"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 10 d’abril de 2015

Montfalcó Murallat i Vergós Guerrejat (Estaràs). La Segarra


Després de visitar Sant Domí, El Castell de Santa Maria, Gàver i Estaràs, ens anem cap el destí principal de la nostra sortida d'avui, Montfalcó Murallat, que pertany al municipi de les Olugues. Montfalcó es "Bé cultural d'interès nacional". El primer que fem es anar a dinar, que ja es hora, al Montfalcó Restaurant. D'aquest restaurant es pot dir:  "Bo, bonic i bé de preu", a més de molt simpàtics i amables els propietaris. 

Montfalcó Murallat
Montfalcó Murallat, Església de Sant Pere

Copiat del wikipedia:
"Montfalcó Murallat, antigament Montfalcó de Mosssèn Meca, és una entitat de població del municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra. El seu conjunt arquitectònic ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.
Montfalcó Murallat està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. La muralla només es pot apreciar des de fora, està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairabé quadrada. Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment. Està construïda sobre el basament calcari natural del tossal amb una alçada que supera els 8 metres i una amplada de més de 2 metres, amb un perfil corbat. El portal d'accés a la vila closa, està format per una doble porta d'arcs de mig punt adovellats. La més interior, que es troba al mateix mur, és enmarcada per dos talussos que reforcen la paret i donen a un pati quadrangular. L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església. Amb el pas dels segles, el castell va perdre la seva condició i albergà unes quantes cases. Pel que fa al seu traçat urbà, es basa d'una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja, a partir del que surten petits carreronets amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s'hi troba l'antic forn. Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.
El Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila- fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya.
Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043. Probablement Montfalcó va estar en un principi sota l'alt domini dels comtes de Cerdanya, que l'infeudaren a diversos nobles.
Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró, i el 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà.
El 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell.
De l'any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d'Altés. Al 1172 serà propietat de Ramon de Cervera. L'any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera.
Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el "castrum Monfalcon" era assignat a "Guillelmo filio meo"
Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà. Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX."
La veritat es que la muralla de la part dreta mirant l'entrada, i la part de darrere, està una mica arranjada i sembla consolidada, però la de l'esquerra i davant no està del tot consolidada i en alguns trossos molt deteriorada. Igual que alguns petits trossos de la vila closa. Es inconcebible que un lloc com aquest, amb un lloc interessant com es el forn comunal, dins estigui ple de brossa. Es que la gent té una manca de respecte pel que es públic que dona pena, i més quan es fora del teu propi àmbit. Però encara que la brossa sembla que estigui dipositada pels turistes, la població (pocs que hi ha) potser hauria de cuidar-ho una mica més. Els carrers, si, que estaven nets.
També es una llàstima que l'església no es pugui visitar, igual com les altres que hem anat a visitar. Una finestreta amb reixes crec que seria una bona idea.
"Sant Pere de Montfalcó Murallat és una església de les Oluges inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de sant Pere és a l'extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat. És un edifici molt transformat, i es fa difícil destriar els elements originals. La seva estructura és d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular. És capçada a llevant per un àbsis semicircular, obert directament a la nau. La nau es troba desfigurada per l'obertura de capelles i altars als seus murs laterals, i l'absis és tancat per un envà que el converteix en sagristia. Als peus del temple hi ha un cor elevat. La porta s'obra a la façana de ponent, totalment envoltada pels edificis de la trama urbana del poble, que també amaguen les altres façanes de l'edifici, llevat de la façana absidial, que s'integra en el conjunt del perímetre murat de Montfalcó. La porta principal està realitzada amb arc de mig punt adovellat amb imposta i guardapols decorats amb motius geomètrics molt rudimentaris. Està totalment mancada d'ornamentació, amb l'aparell de petits carreus allargassats de pedra calcària de la zona. El campanar, posterior a la construcció de l'església, i utilitzat en un primer moment com a torre de defensa, és de planta quadrada, amb les cantonades en forma de xamfrà en el cos alt i acabat en una terrassa amb balustrada.
Hi ha poques referències d'època medieval referents a la parròquia de Sant Pere. És possible que fos fundada poc després de la conquesta de Montfalcó per Bernat, comte de Berga a mitjans del segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó. L'església formà part del bisbat d'Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI.
La primera referència al temple del castell es troba a l'inventari dels béns de Guillem Ramon, comte de Cerdanya, a Montfalcó d'Oluja vers els anys 1068-95".


Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

I per finalitzar les visites del dia, i ja de camí cap a casa, parem a Vergós Guerrejat (Estaràs).


Església de Santa Magdalena, Vergós Guerrejat
Antic castell de Vergós Guerrejat



Copiat de: Enciclopèdia.cat:
"Poble (635 m alt.) del municipi d’Estaràs (Segarra), situat al sector meridional del terme, més enllà del pla de Vergós , a la dreta de la riera de Vergós , afluent, per l’esquerra, del Sió, al qual aflueix entre Montfalcó Murallat i les Oluges.
Població: 36 h [2009]
L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena".
Es un llogaret petit, amb poques cases, i les que he vist, per fora, ben arranjades. Encara que la visió al arribar, on hi ha una esplanada cimentada ideal per aparcar, es un magatzem que tapa la fotografia del poble. A la part alta hi ha l'església de Santa Magdalena, adossada al que era el castell, que va estar reconvertit en masia senyorial, i ara, les façanes del castell fan pena, encara que una està en obres. No així la de l'església que sembla que estigui bastant bé.
Una vegada visitat el poc que es pot visitar, i com el mapa em marca a prop la Teuleria, intento arribar-hi. No tinc cap problema, després de passar una cadena. La part baixa, on estava el forn està molt deteriorada i gens cuidada, i a la part de dalt no he volgut anar, ja que dona a uns petits horts.
A la zona on hem aparcat hi ha un edifici amb unes lletres de ferro: L'Esbarjo.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

Aquí donem per finalitzada la visita a la Segarra, per avui. Ens tornem cap a casa, passant per la Panadella.

0000000000000000000

El vídeo correspon al descrit en aquesta entrada al blog i al de l'anterior: "Sant Guim de Freixenet i Estaràs", del mateix dia.


0000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada