 |
| Sant Martí de Maçana |
 |
| Dolmen dels Tres reis |
El Josep Maria i jo ens hem anat fins
l'Hostal Vell, que pertany al poble de Rubió, a l'Anoia, per fer un
tomb que basant-me una mica en un track del “wikilocquero”
Bouvier, l'he muntat, al meu gust, allargant-ho després d'estudiar els mapes
topogràfic i ortogràfic de l'I.G.C.C., Per tot això aparquem
davant de l'Hostal Vell, a la carretera de El Prats de Rei a
Igualada, i comencem a caminar a tres quarts de nou del matí.
Primer de tot pugem al vèrtex geodèsic
de l'Avellanet, davant mateix de l'hostal, on s'ha de pujar per la
part dels camps de conreu. No es gens difícil si es troba el rastre,
que a més es fàcil de veure. Hem fet els primers tretze metres de
desnivell acumulat, del dia. Anem seguint cap el Bosc Boixer, on
deixarem el sentit sud per agafar un camí una mica difús en
direcció est, que aviat es convertirà en pista clara. Agafem una
altre pista que segueix el Torrent de la Rasa. Aquí anem bastant
enclotats, per una zona de pins molt joves.
La deixem per pujar per una pista molt
poc clara que, durant un bon tros va seguint un torrent que baixa del
Bosc de Cal Perdiu, mas que es va veient a dalt de la serra, a la
dreta. Aquest camí, a estones una mica tapat, però que es pot
seguir molt bé, es separa un moment del barranc per fer un gran
retomb, i al tornar-ho a trobar, de seguida es torna a separar, ja
definitivament.
Arriba a una pista neta, que va a parar
a una de molt trillada, es la pista que comunica els “ventiladors”,
que ens acompanyaran fins el vèrtex de Còpia de Palomes.
Quan hem sortit feia bastant de fred,
que ha anat apaivagant a mida que avançava el dia, no així el vent,
que sense ser massa fort si que es una mica molest en terreny obert,
com en aquesta carena. Al cim, on està el vèrtex, després de fer
les fotografies de rigor, aprofitem per esmorzar, arrecerats al piló
i en front del sol que ja calenta. D'aquí teníem previst recular,
per baixar cap el Camí de Can Palomes, però veiem un possible
rastre que baixa des de la punta, i per allí tirem avall. Es una
mica enutjosa la baixada, però sense major importància, i a més es
curta. Trobem el GR, en una pista apta per cotxes, però el deixem
per un sender molt trillat, ratllat per les btts, que es més
agradable. El tros que passa a tocar la tanca d'un repetidor, es un
sender estret, una mica desfet, amb trossos de ciment de la tanca que
està caient al camí.
Tornem a la pista, estem seguint el GR.
La pista es ampla i gens agradable, a diferencia de la visió de
l'entorn i de la llunyania. El Gr marxa a la dreta, per començar a
baixar per sender, atorrentat i desagradable fins el refugi del Mas
del Tronc. Tot el tros des de que hem començat a baixar fins arribar
a la pista, Camí del Mas del Tronc, es bosc de pins, on han fet
tala, o han esporgat les branques, però les han deixat al bosc, amb
una quantitat de branques de totes les mides, que s'estan assecant, i
que a l'estiu pot ser una gran torxa, al mínim incident que es
produeixi.
Al Mas del Tronc no hi ha ningú però
si un cartell de que estan treballant al bosc, i per si es necessari
han apuntat un número de mòbil. Volíem fer un cafè però pensem
que per això no cal molestar-los. Es sent una serra mecànica boscos
enllà, que ben be podrien ser ells. La baixada fins a la pista ja es
més agradable. Després em vist que podríem haver-nos estalviat
bastant de pista, per un camí que surt des del refugi i enllaça
abans de Cal Casals, un més dels masos enrunats que últimament
estic trobant per arreu on vaig. Ca l'Escolà es un mas gran i ben
arranjat, on parlem una mica amb el seu propietari (segurament).
Pugem fins a l'ermita de Sant Martí de Maçana, on dinem. L'ermita
era d'origen romànica, però està totalment reformada a posteriori.
Encara que de fa poc ha tingut treballs de restauració, està en
estat molt deplorable. Hi havia un tros dedicat a refugi, però ens
dona la impressió que ja no funciona.
La baixada d'aquí, ens semblava que
ens faria patir, però en canvi, encara que té força pendent, es
fàcil i bonica de fer. Al poc trobem una tanca, amb ganxo de porta.
Al arribar als camps, entre les Feixes de Cal Roig i el Bosc de les
Ombres, la tanca ens barra el pas, i no hi ha ganxo de porta, pel que
hem de passar per sota, vorejant-ho fins a l'altre banda. Hi han
arbres joves plantats, però sembla que estan abandonats o poc
cuidats, igual que el mas de més avall.
Creuar la Riera de Maçana es una
petita dificultat, després de fer una bonic camí fins aquí. Tornem
a agafar el Camí del Mas del Tronc, per deixar-lo per un altre a
tocar a Ca l'Eusebio en sentit ascendent. Un altre de molt agradable.
A la part de dalt hi ha les restes d'una ovella o cabra, que ha estat
devorada per algun/s depredador/s. Una vegada a les Feixes de Ca
l'Oller tinc uns petita confusió i em penso que el dolmen està a
tocar d'aquesta masia, pel que ens desviem i entrem aquí. No la
trobem, no veiem a ningú per preguntar-li i seguim camí. Abans de
la carretera passa un cotxe i aprofitem per preguntar-li a la
conductora on està el dolmen. Ens ho indica, anem a visitar-ho, i
cap el cotxe. Arribem a dos quarts i mig de sis, després de fer més
de setze quilòmetres i mig. El fred i el molest vent del matí,
aviat ens ha deixat de molestar, a banda de mentre dinàvem asseguts
en un banc a l'ermita. Tot el dia ens ha acompanyat el sol. A més
del soroll dels ventiladors que hem estat sentint molta part del dia,
hem estat acompanyats pel cant de les granotes o gripaus en dos
trossos de la caminada, i en alguns moments pel cant dels ocells.
Estic molt content ja que ha sortit un tomb rodó, amb una ruta
seguint uns camins extrets dels mapes, sabent que els mapes no son
totalment de fiar, ja que hi han molts que estan perduts per el seu
nul us.
Una vegada conclusa la caminada, en
cotxe, hem anat a visitar el Sepulcre Megalític de les Maioles, on
la terra d'un costat del dolmen està fent tanta pressió que aviat
farà caure la pedra d'aquell costat. Després a visitar, per fora
sempre, l'ermita de Santa Anna a Pedrafita, gran masia reconvertida
en restaurant de luxe. Una vegada hem agafat ruta cap a El Prats de
Rei hem parat a la Manresana, antiga torre romànica de guaita
(tancada) i ermita Sant Andreu. I per finalitzar un cafetó a El
Prats de Rei abans d'anar cap a casa.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada