"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 19 d’abril de 2015

Sant Sebastià dels Gorgs, Torre de la Guàrdia, Sant Pau d'Ordal


Sant Sebastià dels Gorgs
Sant Pau d'Ordal

Aquest dijous no vam sortir a caminar ja que la previsió era de pluja a tota Catalunya, i la veritat es que la van endevinar quasi totalment, pel que avui tenia “mono” i m'he decidit a sortir, sol. Entre les moltes caminades preparades que tinc, he triat una de curta per poder tornar a casa abans de l'hora dinar. M'he anat fins a Sant Sebastià dels Gorgs, per des d'allí, i per camins entre vinyes, pujar a la Torre de la Guàrdia, on hi ha un vèrtex geodèsic, baixar cap a Sant Pau d'Ordal i retornar cap el cotxe. Aparco on està previst per això, em preparo i surto quan manca mig quart per les nou del matí.
La pujada fins la Torre de la Guàrdia es pot dividir en varis trossos. Primer surto pel carrer de Baix, per seguir per pista i creuar el Torrent de Baix. M'empasso la pista que va a buscar el Camí del Serral, i per no tornar enrere agafo un sender que es fon, seguint al dret fins el camí correcte. A partir d'aquí i fins a la carretera, alterno pistes molt ben marcades amb camins a la vora de les plantacions de vinya. Una vegada la creuo agafo el camí de Can Milà, però com em sembla que passa a tocar les seves parets, em desvio per camins entre els conreus, principalment per la seva vora, anant a sortir a la part de salt de Can Milà. Aquí m'adono que pujar per la pista hauria estat del tot correcte. Segueixo una pista que va pujant, deixant les entrades a les parades. En aquesta zona hi ha moviments de terra i pedres per eixamplar les parades i fer de noves. La pista finalitza, seguint per un sender ben trillat, amb marques d'haver passats btts. Hi ha moments que es difumina una mica, i al final em porta al cim. Hi han restes d'haver estat conreat, ja que encara es veuen els marges, molt malmesos, per cert. El camí no es l'antic, ja que puja pel mig d'alguns marges, no per les vores. Al cim hi havia una torre, on només queda la base quadrada d'un metre d'alçada, aproximadament. Dalt aprofito per menjar una peça de fruita, després de fer les fotografies de rigor. El vèrtex no té, actualment, gens de visió, cap enlloc, la vegetació i el bosc la tapa totalment. A tocar la torre hi ha les restes d'un pou, quadrat, d'uns tres metres de fondària, que ara està ple de malesa.
Surto, avall, en direcció a la Guàrdia, una urbanització de xalets, que com cada urbanització que es preui, té xalets en venda. Abans he trobat un operari d'una companyia d'aigües que em comenta que està intentant reparar unes averies. Li pregunto si sap alguna cosa del pou del cim, i em diu que no.
Creuo la urbanització, saludant a unes dones que em trobo. Baixo fins a Sant Pau d'Ordal, el travesso a lo llarg, passant pel costat de l'església de Sant Pau. Aquesta part de Subirats té moltes coses interessants. Subirats té varis llogarets, i el més important es aquest, Sant Pau d'Ordal, on està així mateix, l'ajuntament.
A partir d'aquí es tracta de creuar el pont sobre el Torrent de Sant Pau, agafar un sender que puja per agafar una pista ampla. Quan aquesta enllaça amb el carrer de Can Rovira, la pista primer està asfaltada i després cimentada, fins que es creua el Torrent de Cantallops. Tot aquest tros es carener. Una mica abans hem deixat a l'altre costat del torrent el Maset de Lleó, on sembla que hi ha unes caves, i que hi han uns visitants, potser fent degustacions. Des de que he creuat el torrent fins a Sant Sebastià dels Gorgs, segurament hi ha alguna ruta més curta, però estic satisfet per on hi he anat.
He arribat a l'aparcament a tres quarts d'una després de fer uns deu quilòmetres. El dia ha estat poc solejat, però bastant calorós, encara que al voltant del cim corria un aire fresquet, i això que estava completament envoltat de bosc, tal i com he comentat abans.
Com anècdota, tot el dia una avioneta ha estat sobrevolant aquesta plana de l'Alt Penedès.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.




00000000000000000000000



000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada