Preikestolen no tindrem gens de visió.
La pujada es molt bonica, fins més de la meitat pel bosc, després per terreny més obert. més tard per grans roquers. Tot el camí està treballat, amb passeres de fusta o amb pedres, en els aiguamolls, i amb grans pedres, fent escales en les pujades. Això no vol dir que sigui un passeig, a les pujades els esglaons queden una mica alts, això fa que en els primers repetjons la gent s'acumuli i es formi embotellaments, sense comptar la gent que ens creua perquè ja estan baixant. A més el terreny està molt moll i les pedres enfangades per les trepitjades de la gent, que fa que en els trossos de baixada sigui una mica molest. En una d'aquestes una mare amb dos fills, ella i el fill gran ens han avançat per fora del camí i el nen petit ha quedat al darrere i dalt sense atrevir-se a baixar, en un tros que per cert està bastant malament, jo me'l carrego al damunt i el baixo. La mare i el germà encara em donen les gracies, encara que no sé en quin idioma. Hi han alguns llocs entre roques una mica feixucs i que tothom passa com pot, però sense perill. També es deix un llac, a tocar, del que quasi no es veu per la boira. Quan manquen menys d'un quilòmetre hi ha una passera de fusta i una gran cadena, de barana, a la part de l'estimbat. El pas es estret i com ja hi ha bastant gent que torna, s'ha de deixar passar per poder fer-ho. Però el tros pitjor es una mica després, quasi a tocar al final, que encara que es ample, a l'esquerra tenim una bona caiguda, la acumulació de gent anant i tornant, fa que si no hagués una espesa boira, em faria força impressió.
Al Preikestolen hi ha més gent que a la Plaça Mercadal de Reus en un divendres o dissabte, a la tarda quan fa bon temps. Quasi que no hi ha lloc al mig. Les vores de la gran pedra sembla que estiguin al costat d'un llac, i no que tingui una caiguda de 600 metres. L'espesa boira a tocar les vores dona aquesta impressió.
Copio un tros del wikipedia: “Preikestolen o Prekestolen, que es pot traduir del noruec com Púlpit del predicador o Púlpit de roca, amb el nom antic local noruec de Hyvlatonnå (ribot de fuster), és un gran penya-segat de granit de 604 metres que es troba sobre el fiord Lysefjorden, oposat a l'altiplà Kjerag dins Forsand, Ryfylke, Noruega. La part de dalt del penya-segat fa uns 25 per 25 metres i és gairebé plana i és una famosa atracció turística de Noruega
Després d'una estona aquí, en mig de la gent, i demanar a un jove que em faci unes fotos amb el meu telèfon i a una parella que me la facin amb la màquina, i veient que son les dotze, començo a tirar avall. El pas anterior, perquè no em doni yuyu (cangueli) encara que hi hagi boira, el passo per la part de dins, o sigui per l'esquerra. Es veu que es una hora òptima per pujar, ja que em creuo amb una gran quantitat de gent, ajuntat a la que baixa i em van avançant, fa que normalment sempre estigui rodejat de gent. La veritat es que sort dels pals que m'han deixat, ja que cada vegada em costa més baixar els alts esglaons que formen les grans roques posades, deu fer bastants anys. Per la meva lentitud i per la gent que puja, hi ha moments que es forma uns petits embussos amb jo com capdavanter. A mitja baixada m'aturo a menjar una poma. Molts han menjat dalt de tot, he vist gent amb entrepans, carmanyoles, pastissos, i fruita.
Una mica abans de la cruïlla entre el camí de pujada, des d'on ens ha deixat l'autocar i el de baixada que va directe a l'aparcament, veig prop del cingle, on hi ha una garita, un grup de joves, m'acosto i es un grup que estan fent cua per lliscar per una tirolina. A la baixada es passa per sota, i mentre baixo veig passar a dos joves, un ben estirat i l'altre ben agafat a l'arnés. Ben cansat i amb mal de genoll arribo a l'aparcament, i abans d'anar cap l'autocar em menjo un altre poma. Les dos les he agafat de l'autoservei, on he fet un bon i complert esmorzar abans de sortir a l'excursió. El dia, sobretot degut a la boira i a l'alçada, ha estat fresquet, encara que jo no m'he tapat en tot el dia, sempre he anat en samarreta. Mentre pujàvem hem sentit els helicòpters sobrevolant, sobrevolar el Preikestolen en un viatge d'una hora valia 347 euros. No els hem vist pel que crec que difícilment ens han pogut veure a nosaltres.
Com sempre hi ha gent que arribar tard i això que estàvem avisats de ser puntuals per dependre del transbordador. Quan l'autocar està arribant al moll veiem el transbordador que també ho està fent. Hi ha una bona cua, però el nostre xòfer es posa al costat del primer, i el que més m'estranya es que ningú de la cua protesta. Una vegada al transbordador, hem fet el camí de tornada pel mateix lloc que a l'anada. Quan he arribat al vaixell, com era d'esperar la Maite ja hi era.  

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

0000000000000000







Pel Lysefjorden
Preikestolen des del Lysefjorden





Mentre jo feia la ruta, la Maite en un vaixell més petit han anat navegant pel Lysefjorden, i han passat per sota el Preikestolen, que han pogut veure, encara que la visió no ha donat per veure la gent que hi havien o que estàvem. Una navegació curta però molt agradable i amb molt maques visions. Llàstima de l'espesa boira.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000

Stavanger
Stavanger



A l'hora prevista el vaixell es posa en marxa, sent demà un dia totalment destinat a navegació, per arribar demà-passat a Malmo. Al sopar ensenyo la foto que m'han fer dalt del Preikestolen, ja que els que em van deixar els bastons m'havien demanat que havia de justificar que havia arribat. També els confesso que si hagués pujat sense bastons, en un moment o altre hauria renunciat, tot pensant en la baixada, que per cert tot anar amb els pals, ho he passat bastant malament. Ells queden contents que mercès a això jo hagi pogut arribar. Crec que després de tantes hores assegut en les excursions anteriors, sense poder estirar les cames, només m'ha faltat la baixada d'avui. Espero que en els pròxims dies pugui recuperar-me de les cames.
Comentem a l'altre parella de companys de taula, que també han pujat, la gran quantitat de gent que hi havia a la pujada, a la baixada i a dalt, junt a la poca visió de l'entorn i la nul·la del fiord.
Avui la guia, l'Ester, ens han explicat el sistema de la sanitat, exceptuant el metge de capçalera i moltes urgències, totes les demés actuacions es paguen, uns 9 euros al canvi, tant siguin visites com proves, i quan s'arriba a uns 200 euros durant l'any natural, ja no es paga més per la resta, o sigui fins l'any següent. Aquesta cordovesa ens ha demostrat que es una enamorada d'aquest país.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.



00000000000000000000000

El vídeo correspon als dies 30 i 31 de juliol



000000000000000000000000000




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada