"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 10 d’abril de 2015

Sant Guim de Freixenet i Estaràs. La Segarra


Avui he sortit a fer un tomb turístic amb el cònjuge. Feia temps que tenia la intenció de visitar Montfalcó Murallat, però com no dona per invertir tot un dia, primer hem anat a visitar uns altres quatre pobles, tots de la zona de Sant Guim de Freixenet. Hem començat per Sant Domí, que es una entitat que pertany a Sant Guim de Freixenet.

Sant Domí. Església de Sant Pere
Sant Domí. Restes del castell

Extret del wikipedia.
"Sant Domí és una antiga parròquia situada a poc més d'un quilòmetre de Sant Guim de Freixenet, en direcció a Estaràs. Les cases es troben més o menys agrupades i situades vora l'església. Aquesta, dedicada a Sant Pere, conserva l'orientació primitiva, però ha estat transformada a l'estil neoclàssic. La parròquia de Sant Domí consta a les llistes del bisbat de Vic de l'inici del segle XII. Antigament hi havia hagut un castell del qual encara se'n conserven alguns vestigis entre les cases del nucli, la torre actual del castell té una alçada de sis metres però d'aquests només els 4 primers corresponen a l'obra medieval.
El poble de Sant Domí fou reconquerit i repoblat a mitjan del segle XI a partir d'una antiga parròquia dedicada al mateix sant. Tanmateix, sorgí un llinatge amb el nom de Santdomí que tingué el dret d'aquest lloc fins al segle XIII. A finals del segle XIV el castell era de l'abadessa de Valldaura.
L'antiga parròquia fou dedicada a Sant Domí, tal com s'indica a documents del bisbat de Vic als segles XI i XII, al que està vinculada fins al 1957, moment en què passa a formar part del de Solsona. Tal com s'indica a la documentació de la visita pastoral d'Antoni Pasqual el 1685 depenien d'ella la Capella de Sant Cosme i Sant Damià d'Amorós i l'església de Santa Maria del Castell. A partir de 1943 va deixar de ser parròquia i passà a dependre de la de Sant Guim de Freixenet".
He trobat un poble una mica ben conservat, amb unes cases aparellades (mira per on). La plaça de l'església està reformada de fa poc, però l'església té unes clivelles que em fa sospità que la torre aviat s'obrirà en dos.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


Després ens dirigim cap al Castell de Santa Maria, altre entitat que pertany a Sant Guim de Freixenet.

Castell de Santa Maria. Església de Santa Maria
Castell de Santa Maria. Restes del castell

Extret del wikipedia:
"El Castell de Santa Maria és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra.
El poble o llogarret se situa al nord del terme municipal, a la dreta del riu Sió. S'hi accedeix a través de la carretera LV-1005, entre Gàver i Sant Domí.
El seu origen correspon als primers temps de la reconquesta. El seu nom prové del castell que va originar aquest nucli, propietat del senyor Oluja Sobirana, més tard de Galceran d'Oluja i finalment de Josep de Vega i de Sentmenat, i l'advocació de l'església parroquial, dedicada a santa Maria.
L'any 1996 intenta segregar-se del municipi de Sant Guim de Freixenet per agregar-se al d'Estaràs, en considerar que la construcció de la variant de la carretera N-II per la vall del Sió canviaria les relacions entre els dos caps de municipi. El canvi en el traçat definitiu de la variant fa que la segregació quedi desestimada l'any 2002.
Sufragani de Sant Pere de Sant Domí, Santa Maria del Castell de Santa Maria és un temple romànic d'una única nau, coberta amb volta de canó. L'absis original se suprimeix en ampliar l'església a llevant amb una major nau, coberta ja amb volta apuntada.
A l'interior es conserva una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu, possiblement barroca. Es tracta de Santa Bàrbara, donzella de Nicomèdia que fou tancada de molt jove pel seu pare a una torre. Es representa vestida com les verges romanes amb túnica i embolicada amb un mantell, amb la palma del martiri i la torre amb tres finestres".
Un iaio em va explicar que del castell només en queda una resta d'una torre, ara quasi no ho sembla, i el que amb els anys van reconvertir en una masia senyorial, ara abandonada. Com anècdota, em vaig trobar un home de mitjana edat i li vaig preguntar si unes arcades eren les restes del castell, em va dir que no, que eren antics femers, un encara conserva dalt el que era el corral, l'altre ja no. També em va confirmar la resta de la torre i que la seva casa, que es contigua, per dins es veu clarament que era una torre.




Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.


Des del Castell de Santa Maria, i seguint ruta, fem una aturada a Gàver, entitat del poble de Estaràs.

Gàver, Església de Santa Maria
Gàver, Castell de Gàver

Extret del wikipedia:
"Gàver és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.
El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d'un antic castell i l'església romànica de Santa Maria de Gàver. Hom considera que el riu Sió neix prop d'aquest lloc, a la font de Gàver, d'on parteix la séquia del Sió.
La primera documentació que fa referència al poble és de l'any 1015 com a lloc fronterer, i el 1035 se situa Gàver dins del comtat del Berguedà. Abans de 1370, després que el rei tornés a infeudar aquests castells, Gàver, juntament amb Sant Antolí i d'altres poblacions passen al domini d'Alamanda de Queralt, per després continuar a la baronia de Sant Antolí sota els Eimeric. El 1421 forma part del veïnatge de Cervera.
A principis del segle XVII Gàver és de Jeroni Muntaner i Segimon Despujol. Més tard, el 1690 a Pere de Muntaner i Soronell, i alguns anys més endavant es concedeix el títol del marquesat de Gàver a Pere de Muntaner i de Ramon.
Al segle XVIII es construeixen tot un seguit de cases separades del nucli primitiu, que causa posteriorment una situació de desavinença amb l'antiga església parroquial de Santa Maria de Gàver. Aquesta desavinença fa que es decideixi construir-ne una de nova al peu de la carretera. Fou construïda com a temple i com a casa de reunió, d'estil i materials moderns, i s'inaugura finalment l'any 1971.
L'Església de Santa Maria de Gàver, originalment constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular. Entre els segles XIII i XV s'amplia i es construeix una segona nau adossada a l'original. Es substitueix l'absis per una capçalera plana i de volta apuntada. Per sobre de la teulada, a dues aigües, s'eleva el campanar de cadireta de dos ulls.
La Font de Gàver és el punt on l'aigua brolla del subsòl i neix el riu Sió, que realitza un recorregut de 77 km fins a desembocar al Segre. El cabal del Sió és molt magre i depèn del volum de pluja, fins que arriba a la Noguera, zona de regadiu, on augmenta notablement".
El poble son quatre cases mal comptades, de les que la meitat estan arranjades i les altres no. L'església, com totes les de la zona, està ple de clivelles, i l'entorn una mica degradat, igualment com el camí que comunica dita església amb les cases. De la torres només en queda un tros de la rodona i d'alçada. El naixement del Riu Sió, està a l'altre banda de la carretera i en un entorn molt ben arranjat. Prop del llogaret hi ha l'església nova de Santa Maria, que m'ha donat la impressió que a banda de la capella, la fan servir d'estades de colònies o similar.






Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

Una mica més de ruta per fer una aturada a Estaràs.

Estaràs. Església de Sant Julià
Estaràs. Castell d'Estaràs

Extret de wikipedia:
"Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. En destaca el Castell Sant Miquel d'Alta-riba".
Poca informació en dona el wikipedia i això que es el nucli principal d'alguns llogarets. Esta una mica ben conservat i net. El castell està tancat i sembla, per fora, mitjanament ben conservat. El castell es va transformar en una mansió senyorial. A la part de darrere es pot apreciar el que eren dos festejadors, després reconvertits en finestres.


Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

I PER FINALITZAR ENS ANEM CAP A MONTFALCÓ MURALLAT ON APROFITAREM PER DINAR.
Això serà motiu d'una pròxima entrada al blog.

00000000000000000000000

El vídeo correspon al descrit en aquesta entrada al blog i al de la següent: Montfalcó Murallat i Vergós Guerrejat (Estaràs). La Segarra, del mateix dia.




0000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada