 |
| Un dels molt cartells pujant |
 |
| A dalt del Preikestolen |
Avui es el dia que toca provar de pujar
al Púlpito (Preikestolen), en català deu ser segurament “La
Trona”. He estat dubtant d'apuntar-me a aquesta excursió ja que
actualment no em trobo massa bé de físic. A més quan he preparat
la roba i els estris para el viatge, he estat dubtant d'agafar els
pals de caminar, i al final vaig decidir de no agafar-los, però una
vegada a Noruega em vaig penedir, ja que cada vegada està més clar
que a la baixada hauré de patir molt. Sort que en el sopar d'ahir,
un dels matrimonis, companys de taula, van portar uns i no els faran
servir al no fer aquesta excursió, i me'ls deixen.
El vaixell a arribat a Stavanger, i jo
em preparo per fer l'excursió, mentre la Maite sortirà més tard ja
que ha agafat un altre, de només tres hores, que amb un vaixell més
petit navegaran pel Lysefjord, passant per sota del Preikestolen. El
meu autocar segons deia la descripció de l'excursió, segurament ha
passat pel mercat central i per l'edifici del museu de petroli, però
la veritat es que no ens assabentem, ja que sense parar ens porta al
moll dels transbordadors, on un d'ells ens portarà a Tau. La
travessa dura 30 minuts. Des de Tau, segons la descripció passem per
Solbakk, on hi han escultures de pedra de l'Edat de Bronze, i havíem
de visitar l'aldea Jorpeland, però no s'atura fins una mica abans de
l'aparcament per pujar al Preikestolen. Parem una abans per
estalviar-se un tros de pujada, i l'autocar ens esperarà al lloc
destinat. Segurament el que no s'ha fet es degut al temps que
emplenarem en la pujada i posterior baixada, que serà bastant més
del que seria normal. El recorregut es d'uns 4 quilòmetres i el
normal es estar unes 2 1/2 hores de pujada i unes 2 de baixada, la
gent normal sense corre i gaudint del paisatge.
Quan baixem de l'autocar, l'Ester
(cordovesa) ens dona instruccions que a dos quarts d'una, estem on
estem, hem de comença a baixar, ja que no podem arribar tard perquè
depenem del transbordador. Com que arribem al moment, uns sis
autocars del nostre vaixell, a més d'autocars d'altres companyies i
gent solta, jo calculo que més de quatre-centes persones sortim
alhora, o sigui una munió ben gran de gent. Tant durant la pujada
com a la baixada, no haurà fotografia on no surti gent, exceptuant
quan he fotografiat a fora del camí, que el que es veurà serà
boira, ja que avui no es el dia més idoni, i segons sembla des del
Preikestolen no tindrem gens de visió.
La pujada es molt bonica, fins més de
la meitat pel bosc, després per terreny més obert. més tard per
grans roquers. Tot el camí està treballat, amb passeres de fusta o
amb pedres, en els aiguamolls, i amb grans pedres, fent escales en
les pujades. Això no vol dir que sigui un passeig, a les pujades els
esglaons queden una mica alts, això fa que en els primers repetjons
la gent s'acumuli i es formi embotellaments, sense comptar la gent
que ens creua perquè ja estan baixant. A més el terreny està molt
moll i les pedres enfangades per les trepitjades de la gent, que fa
que en els trossos de baixada sigui una mica molest. En una
d'aquestes una mare amb dos fills, ella i el fill gran ens han
avançat per fora del camí i el nen petit ha quedat al darrere i
dalt sense atrevir-se a baixar, en un tros que per cert està bastant
malament, jo me'l carrego al damunt i el baixo. La mare i el germà
encara em donen les gracies, encara que no sé en quin idioma. Hi han
alguns llocs entre roques una mica feixucs i que tothom passa com
pot, però sense perill. També es deix un llac, a tocar, del que
quasi no es veu per la boira. Quan manquen menys d'un quilòmetre hi
ha una passera de fusta i una gran cadena, de barana, a la part de
l'estimbat. El pas es estret i com ja hi ha bastant gent que torna,
s'ha de deixar passar per poder fer-ho. Però el tros pitjor es una
mica després, quasi a tocar al final, que encara que es ample, a
l'esquerra tenim una bona caiguda, la acumulació de gent anant i
tornant, fa que si no hagués una espesa boira, em faria força
impressió.
Al Preikestolen hi ha més gent que a
la Plaça Mercadal de Reus en un divendres o dissabte, a la tarda
quan fa bon temps. Quasi que no hi ha lloc al mig. Les vores de la
gran pedra sembla que estiguin al costat d'un llac, i no que tingui
una caiguda de 600 metres. L'espesa boira a tocar les vores dona
aquesta impressió.
Copio un tros del wikipedia:
“Preikestolen o Prekestolen, que es pot traduir del noruec com
Púlpit del predicador o Púlpit de roca, amb el nom antic local
noruec de Hyvlatonnå (ribot de fuster), és un gran penya-segat de
granit de 604 metres que es troba sobre el fiord Lysefjorden, oposat
a l'altiplà Kjerag dins Forsand, Ryfylke, Noruega. La part de dalt
del penya-segat fa uns 25 per 25 metres i és gairebé plana i és
una famosa atracció turística de Noruega”
Després d'una
estona aquí, en mig de la gent, i demanar a un jove que em faci unes
fotos amb el meu telèfon i a una parella que me la facin amb la
màquina, i veient que son les dotze, començo a tirar avall. El pas
anterior, perquè no em doni yuyu (cangueli) encara que hi hagi
boira, el passo per la part de dins, o sigui per l'esquerra. Es veu
que es una hora òptima per pujar, ja que em creuo amb una gran
quantitat de gent, ajuntat a la que baixa i em van avançant, fa que
normalment sempre estigui rodejat de gent. La veritat es que sort
dels pals que m'han deixat, ja que cada vegada em costa més baixar
els alts esglaons que formen les grans roques posades, deu fer
bastants anys. Per la meva lentitud i per la gent que puja, hi ha
moments que es forma uns petits embussos amb jo com capdavanter. A
mitja baixada m'aturo a menjar una poma. Molts han menjat dalt de
tot, he vist gent amb entrepans, carmanyoles, pastissos, i fruita.
Una mica abans de
la cruïlla entre el camí de pujada, des d'on ens ha deixat
l'autocar i el de baixada que va directe a l'aparcament, veig prop
del cingle, on hi ha una garita, un grup de joves, m'acosto i es un
grup que estan fent cua per lliscar per una tirolina. A la baixada es
passa per sota, i mentre baixo veig passar a dos joves, un ben
estirat i l'altre ben agafat a l'arnés. Ben cansat i amb mal de
genoll arribo a l'aparcament, i abans d'anar cap l'autocar em menjo
un altre poma. Les dos les he agafat de l'autoservei, on he fet un
bon i complert esmorzar abans de sortir a l'excursió. El dia,
sobretot degut a la boira i a l'alçada, ha estat fresquet, encara
que jo no m'he tapat en tot el dia, sempre he anat en samarreta.
Mentre pujàvem hem sentit els helicòpters sobrevolant, sobrevolar
el Preikestolen en un viatge d'una hora valia 347 euros. No els hem
vist pel que crec que difícilment ens han pogut veure a nosaltres.
Com sempre hi ha
gent que arribar tard i això que estàvem avisats de ser puntuals
per dependre del transbordador. Quan l'autocar està arribant al moll
veiem el transbordador que també ho està fent. Hi ha una bona cua,
però el nostre xòfer es posa al costat del primer, i el que més
m'estranya es que ningú de la cua protesta. Una vegada al
transbordador, hem fet el camí de tornada pel mateix lloc que a
l'anada. Quan he arribat al vaixell, com era d'esperar la Maite ja hi
era.
 |
Pel Lysefjorden
|
 |
| Preikestolen des del Lysefjorden |
Mentre
jo feia la ruta, la Maite en un vaixell més petit han anat navegant
pel Lysefjorden, i han passat per sota el Preikestolen, que han pogut
veure, encara que la visió no ha donat per veure la gent que hi
havien o que estàvem. Una navegació curta però molt agradable i
amb molt maques visions. Llàstima de l'espesa boira.
Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.
00000000000000000000
 |
| Stavanger |
 |
| Stavanger |
A l'hora
prevista el vaixell es posa en marxa, sent demà un dia totalment
destinat a navegació, per arribar demà-passat a Malmo. Al sopar
ensenyo la foto que m'han fer dalt del Preikestolen, ja que els que
em van deixar els bastons m'havien demanat que havia de justificar
que havia arribat. També els confesso que si hagués pujat sense
bastons, en un moment o altre hauria renunciat, tot pensant en la
baixada, que per cert tot anar amb els pals, ho he passat bastant
malament. Ells queden contents que mercès a això jo hagi pogut
arribar. Crec que després de tantes hores assegut en les excursions
anteriors, sense poder estirar les cames, només m'ha faltat la
baixada d'avui. Espero que en els pròxims dies pugui recuperar-me de
les cames.
Comentem
a l'altre parella de companys de taula, que també han pujat, la gran
quantitat de gent que hi havia a la pujada, a la baixada i a dalt,
junt a la poca visió de l'entorn i la nul·la del fiord.
Avui la
guia, l'Ester, ens han explicat el sistema de la sanitat, exceptuant
el metge de capçalera i moltes urgències, totes les demés
actuacions es paguen, uns 9 euros al canvi, tant siguin visites com
proves, i quan s'arriba a uns 200 euros durant l'any natural, ja no
es paga més per la resta, o sigui fins l'any següent. Aquesta
cordovesa ens ha demostrat que es una enamorada d'aquest país.
Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.
00000000000000000000000
El vídeo correspon als dies 30 i 31 de juliol
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada