"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 29 de juliol de 2015

Fiords Noruecs: Dia 29 de juliol. Bergen


Steindalsfossen
Bergen



Aquest matí el vaixell ha arribat a Bergen, un poble molt bonic, sent la segona ciutat de Noruega. El centre de Bergen està situat entre un grup de muntanyes, conegudes com “Les Set Muntanyes".
Per avui hem contractat una excursió que farà que visitem el fiord Hardanger, considerat la reina dels fiords. Per això ens citen a dos quarts de nou del mati, al lloc habitual, i quan sortim del vaixell ja ens estan esperant els autocars, els que faran aquesta excursió i els de les restants.
La primera aturada es en un altra part del moll, des d'on es divisa part del poble i el cim de la muntanya de Ulriksmasten, on a més de veure una gran torre de telecomunicacions i sembla que bar-restaurant, també es veuen uns telecadires, molt emprats a les temporades d'hivern. Després continuem amb la visita panoràmica de la ciutat, amb grans explicacions del guia de avui, l'Hernàn (xilè), però que resulta difícil assimilar-ho. Agafem la carretera, avui es la E39, tot vorejant llacs i un paisatge llampant, que deixarem per arribar a Hatvik. Aquí l'autocar pujarà a un transbordador fins a Venjaneset. Després, ja dalt de l'autocar, ens dirigim a Mundheimen, sense que el paisatge sembli canviar massa. En aquesta localitat ja toquem el fiord Hardanger. No hi ha res a objectar de que l'hagin anomenat la reina dels fiords, però la veritat es que dalt de l'autocar, i en una parada exprés per admirar-lo, no s'acaba de veure la diferencia amb els divers fiords que hem estat vorejant aquests dies. A la parada hi ha un plafó que parla de gravats en roques (petròglifs) de Salthamaren, que deu estar a prop d'aquí. L'Hernàn ni ens ho anomena, jo m'he adonat al repassar les fotografies, ja que tinc el costum de fotografiar tots els plafons encara que no tingui temps de llegir-los al moment, ja que el temps d'aturada acostuma a ser curt.
Prop de la costa es pot apreciar diverses piscifactories de salmó, amb amples teles metàl·liques protegint el peix de les gavines i altres aus. Ens aturem a Oystese, on dinarem a l'Hardangerfjord Hotel, no podia ser menys que portar el nom del fiord. Es un gran hotel, on tornem a menjar d'autoservei, però avui hi ha menys aglomeració de gent perquè els autocars van arribant escalonadament. Després de dinar, Maite i jo ens anem a la terrassa a veure's el cafè. La terrassa està davant d'un gran i bonic jardí, i aquest, a la vora del fiord. Jo de seguida em vaig a donar un tomb a l'entorn, a fer fotografies. El dia es bo, i es agradable estar a la terrassa. La veritat es que exceptuant un dia que ens va ploure quan ja estàvem a l'autocar i que es va aturar abans d'arribar al vaixell, no ens ha plogut cap dia. Els guies ens expliquen que en aquesta zona plou una mitjana de 200 dies a l'any, i que a començament de més, les excursions anteriors, estaven cada dia o en cel cobert o amb pluja. Estem tenint una sort que m'intimida.
A la continuació ve una gran sorpresa, una gran cascada on han fet un camí cimentat, en pujada , escales i baranes, per poder passar per sota de la cascada, sense mullar-se, fins a un mirador habilitat. Passar-la per sota es una gran espectacle, es passa per sota d'una gran cornisa natural. Es fenomenal. La Maite no ha volgut pujar i m'ha esperat a baix, i quan es retrobem una parella de joves s'ofereixen a fer-nos una fotografia, amb la cascada darrera, fet que també fem a l'inrevés. Em broma li dic a l'Hernàn que el denunciaré perquè ens havia promès que no ens mullaríem, però com fa una mica de vent, fa que l'aigua ens esquitxi una mica quan hem passat per sota.
L'autocar segueix cap a Kvamskogen i Gulbotn, àrees d'esbarjo, amb moltes cases de vacances i amb pistes d'esquí il·luminades a la nit, quan estan obertes. No cal dir que tot el tros torna a ser esplèndid. Després d'un panxó d'autocar arribem a Bergen, i mentre Maite se'n va cap el vaixell, uns quants i jo ens anem a fer una visita al centre de la ciutat, passant a tocar la Torre Rosenkrantz, anant fins on hi ha el mercat del peix, que a la seva vora hi ha un munt de paradetes de menjar, que fan molt de goig i on hi ha bastant de gent. No tinc massa temps de recórrer la ciutat, però els carrers que he visitat son molt macos i amb molt ambient. Aprofito per comprar un record per un amic.
Torno al vaixell, i espero la seva sortida del port des de la terrassa. Tota la gent que estem aquí comencem a estranyar-nos del retard, i que a l'entrada sembla hi han nervis entre personal del vaixell i un policia. Es donen avis pels altaveus del vaixell, que cinc persones amb noms orientals es personin a informació. Es veu que arriben tard, inclús el policia marxa a localitzar-los. Amb més de mig hora de retràs arriben tot semblant que anaven errats d'hora, amb els xiulets i crits, en broma, de la gent que estem a la terrassa.
Mentre estic aquí dalt veig com hi ha gent que tira menjar a les gavines i aquestes ho agafen al vol, apropant-se molt a les persones, amb el perillós que es això, per la agressivitat que tenen aquestes aus.
A la nit després del postres han preparat una desfilada dels cambrers amb música brasilera, es bonic però deixen una mica desatès les taules, amb l'assumpte de la beguda, del menjar no, ja que està tot servit.
Noruega es un país que pel que expliquen cuiden molt al vells, a les dones i als nens. L'ensenyament es completament gratuït incloent els llibres de text, les dones embarassades tenen un any festiu i pagat, i els vells tenen tota la assistència necessària. I el sou mig es d'un 5 mil euros, encara que els impostos son elevats, gaudeixen d'un gran nivell de vida. Per ser un dels països més pobres d'Europa, s'han convertit en un dels països més rics del mon, en renda per capita.

Per veure i/o les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000






El vídeo correspon als dies 28 i 28 de juliol




000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada