 |
| Cascada Hellesyltfosen |
 |
| Glacera Briksdal |
Per avui hem agafat excursions separades, ja que a mi em feia patxoca anar a veure la Glacera Briksdal, on per arribar s'ha de caminar uns 45 minuts. La Maite ha triat un altre excursió, que passa per alguns llocs similar però sense arribar a Briksdal.
Avui ens hem de posar en marxa aviat, ja que per la meva excursió ens han citat a les set del matí, i està clar que jo no surto mai (exceptuant petites excepcions) sense esmorzar. Només desembarcar pugem a l'autocar, però sense ni fer un quilòmetre ja baixem per contemplar la gran cascada de Hellesylt. Segons ens explica el guia, el Danilo de Itàlia, en quasi perfecte castellà, tots els pobles i llogarets de la zona estan lligats a una cascada. El que només hem fet un petit tros en autocar abans de la primera parada es degut a que quan baixem del vaixell ens porten al bus per poder-nos comptar i controlar millor.
El Danilo es un italià que fa varis anys va arribar aquí estudiant els boscos, es va enamorar i es va quedar. Durant tot el viatge ens dona unes grans explicacions de la geologia de la zona i com es van formar aquestes muntanyes. I com no, de la vegetació i vida animal. Ens fa veure que en tota aquesta zona els boscos que predominen son de pi i bedoll. De forma majoritària les cases son de fusta, i les teulades de bedoll, fusta molt resistent i impermeable, i per fer-les mes càlides en hivern i fresques en estiu, al damunt de la teulada posaven terra i herba. Jo havia llegit que posar verd a les teulades es un invent actual del Brasil, quan resulta que a l'antiguitat ja ho feien per aquestes terres. Una dada que no m'havia fixat mai, es que les valls creades per glaceres tenen forma d”U” i les formades per corrents d'aigua la seva forma es de “V”.
Veiem a la dreta un pont amb bastants ulls, que era la vella carretera, on al començament hi ha un gran roc foradat; segons la llegenda feien passar pel dins a les fadrines abans del casament, i si no passaven volia dir que no eren verges i els fadrins ja no es casaven amb elles. Jo més creuria que es no passaven era qüestió de dimensió, però estic en contra de riurem de les costums i llegendes dels llocs.
Parem un moment per gaudir de la visió del llac Hornindalsvatnet, segons diuen es el més profund del mon. Dalt de l'autocar anem contemplant verds valls, altes muntanyes on s'intercalen la verdor dels arbres i vegetació i la grisó de la pedra, totes elles amb continues cascades que embelleixen el paisatge. Pel que sembla aviat acabaré amb les paraules per demostrar bellesa i satisfacció de visió.
Passem a tocar el fiord de Nordjord, per la vall d'Olden fins els peus de la muntanya de Briskdal, on al costat del bar-restaurant, de la botiga i de l'oficina d'informació, s'aturen els autocars. Aquí baixem per començar la caminada.
Darrera deixem una gran cascada, els cims de les muntanyes tapats per la neu i una gran vegetació fins a mitja alçada. Serà el paisatge que veurem durant tot el recorregut de tornada, que per cert no es farà gens monòton. La pujada es va alternant amb trossos planers de prats verds, però sempre amb l'aigua que ve de la glacera corrent amb força i amb abundància.
Passo un pont, on a l'esquerra peta amb força una gran cascada del mateix riu. No hi han paraules per definir tot aquest tros. Aquí comença un tros amb escales de fusta, Uns troncs transversals fa que la terra no corri avall i es formin les escales, amb baranes de fusta a la part del petit estimbat. Un camí ample retomba a la nostra ma dreta, que es el camí per on van uns petits cotxes amb xòfer i 6 turistes cada un, i que d'aquesta manera s'estalvien un tros de caminar, encara que pagant. Es comencen a veure plafons informatius de la glacera, de quan es va formar, i sobre tot, on arribava la glacera en diferents anys (1870, 1800, 1920). Ja es veu la glacera. Al poc es passa per un tros pla on veig, a l'esquerra, un ramat d'unes 6 o 7 cabres, una d'elles menjant de la ma d'una turista. Arribo al llac que forma les primeres aigües del desgel. El lloc es impressionat encara que de la glacera només es veu la part baixa tota encaixonada. Per la glacera en si, la visió era mes bonica des una mica abans d'arribar, aquí val la pena per l'entorn. L'aigua del llac que es forma abans de que l'aigua marxi amb força cap avall, rodejada de les altes i grises parets, que li dona una certa foscor que només deu ser trencada quan al migdia entren els rajos solars.
Després d'una bona estona gaudint del paisatge i fer unes quantes fotos, començo el camí de baixada. Tothom va al seu aire, tal i com ens ha indicat el Danilo. Ja ens ha informat on dinar i a quin hora trobar-se a peu d'autocar. Arribo a la cafeteria on em col·loquen en la punta d'una taula. El dinar de menú ho trobo molt correcte, només un inconvenient, es que son quarts de dotze, ja que a les dotze hem d'estar a l'autocar per arribar aviat al vaixell.
Una vegada dalt seguim fins a Stryn on fem una petita parada. Un petit i bonic poble. Seguim cap el llac Djupvatney, però abans parem després d'un pont (podria ser el pont de Jolbrua) on sota tenim un profund i estret engorjat, i on el Danilo aprofita per explicar-nos les diferents capes de vegetació, des de la que creix a la vora de l'aigua fins a la del costat de la carretera, que son vegetació diferent. Seguim per carreteres de muntanya, amb molta neu' a l'entorn. Una vegada passat la punta del llac Djupvatney i per petició d'alguns, es para per poder-lo fotografia amb la seva amplitud. Jo una vegada fet les fotografies aprofito per fer unes petites necessitats i quan acabo veig que tota la gent ja ha pujat, vaig corrent i pujo esbufegant. El Danilo només diu: Ja està aquí l'explorador, ja podem marxar, amb la rialla de molts.
Durant la llarga i tortuosa baixada, el Danilo ens explica una mica la llegenda dels trolls, com es convertien en pedres si a l'alba no estaven amagats, com els noruecs busquen semblances als gran rocs amb els trolls o parts del cos d'aquests, perquè les trolls femelles volien tenir fills amb els humans, etc., tot molt amè. Fem una última aturada, per des del mirador de Flydal poder contemplar i fotografiar el fiord de Geiranger on tenim ancorat el nostre vaixell. I sense mes arribem al moll on donem per finalitzada aquesta molt interessant excursió.
Avui ens hem de posar en marxa aviat, ja que per la meva excursió ens han citat a les set del matí, i està clar que jo no surto mai (exceptuant petites excepcions) sense esmorzar. Només desembarcar pugem a l'autocar, però sense ni fer un quilòmetre ja baixem per contemplar la gran cascada de Hellesylt. Segons ens explica el guia, el Danilo de Itàlia, en quasi perfecte castellà, tots els pobles i llogarets de la zona estan lligats a una cascada. El que només hem fet un petit tros en autocar abans de la primera parada es degut a que quan baixem del vaixell ens porten al bus per poder-nos comptar i controlar millor.
El Danilo es un italià que fa varis anys va arribar aquí estudiant els boscos, es va enamorar i es va quedar. Durant tot el viatge ens dona unes grans explicacions de la geologia de la zona i com es van formar aquestes muntanyes. I com no, de la vegetació i vida animal. Ens fa veure que en tota aquesta zona els boscos que predominen son de pi i bedoll. De forma majoritària les cases son de fusta, i les teulades de bedoll, fusta molt resistent i impermeable, i per fer-les mes càlides en hivern i fresques en estiu, al damunt de la teulada posaven terra i herba. Jo havia llegit que posar verd a les teulades es un invent actual del Brasil, quan resulta que a l'antiguitat ja ho feien per aquestes terres. Una dada que no m'havia fixat mai, es que les valls creades per glaceres tenen forma d”U” i les formades per corrents d'aigua la seva forma es de “V”.
Veiem a la dreta un pont amb bastants ulls, que era la vella carretera, on al començament hi ha un gran roc foradat; segons la llegenda feien passar pel dins a les fadrines abans del casament, i si no passaven volia dir que no eren verges i els fadrins ja no es casaven amb elles. Jo més creuria que es no passaven era qüestió de dimensió, però estic en contra de riurem de les costums i llegendes dels llocs.
Parem un moment per gaudir de la visió del llac Hornindalsvatnet, segons diuen es el més profund del mon. Dalt de l'autocar anem contemplant verds valls, altes muntanyes on s'intercalen la verdor dels arbres i vegetació i la grisó de la pedra, totes elles amb continues cascades que embelleixen el paisatge. Pel que sembla aviat acabaré amb les paraules per demostrar bellesa i satisfacció de visió.
Passem a tocar el fiord de Nordjord, per la vall d'Olden fins els peus de la muntanya de Briskdal, on al costat del bar-restaurant, de la botiga i de l'oficina d'informació, s'aturen els autocars. Aquí baixem per començar la caminada.
Darrera deixem una gran cascada, els cims de les muntanyes tapats per la neu i una gran vegetació fins a mitja alçada. Serà el paisatge que veurem durant tot el recorregut de tornada, que per cert no es farà gens monòton. La pujada es va alternant amb trossos planers de prats verds, però sempre amb l'aigua que ve de la glacera corrent amb força i amb abundància.
Passo un pont, on a l'esquerra peta amb força una gran cascada del mateix riu. No hi han paraules per definir tot aquest tros. Aquí comença un tros amb escales de fusta, Uns troncs transversals fa que la terra no corri avall i es formin les escales, amb baranes de fusta a la part del petit estimbat. Un camí ample retomba a la nostra ma dreta, que es el camí per on van uns petits cotxes amb xòfer i 6 turistes cada un, i que d'aquesta manera s'estalvien un tros de caminar, encara que pagant. Es comencen a veure plafons informatius de la glacera, de quan es va formar, i sobre tot, on arribava la glacera en diferents anys (1870, 1800, 1920). Ja es veu la glacera. Al poc es passa per un tros pla on veig, a l'esquerra, un ramat d'unes 6 o 7 cabres, una d'elles menjant de la ma d'una turista. Arribo al llac que forma les primeres aigües del desgel. El lloc es impressionat encara que de la glacera només es veu la part baixa tota encaixonada. Per la glacera en si, la visió era mes bonica des una mica abans d'arribar, aquí val la pena per l'entorn. L'aigua del llac que es forma abans de que l'aigua marxi amb força cap avall, rodejada de les altes i grises parets, que li dona una certa foscor que només deu ser trencada quan al migdia entren els rajos solars.
Després d'una bona estona gaudint del paisatge i fer unes quantes fotos, començo el camí de baixada. Tothom va al seu aire, tal i com ens ha indicat el Danilo. Ja ens ha informat on dinar i a quin hora trobar-se a peu d'autocar. Arribo a la cafeteria on em col·loquen en la punta d'una taula. El dinar de menú ho trobo molt correcte, només un inconvenient, es que son quarts de dotze, ja que a les dotze hem d'estar a l'autocar per arribar aviat al vaixell.
Una vegada dalt seguim fins a Stryn on fem una petita parada. Un petit i bonic poble. Seguim cap el llac Djupvatney, però abans parem després d'un pont (podria ser el pont de Jolbrua) on sota tenim un profund i estret engorjat, i on el Danilo aprofita per explicar-nos les diferents capes de vegetació, des de la que creix a la vora de l'aigua fins a la del costat de la carretera, que son vegetació diferent. Seguim per carreteres de muntanya, amb molta neu' a l'entorn. Una vegada passat la punta del llac Djupvatney i per petició d'alguns, es para per poder-lo fotografia amb la seva amplitud. Jo una vegada fet les fotografies aprofito per fer unes petites necessitats i quan acabo veig que tota la gent ja ha pujat, vaig corrent i pujo esbufegant. El Danilo només diu: Ja està aquí l'explorador, ja podem marxar, amb la rialla de molts.
Durant la llarga i tortuosa baixada, el Danilo ens explica una mica la llegenda dels trolls, com es convertien en pedres si a l'alba no estaven amagats, com els noruecs busquen semblances als gran rocs amb els trolls o parts del cos d'aquests, perquè les trolls femelles volien tenir fills amb els humans, etc., tot molt amè. Fem una última aturada, per des del mirador de Flydal poder contemplar i fotografiar el fiord de Geiranger on tenim ancorat el nostre vaixell. I sense mes arribem al moll on donem per finalitzada aquesta molt interessant excursió.
 |
| Llac Hornindalsvatnet |
 |
| El vaixell ancorat al Geirangerfjord |
Mentre el meu autocar feia aquesta ruta, el que anava la Maite feia un tros similar, però sense arribar a Briksdal, amb parada a Hornindalsvatnet, igual que nosaltres, en un poblet prop de Stryn on hi havia una trobada de cotxes antics, no massa antics per cert, i desviant-se cap a la Muntanya de Dalsnibba, amb molta neu, i amb parada inclosa. Baixant també han fet aturada al mirador de Flydal. Com a curiositat, també han hagut de dinar a quarts de dotze.
Quan arribo al vaixell ella ja arribat. Han sortit més tard i han arribat més aviat ja que l'excursió era més curta al no anar a Briksdal, encara que han anat a Dalsnibba.
0000000000000000000000000
 |
| Les Set Germanes i el pretendent |
Poc després de les quatre el vaixell ha desamarrat i ha començat a navegar, ja que fins a Flam hi ha bastant de trajecte. Tal i com ens ha avisat el Danilo, als deu minuts de navegació, aproximadament, hi ha un espectacle digne de veure, a la dreta la cascada de les Set Germanes i a l'esquerra, més o menys al davant, la cascada del pretendent, que segons la llegenda va morir de pena al no poder aconseguir l'amor de cap de les set germanes. El que ha estat impossible es fotografiar-les sense que surtin caps, de la quantitat de gent que hi havia a la terrassa que la seva visió.
Avui els cambrers del sopar, que tenen designada la nostra taula i dos més, ens han tornat a insistir si el servei d'ells ha estat del tot correcte i si estem contents, tal com va succeir ahir i succeirà els pròxims dies, fet que demostrar la por que deuen tenir d'un informe dolent, a omplir l'últim dia. El cambrer, Alex, es filipí i l'ajudant Thiago del Brasil.
Després de sopar he anat una estona a la terrassa de la planta 11. Es molt bonic veure navegar per dins dels fiords i veure posar-se el sol, si no està tapat, està clar. Avui sembla que tindrem una navegació tranquil·la, ja que ahir l'hora de sopar va ser molt bellugada, amb tres dels companys de taula que van marxar marejats a mig sopar i el quart va acompanyar al cònjuge, quedant nosaltres dos finalitzant el sopar.
Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.
00000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada