"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 30 d’abril de 2015

Prat de Comte, Serra dels Corrals


Font de Vinya
Mas de Passamonte



La d'avui ha estat una sortida de preparació i recerca de camins que no coneixia, ja que el dia 9 he de portar als ex-companys d'excursió i havia pensat que aquest tomb estaria bastant bé.
Mentre anava cap a Prat de Comte, i després de deixar la cruïlla al Pinell de Brai he tingut la primera alegria del dia, ja que he vist creuar una guineu, que a mitja carretera s'he m'ha quedat mirant i de seguida s'ha escapat corrent per l'altre banda.
Aparco al lloc apropiat, en la carretera, a la banda contraria del poble, em preparo i surto a caminar a tres quarts de nou del matí. El tomb l'inicio i finalitzo a l'inrevés de l'altre vegada, o sigui primer pujant a la Mola. La pujada es una mica “durilla” però res que no es pugui fer. Quan arribo a la cruïlla de la Miranda, com ja ho conec, l'agafo però per anar a buscar el desviament a la dreta, que em penso que deu comunicar quasi directament, con el Molló de la Mola. El començament està molt bé, poc a poc es va estrenyent, res que no es pugui seguir clarament. Veig que vaig quedant darrere del Molló, i no veig per on pujaré. Arribo a un bassot on deuen xalar molt els senglars, d'on surt un rastre que puja. Arribo més o menys al mig del gran roquer, per l'únic lloc que sembla que pugui pujar. Per on sembla es la continuació, tinc un petit problema, ja que les branques de dos pins em dificulten el pas, però amb calma, paciència i arrastrant-me puc passar per sota i arribar dalt.
A partir d'aquí i per camí ja conegut, baixo cap el Racó dels Cabanils, on veig el possible enllaç, si el pròxim dia em decideixo a retallar-la. En un moment els camins s'acosten a 200 metres, encara que la ruta programada entre aquests dos punts, son uns tres quilòmetres set-cents. Em desvio cap a la Font de Vinya, però només un moment per veure si hi ha aigua, igual com l'altre vegada està humit però sense aigua. La baixada fins al camí del GR em va agradar molt de pujada, l'altre dia, i m'agrada molt de baixada, avui.
El tros del GR no té res remarcable, excepte que es un camí agradable i bonic. El Mas de Passamonte dona molta pena, el gran que era i totalment arruïnat. S'ha d'anar en compte de no empassar-se la cruïlla, cap el Racó dels Cabanils. El camí està netejat de no fa massa, encara que hi han trossos que s'estan tornant a tapar. Al punt on quasi es toca al `punt anterior, vaig a mirar com està el camí. Una vegada mira't, me'n torno i segueixo pel camí que correspon. Es va pujant fins al Coll d'en Corderada. D'aquí ja quasi tot serà baixada. Aquest es l'únic que està una mica brut, amb fullatge baix que fa que les cames pateixin una mica, només una mica.
Una vegada a la pista el camí que queda es bastant planer, uns tres quilòmetres i mig. Tinc una petita errada que fa que segueixi un camí cimentat, en comptes d'un camí de terra, entre dos antics corrals arruïnats.
Arribo a l'aparcament a tres quarts de dues després de fer quasi tretze quilòmetres. El dia ha estat combinat de sol i núvols. He sentit bufar per dalt dels Montsagres, però el vent no m'ha afectat gens encara que hi havien trossos oberts.
Un detall d'aquestes muntanyes es que fins dalt de tot, exceptuant els roquers, tot està margenat, incloent totes les barrancades, a la seva llera. A més, ha estat un altre dia que m'ha acompanyat el cant dels ocells. A banda del piular dels ocells i el vent per dalt de les muntanyes, l'únic soroll que he sentit es dels motors quan he estat prop de la carretera. La calma i la serenor en les muntanyes quasi gens transitades son una cosa magnífica.
Crec que pel dia 9 ja ho tinc ben enllaçat, només queda saber si la faré sencera, o faré la baixada al GR., encara que crec que seria molt més bonic fer-ho.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.










00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada