14 Marxa Senderista, Comarca del Matarranya, 2015

Mas del Coco

Masia i ermita de Sant Miquel

Un any més he tornat a la Marxa del Matarranya i com l'any passat, acompanyat pel Jordi. Com que sempre surto una mica abans del l'hora prevista i arribo dels últims (l'any passat vam ser els últims), hem hagut de matinar per estar aviat al poble de Beseit. Com som dels primer d'arribar ens fan aparcar a l'entrada mateix de la vil·la, però el control de sortida està a la plaça de l'església, pel que s'ha de pujar unes quantes escales. Agafem les acreditacions, mengem un tros de pastís i un got de taronjada, ens preparem i nosaltres dos sortim quan manquen cinc minuts per tres quarts de vuit del matí. Hem de baixar per les mateixes escales que hem pujat abans. Mentre marxem ens creuem amb força gent que pugen. La ruta llarga surt entre 8 i 8:30, i la curta entre 8:30 i 9:00. Quan arribem a l'ermita de Santa Anna, a la sortida del poble, un de l'organització ens diu que encara no es hora de sortida, jo li contesto que em miri bé, ja que serà la cara de l'últim que arribi, i tot rient sortim del poble. Fa molt de fred i si no fos per poder fer fotos em posaria els guants.

Sortim pel Camí de la Cerverola, per deixa-lo per pujar pel camí del Barranc de les Voltes, per tornar a sortir al primer quan portem més de quatre quilòmetres de marxa. A la cruïlla al Mas del Coco, que es veu a la dreta, es on està situat el primer control, entrepà de pernil, aigua, vi en porrons i olives auberquines. Fins aquí ja ens han avançat un munt de caminants. Sortim amunt i anem fins al Coll de les Saleres, on a la pista que hem de creuar hi ha un cotxe de la “Guardia Civil” i dos civils. Pel que sembla per aquí passa normalment transit, no sé si de dos o quatre rodes. Per arribar s'agafa una drecera, però hi ha un grup de caminants que no l'han agafat i veiem com els guàrdies els indica el fet. Una mica més amunt, en un altre pista hi ha el segon control, una pasta a triar i aigua. Hi ha dues classes de pastes, pastisset i altre que no sé, amb un cartell que només es pot agafar una. La temperatura no dona per treure's roba, encara que tampoc cal tapar-se més. Aquí es separen les dues rutes.

Ara si venen unes pujades que es deixen sentir, fins a un collet on es separen el camí de baixada i el que puja a l'Argaret. Hi ha uns elements joves de l'organització. No tinc clar si era opcional pujar-hi, però si era opcional no ens diuen res, potser perquè no es pujava o perquè ja anem amb bastant de retràs. Ara es la baixada la que es fa sentir, en un quilòmetre i mig es baixa més de tres-cents metres de desnivell. El primer tros difícil es un tros amb força pendent, de terra fina, amb un bon escòrrec en mig. En alguns dels trossos de màxima pendent, han posat cordes al llarg de camí, per què la gent que baixa força de pressa pugui anar frenant. En aquest tros, diverses vegades, ens hem apartat una mica perquè ens avanci la gent. Una vegada a la pista del Matarranya, al Prat de la Mina, ens desviem a veure les pintures rupestres de la Fenellassa i ens creuem a un gran grup de xavals acompanyats per els seus mestres. La baixada m'ha deixat molt desfet.

On està l'aparcament de les Gubies, tenim el tercer control, taronja o plàtan i aigua. Comença a caure una mica d'aigua-neu. Des d'aquí agafem el camí cap a les masies de Sant Miquel. Encara que he estat tres vegades en no massa temps i estic bastant fos, la ruta que queda m'agrada i a més penso que al Jordi li agradarà. Pujant a Sant Miquel hi han intents de sortir una mica de sol, i la petita pluja ha finalitzat. A Sant Miquel tal i com arribes han fet un caminet amb pedres als dos costat per facilitar saber per on es va, ja que aquí no hi han arbres per enganxar les cintes. Hi ha molt poca gent que entri a visitar-ho. Nosaltres ho fem, a més anem a veure la font i la bassa, on hi ha aigua, i després l'alzina grossa, que no està ni senyalitzada. Pujant cap a la Cova de la Mosseta encara ens passa un grupet. Nosaltres ens desviem cap a la cova, i ja baixem a buscar el Gr i el Mas de Garcia.

Al Mas, que segons les descripcions havia d'estar el quart control, només hi ha els de Protecció Civil, i ens diuen que el control està a la pista. Aquí ens passa una família amb nens. Baixant pel GR cap a creuar el Barranc de les Marrades, es passa per un tros que es conserva de la Calçada Romana, molt bonic per cert. L'únic que trobo malament d'aquest tros, es que hi ha uns metres que s'han de baixar entre roques, per on han marcat el GR, quan hi ha una esse molt maca i fàcil de netejar que faria molt més agradable la baixada. Jo avui l'ha he fet i encara que està bruta es pot passar, i per netejar-la només es necessitaria unes estisores. Es el GR i s'ho podrien mirar millor.

A la pista trobem el control, que per cert ja l'estan desmuntant, torna a caure aigua-neu, han acabat els fruits secs que tenien i ja es tard. Podem veure aigua que es l'únic que tenen. Entre aquí i el poble ens passen dos grupets més. El control d'arribada es al pavelló, que està a la part de dalt del poble. Arribem i ens envien directe a buscar el dinar. Manquen cinc minuts per dos quarts de quatre i hem fet més de vint quilòmetres. Ens trobem al del matí, i comentem que tenia raó que seriem dels últims, només queden tres o quatre persones darrere. On donen el menjar preguntem per les samarretes i el que fa els plats ens diu que no hi han, al menys es el que entenem. Agafem el dinar, plat de fideuà, taronja i pa. A la taula hi ha taronjada, coca-cola, vi negre i blanc, aigua, gasosa, crec que res més. Ja queda poca gent, el pavelló ja està més de mig buit. Mengem amb tranquil·litat, mentre les dones comencen a treure els mantells de paper de damunt de les taules no ocupades, recollint les deixalles que la gent ha deixat, sobre tot pa, recollint cadires ..., mentre ens fan saber que no correm; a més encara hi ha gent de l'organització que encara estan menjant. Una vegada atipats ens acomiadem, baixem cap el cotxe i cap a casa.

A la nit envio un mail a l'organització dient que el tríptic posa dinar i obsequi, em contesten que son samarretes, però com estava ploviscant les havien amagat i que me les enviaran per correus, no he volgut comentar que el poca-solta que repartia els plats ho podia haver comentat quan l'hem preguntat i s'haurien estalviat l'enviament. Molt bon dia de muntanya, molt bonic, la meitat ja l'havia fet però m'ha agradat repetir-ho, encara que la veritat es que he quedat molt tocat. El sol quasi que no l'hem vist, només un petit moment, en general ha fet fred de valent, una mica d'aigua-neu sense importància. Com a curiositat, es el primer dia que veig a més d'una persona, sola o amb grup, fent-se "selfies" mentre caminaven. Ara a esperar on faran la de l'any 2016 i que jo pugui anar.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000