 |
| Grau de les Mugues |
 |
| Cova Xirico |
Com avui he quedat sol, ja que el company amb qui estic sortint últimament, tenia uns altres compromisos aquesta setmana, he decidit sortir i fer una cosa no massa forta, preveient per anticipat el temps que farà, que sembla que serà de força vent. He triat el tomb al Cabrafiga, no massa llarg, no massa fort, amb la majoria del recorregut al resguard del vent, i que a més, l'última vegada que vaig estar per aquí, i per una errada meva, no vaig fer des del Castellet de les Mugues a Pratdip, per l'esquerra.
Deixo el cotxe davant del pavelló, i surto quan son les vuit en punt, anant a buscar el camí que ressegueix el Barranc de la Dòvia en direcció a mar.
Aquest tros de camí en els últims anys l'he fet bastantes vegades i en les dos direccions, es tracta d'anar seguint camí avall, això no vol dir que només hi hagi baixada, ja que com el camí vell està malmès, hi ha trossos de pujada per seguidament tornar a baixar. Es passa el Salt de la Dabinosa i de seguida s'arriba a l'antiga central, ara abandonada i sense gens de maquinaria. Segons uns mapes es diu Casa del Paco i en altres les Fontanelles, preguntant a l'Oficina de Turisme de Pratdip, m'expliquen que la zona son les Fontanelles i el promotor es deia de nom, Francesc.
Al poc es creua el barranc, s'ha d'estar atent al gps o en les marques, ja que comencen a estar una mica despintades, potser manca un pal amb una fletxa indicant cap a l'esquerra; aquest pal indicador podria ser petit, sense que calgui ser massa gran. Es creua la carretera nova per un gran tub, i la vella per sota el pont, es un barranc que alguna vegada deu baixar aigua. Una vegada pujat a la carretera vella, comença la pujada forta, continguda i per sort no massa llarga, per arribar al Grau de les Mugues. En aquest tros he sentit per primera vegada la força del vent, que avui bufa de valent. El grau, de pujada, no es massa complicat encara que en dos moments jo he necessitat ajudar-me amb les mans. Una vegada fora, de seguida el camí queda arrecerat i ja es torna a caminar sense vent. Pujo al Castellet de les Mugues, però no puc estar massa estona, ja que aquí torna a bufar, i es una llàstima ja que hi ha una visió d'un bon tros de la costa.
De camí cap al Mas del Cabrafiga, veig a mà esquerra, tres parades amunt unes runes. Veig com puc arribar i me'n vaig. S'ha de pujar tres marges, però com hi han trossos caiguts es pot pujar per aquests. El mas no té teulada i li manca una paret i mitja. Tenia un pis, del que només queden els forats de les bigues. No he pogut esbrinar el seu nom. Busco baixar per un altre lloc, trobo un rastre que baixa fàcilment una parada i unes escales de marge que em porta al camí.
Abans d'arribar al Mas del Cabrafiga, veig un altre, arruïnat, a l'altre vora del barranc, que segons un mapa que porto al gps (el gps es nou i encara no sé quins mapes porto), es el del Cabrafiga. On els mapes actuals ho marca, es un edifici allargat, amb una espècie de torrassa. Fa la impressió d'haver estat una casa de colònies o similar. Té teulada i totes les parets, encara que està arruïnat. Per dins han extret tot el que han pogut, aixetes, lavabos, armaris, etc. He consultat a l'Oficina de Turisme, on em confirmen que aquest es el Mas del Cabrafiga, i em llegeixen la descripció on consta que va estar construït com a casa de colònies i després abandonat. Jo encara tinc el dubte que el mas de l'altre costat no fos el original i després es construís aquest, agafant el mateix nom, però el dolent es que en el llibre de “Onomàstica del Terme Municipal de Pratdip” només posa la descripció però no la localització, segons em comenten a Turisme, i no dona per buscar el nom de l'altre.
Aviat es deixa la pista i s'agafen uns senders molt ben marcats, que si pequen d'alguna cosa, es per massa senyalització, no hi ha ni un pas on puguis dubtar del camí correcte. Sembla ser que molts trossos han estat oberts o re-oberts per marcar aquest tomb. Fins ara el terreny anava combinat la garriga amb el pinar, jove i en creixement, ara entrem en terreny amb predomini o amb totalitat de garriga. Son terrenys molt castigats pels incendis, i quan crema deu ser molt dificultós aconseguir l'extinció del foc, per ser uns terrenys molt assotats pel vent. Arribo al Mas de Batet, completament enrunat i això que era bastant gran amb diversos habitacles. Una mica més endavant paro a esmorzar i a canviar les piles de la màquina de fotografiar i del gps. Si el gps no m'hagués avisat de piles baixes, es molt fàcil que avui no hauria parat a menjar, es un mal costum que tinc quan vaig sol, que no trobo mai el moment per parar. Una mica més endavant hi ha la Caseta del Bater, amb les retes d'un aljub amb aigua.
El camí es torna a enlairar, i amb l'aspecte d'haver estar netejat de fa poc. Passo la font del Bater o de la Cabrafiga, segons els mapes, i va pujant entre els marges. Hi ha trossos que sembla que es el camí vell de marges, en canvi altres que està oberts a la directa, ja que els camins vells no pujaven els marges al dret. També crec que en aquests terrenys es molt difícil re-obrir correctament els camins una mica perduts. Em desvio per visitar la Cova del Xirico, està a pocs metres del camí, en un lloc que no sembla possible, quan passes pel camí. Val la pena fer-hi una visita, amb velles i trencades formacions. Del Coll de l'Abelles al Coll del Cabrafiga el camí es carener, obert i sense vegetació alta, només garriga. La visió es magnífica, agresta però m'agrada.
La baixada des del coll no es gaire llarga, fins a passar a tocar un maset abandonat, i de seguida el camí es transforma en pista. Trobo, sort del cartell, la Font de les Benes, que no té aigua. Una mica més avall, a tocar a la pista, hi ha unes runes que quasi no es veuen per la vegetació que les cobreix.
Al Coll de la Llena m'adono que he perdut els papers amb els mapes, però com no sé exactament on, no reculo a buscar-los. Des del coll s'ha de seguir un curt tros de carretera, per deixar-la, tot seguint el GR, per un sender que baixa molt fort i amb una trialera que fa difícil baixar a peu.
El camí se'm fa una mica llarg, sobre tot perquè es un camí de terra argilosa i hi han bastants trossos excavats per les btts. Com no tinc el mapa, em passo la Font del Pentinat (una llàstima). Arribo finalment a Pratdip a un quart de dues del migdia després de fer una mica més de dotze quilòmetres.
No tinc temps de fer una cervesa ja que m'estan esperant a casa per dinar, però he quedat molt content del tomb, a més el temps m'ha acompanyat, només he patit una mica des de la carretera fins a l'entrada del Grau de les Mugues i un tros de pujada al Coll de la Cabrafiga. Es un tomb que recomano.
Deixo el cotxe davant del pavelló, i surto quan son les vuit en punt, anant a buscar el camí que ressegueix el Barranc de la Dòvia en direcció a mar.
Aquest tros de camí en els últims anys l'he fet bastantes vegades i en les dos direccions, es tracta d'anar seguint camí avall, això no vol dir que només hi hagi baixada, ja que com el camí vell està malmès, hi ha trossos de pujada per seguidament tornar a baixar. Es passa el Salt de la Dabinosa i de seguida s'arriba a l'antiga central, ara abandonada i sense gens de maquinaria. Segons uns mapes es diu Casa del Paco i en altres les Fontanelles, preguntant a l'Oficina de Turisme de Pratdip, m'expliquen que la zona son les Fontanelles i el promotor es deia de nom, Francesc.
Al poc es creua el barranc, s'ha d'estar atent al gps o en les marques, ja que comencen a estar una mica despintades, potser manca un pal amb una fletxa indicant cap a l'esquerra; aquest pal indicador podria ser petit, sense que calgui ser massa gran. Es creua la carretera nova per un gran tub, i la vella per sota el pont, es un barranc que alguna vegada deu baixar aigua. Una vegada pujat a la carretera vella, comença la pujada forta, continguda i per sort no massa llarga, per arribar al Grau de les Mugues. En aquest tros he sentit per primera vegada la força del vent, que avui bufa de valent. El grau, de pujada, no es massa complicat encara que en dos moments jo he necessitat ajudar-me amb les mans. Una vegada fora, de seguida el camí queda arrecerat i ja es torna a caminar sense vent. Pujo al Castellet de les Mugues, però no puc estar massa estona, ja que aquí torna a bufar, i es una llàstima ja que hi ha una visió d'un bon tros de la costa.
De camí cap al Mas del Cabrafiga, veig a mà esquerra, tres parades amunt unes runes. Veig com puc arribar i me'n vaig. S'ha de pujar tres marges, però com hi han trossos caiguts es pot pujar per aquests. El mas no té teulada i li manca una paret i mitja. Tenia un pis, del que només queden els forats de les bigues. No he pogut esbrinar el seu nom. Busco baixar per un altre lloc, trobo un rastre que baixa fàcilment una parada i unes escales de marge que em porta al camí.
Abans d'arribar al Mas del Cabrafiga, veig un altre, arruïnat, a l'altre vora del barranc, que segons un mapa que porto al gps (el gps es nou i encara no sé quins mapes porto), es el del Cabrafiga. On els mapes actuals ho marca, es un edifici allargat, amb una espècie de torrassa. Fa la impressió d'haver estat una casa de colònies o similar. Té teulada i totes les parets, encara que està arruïnat. Per dins han extret tot el que han pogut, aixetes, lavabos, armaris, etc. He consultat a l'Oficina de Turisme, on em confirmen que aquest es el Mas del Cabrafiga, i em llegeixen la descripció on consta que va estar construït com a casa de colònies i després abandonat. Jo encara tinc el dubte que el mas de l'altre costat no fos el original i després es construís aquest, agafant el mateix nom, però el dolent es que en el llibre de “Onomàstica del Terme Municipal de Pratdip” només posa la descripció però no la localització, segons em comenten a Turisme, i no dona per buscar el nom de l'altre.
Aviat es deixa la pista i s'agafen uns senders molt ben marcats, que si pequen d'alguna cosa, es per massa senyalització, no hi ha ni un pas on puguis dubtar del camí correcte. Sembla ser que molts trossos han estat oberts o re-oberts per marcar aquest tomb. Fins ara el terreny anava combinat la garriga amb el pinar, jove i en creixement, ara entrem en terreny amb predomini o amb totalitat de garriga. Son terrenys molt castigats pels incendis, i quan crema deu ser molt dificultós aconseguir l'extinció del foc, per ser uns terrenys molt assotats pel vent. Arribo al Mas de Batet, completament enrunat i això que era bastant gran amb diversos habitacles. Una mica més endavant paro a esmorzar i a canviar les piles de la màquina de fotografiar i del gps. Si el gps no m'hagués avisat de piles baixes, es molt fàcil que avui no hauria parat a menjar, es un mal costum que tinc quan vaig sol, que no trobo mai el moment per parar. Una mica més endavant hi ha la Caseta del Bater, amb les retes d'un aljub amb aigua.
El camí es torna a enlairar, i amb l'aspecte d'haver estar netejat de fa poc. Passo la font del Bater o de la Cabrafiga, segons els mapes, i va pujant entre els marges. Hi ha trossos que sembla que es el camí vell de marges, en canvi altres que està oberts a la directa, ja que els camins vells no pujaven els marges al dret. També crec que en aquests terrenys es molt difícil re-obrir correctament els camins una mica perduts. Em desvio per visitar la Cova del Xirico, està a pocs metres del camí, en un lloc que no sembla possible, quan passes pel camí. Val la pena fer-hi una visita, amb velles i trencades formacions. Del Coll de l'Abelles al Coll del Cabrafiga el camí es carener, obert i sense vegetació alta, només garriga. La visió es magnífica, agresta però m'agrada.
La baixada des del coll no es gaire llarga, fins a passar a tocar un maset abandonat, i de seguida el camí es transforma en pista. Trobo, sort del cartell, la Font de les Benes, que no té aigua. Una mica més avall, a tocar a la pista, hi ha unes runes que quasi no es veuen per la vegetació que les cobreix.
Al Coll de la Llena m'adono que he perdut els papers amb els mapes, però com no sé exactament on, no reculo a buscar-los. Des del coll s'ha de seguir un curt tros de carretera, per deixar-la, tot seguint el GR, per un sender que baixa molt fort i amb una trialera que fa difícil baixar a peu.
El camí se'm fa una mica llarg, sobre tot perquè es un camí de terra argilosa i hi han bastants trossos excavats per les btts. Com no tinc el mapa, em passo la Font del Pentinat (una llàstima). Arribo finalment a Pratdip a un quart de dues del migdia després de fer una mica més de dotze quilòmetres.
No tinc temps de fer una cervesa ja que m'estan esperant a casa per dinar, però he quedat molt content del tomb, a més el temps m'ha acompanyat, només he patit una mica des de la carretera fins a l'entrada del Grau de les Mugues i un tros de pujada al Coll de la Cabrafiga. Es un tomb que recomano.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Al poc es creua el barranc, s'ha d'estar atent al gps o a les marques ja que comencen a ser una mica velles.
ResponElimina::::::::::::
¿ Ja no són evidents les " recents " marques de pintura blava, al terra ?
Si vens de Pratdip es fàcil empassar-t'ho, ja que es deix el camí bo, agafa a l'esquerra entre vegetació baixa, i la pintura està al barranc. Filant prim, mancaria una estaca amb una fletxa. Si vens del tub, cap problema.
Elimina