"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 1 d’abril de 2015

"La Fiesta Nacional", demostrant el que es el país


Una vegada més copio, traduït, un text del blogguer "Gazzeta del Apocalipsis", que com sempre i ja ens té acostumats, no té desaprofitament. Soc conscient de que els seus articles son difícils d'assimilar , ja que cada vegada estem més aborrallonats.
Es una traducció feta per mi amb l'ajut d'un corrector, pel que pot haver errors, però es el millor que he sabut fer.
I per acabar-ho d'arrodonir els mesquins del govern de les espanyes, baixen l'IVA d'aquests espectacles denigrants, i en canvi els dels medicaments, actes culturals, material d'ensenyament els deixen a tipo màxim.

"Quan parlem de maltractament als animals disfressat de “tradició i cultura”, òbviament l'exemple més paradigmàtic, vomitiu i repugnant d'això són les curses de braus i altres festivals similars, en els quals un conjunt de degenerats es reuneixen per veure com una sèrie de persones torturen a un animal fins a matar-ho.
No existeix un espectacle a tot el món que sigui capaç de plasmar un nivell tan elevat de vilesa, misèria humana i covardia, com el qual ens ofereix una cursa de braus.
Molta gent contrària a aquest infame espectacle, tendeix a focalitzar les seves ires sobre els toreros o les persones que salten a l'arena enfrontar-se amb l'animal.
Però si ho analitzem fredament, i encara que resulti paradoxal, el torero és potser l'únic dels implicats que mereix un mínim respecte.
Sí, és cert: es guanya la vida torturant i matant animals, com esgrimiran els  defensors dels animals.
Però siguem sincers: això no li allunya massa d'un empleat d'escorxador, encarregat d'executar diàriament a milers de porcs, pollastres o vaques indefensos, amb la diferència que el “destre” arrisca la seva integritat física amb això.
Aquí, els autèntics éssers mesquins i depravats són les persones que paguen diners per assistir a l'espectacle.
Un conjunt de covards, morbosos i sàdics que no tenen el valor de baixar a la sorra a enfrontar-se al toro per complir amb aquesta “noble tradició que tant diuen estimar”.
Si realment estimessin la tauromàquia i la consideressin “un noble enfrontament entre l'home i l'animal”, tal com ells la qualifiquen, no s'ocultarien darrere d'altes barreres de fusta, ni s'asseurien en inaccessibles graderies a diversos metres per sobre de l'arena. Estarien a baix, en contacte directe amb “la festa” i amb el risc que comporta.
I és que per més que ho neguin, en el més profund dels seus cors, aquests éssers roïns i hipòcrites alberguen el desig íntim i inconfessable que el toro banyegui al destre i li estripi la carn, perquè en el fons li tenen enveja per ser capaç de matar a l'animal amb les seves pròpies mans.
Així doncs, una cursa de braus en el fons no és més que un mirall en el qual es miren els espectadors: un mirall en el qual veuen reflectit el seu propi sadisme i el seu execrable covardia.
I poc importa que els qui assisteixin a aquest espectacle siguin jutges, futbolistes, mandataris o artistes, encara que es diguin Picasso, Hemingway o Joaquín Savina: són una viva representació d'allò més baix de l'espècie humana i de la seva més descarnada hipocresia i falta de noblesa. És alguna cosa que costa d'assimilar, però que hem d'acceptar com una de les grans meravelles de la naturalesa: i és que algú pot ser un depravat, un vil covard i un complet miserable i alhora ser un gran artista". 



000000000000000000000000000000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada