 |
| Font de Vinya |
 |
| Mas de Passamonte |
La d'avui ha estat una sortida de
preparació i recerca de camins que no coneixia, ja que el dia 9 he
de portar als ex-companys d'excursió i havia pensat que aquest tomb
estaria bastant bé.
Mentre anava cap a Prat de Comte, i
després de deixar la cruïlla al Pinell de Brai he tingut la primera
alegria del dia, ja que he vist creuar una guineu, que a mitja
carretera s'he m'ha quedat mirant i de seguida s'ha escapat corrent
per l'altre banda.
Aparco al lloc apropiat, en la
carretera, a la banda contraria del poble, em preparo i surto a
caminar a tres quarts de nou del matí. El tomb l'inicio i finalitzo
a l'inrevés de l'altre vegada, o sigui primer pujant a la Mola. La
pujada es una mica “durilla” però res que no es pugui fer. Quan
arribo a la cruïlla de la Miranda, com ja ho conec, l'agafo però
per anar a buscar el desviament a la dreta, que em penso que deu
comunicar quasi directament, con el Molló de la Mola. El començament
està molt bé, poc a poc es va estrenyent, res que no es pugui
seguir clarament. Veig que vaig quedant darrere del Molló, i no veig
per on pujaré. Arribo a un bassot on deuen xalar molt els senglars,
d'on surt un rastre que puja. Arribo més o menys al mig del gran
roquer, per l'únic lloc que sembla que pugui pujar. Per on sembla es
la continuació, tinc un petit problema, ja que les branques de dos
pins em dificulten el pas, però amb calma, paciència i
arrastrant-me puc passar per sota i arribar dalt.
A partir d'aquí i per camí ja
conegut, baixo cap el Racó dels Cabanils, on veig el possible
enllaç, si el pròxim dia em decideixo a retallar-la. En un moment
els camins s'acosten a 200 metres, encara que la ruta programada
entre aquests dos punts, son uns tres quilòmetres set-cents. Em
desvio cap a la Font de Vinya, però només un moment per veure si hi
ha aigua, igual com l'altre vegada està humit però sense aigua. La
baixada fins al camí del GR em va agradar molt de pujada, l'altre
dia, i m'agrada molt de baixada, avui.
El tros del GR no té res remarcable,
excepte que es un camí agradable i bonic. El Mas de Passamonte dona
molta pena, el gran que era i totalment arruïnat. S'ha d'anar en
compte de no empassar-se la cruïlla, cap el Racó dels Cabanils. El
camí està netejat de no fa massa, encara que hi han trossos que
s'estan tornant a tapar. Al punt on quasi es toca al `punt anterior,
vaig a mirar com està el camí. Una vegada mira't, me'n torno i
segueixo pel camí que correspon. Es va pujant fins al Coll d'en
Corderada. D'aquí ja quasi tot serà baixada. Aquest es l'únic que
està una mica brut, amb fullatge baix que fa que les cames pateixin
una mica, només una mica.
Una vegada a la pista el camí que
queda es bastant planer, uns tres quilòmetres i mig. Tinc una petita
errada que fa que segueixi un camí cimentat, en comptes d'un camí
de terra, entre dos antics corrals arruïnats.
Arribo a l'aparcament a tres quarts de
dues després de fer quasi tretze quilòmetres. El dia ha estat
combinat de sol i núvols. He sentit bufar per dalt dels Montsagres,
però el vent no m'ha afectat gens encara que hi havien trossos
oberts.
Un detall d'aquestes muntanyes es que
fins dalt de tot, exceptuant els roquers, tot està margenat,
incloent totes les barrancades, a la seva llera. A més, ha estat un
altre dia que m'ha acompanyat el cant dels ocells. A banda del piular
dels ocells i el vent per dalt de les muntanyes, l'únic soroll que
he sentit es dels motors quan he estat prop de la carretera. La calma
i la serenor en les muntanyes quasi gens transitades son una cosa
magnífica.
Crec que pel dia 9 ja ho tinc ben
enllaçat, només queda saber si la faré sencera, o faré la baixada
al GR., encara que crec que seria molt més bonic fer-ho.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada