Avui ens hem anar al Segrià per
iniciar una ruta des de Almatret, encara que una part del recorregut
el farem per la Ribera d'Ebre, al terme de Riba-roja d'Ebre. Aparquem
al carrer Sant Joan, a tocar a la Plaça Major, on està l'església
i la Creu de Terme. Sortim quan passa molt poc de dos quarts de nou
del matí, tot seguint el carrer Sant Joan, dirigint-nos fins
l'ermita de Sant Joan, al costat del cementiri. Aquest cementiri per
fora sembla molt gran per la població que té Almatret (a l'any
2012, 354 habitants). Allà mateix hi ha un monument als caiguts pels
bombarders de la guerra incivil, i un bon mirador. Ens trobem a unes
senyores que surten del cementiri i ens pregunten si seguim el Gr, li
diem que no i nosaltres li preguntem que vol dir “Escambró”,
aclarint-nos que es denomina així a una gran quantitat de partides
de terra de la zona, i coincidint que encara que sigui una
nomenclatura local hi hauria de figurar en els diccionaris catalans.
Reculem una mica i agafem el Camí dels
Escambrons, camí asfaltat. Tot badant ens passem la cruïlla, fet
que dona per veure un antic aljub completament arruïnat i
destrossat. Reculem i agafem una pista que baixa, de terra, que va en
direcció a la Planeta de l'Assistent, ja en terme de Riba-roja.
A partir d'aquí i per fer aquesta
crònica, tinc problemes amb la nomenclatura dels lloc per on hem
passat, ja que en l'únic mapa que em puc guiar una mica es en de
l'IGCC, on hi ha parts que no hi ha nom i altres que exactament no sé
quin es, ja que poden ser dos o inclús tres. Nosaltres anem seguint
una pista paral·lela al Camí dels Escambrons, portant-la a la dreta
però a un nivell una mica superior. A la Plana de Balique deixem una
pista a la dreta i una altra a l'esquerra, fins que la nostra
finalitza en una esplanada on hi ha més andròmines, caravanes,
cotxes i deixalles en general, que en una deixalleria, i part d'això
ben escampat per l'esplanada. Uns metres més avall hi ha les runes
d'una construcció, i a tocar, com di fos la continuació, uns antics
fonaments d'obra inacabats i entre ells, el que sembla una solera amb
protectors de goma sota un escampall de pedres petites, igual com es
posa en les excavacions que es guarden per continuar en temps futurs.
Busquem la continuació, al mapa del gps, i la trobem entre
l'escampall de deixalles i les runes, Marxa una mica clar però brut
d'herba, i es veu el rastre d'haver passat alguna moto o btt. De
seguida parem a esmorzar.
Continuem avançant, per sender bastant
tapat, amb rastre efímer. A trossos una mica emboscats i a trossos a
cel obert. Quan sembla que se'ns acabi el camí, ens trobem que
s'eixampla a la mida d'una pista, emboscada, bruta i amb varis arbres
caiguts que dificulten la marxa. De cop gira a la dreta, i baixa
fort. Continuem tenint problemes pel brut i deteriorat del camí, que
si es cert que es veu per on passava, ara té molts trossos
dificultosos. Agafem una carena perpendicular a la que anàvem, i
encara que anem quasi a cel obert, el rastre es molt fonedís, però
com sabem la direcció on hem d'anar, anem buscant els millors llocs
de pas. Fa estona que ens hem hagut de treure roba ja que el sol es
deix sentir, estrany per aquestes dates. El camí deix la carena, i
ja baixa cap a la pista. Son menys de tres-cents metres que ens
queden per la pista, però s'ho fa pregar. Amb dificultat arribem. Es
una verdadera llàstima que des de les runes es un quilòmetre cent,
i la dificultat que hi ha per fer-los. Tot aquest terreny té una
visió molt deplorable, es una zona amb quasi gens de vegetació i
amb molta pedra, no rocam.
Agafem la pista que segueix el Barranc
d'Almatret, deixant-la un moment per anar a visitar una barraca
construïda a recer d'una marge, molt bonica per fora, però en estat
bastant lamentable per dins. La pista comença a enlairar-se i
comença a tenir repetjons que es fan sentir. A la Plana de Maria
Guapa connectem amb el Camí dels Escambrons. El seguim fins al
vèrtex geodèsic, a fer les fotografies de rigor. Es el Puntal dels
Escambrons. El piló es dels que son alts amb esglaons de ferro per
pujar a dalt. Intento pujar i arribo quasi fins dalt, però sense
culminar l'ascensió ja que la separació entre ferros es superior al
doblec dels meus genolls. Al costat del vèrtex hi ha un mirador
sobre l'Ebre i la presa del pantà de Riba-roja.
Per no retornar un petit tros per on
hem vingut, agafem cap les Planes de Pere i l'Escambró de Pere
Joanet, visitant el mas i la possible font del mas que dona nom a la
partida, o a l'inrevés. En algun petit tros hem passat sense camí,
però entre mig dels ametllers, que no fa mal als arbres. Arribem un
altre vegada al Camí dels Escambrons fins a la Bassa de l'Escambró,
ara seca però amb una bassa metàl·lica on rep l'aigua. Abans, però
hem parat a dinar. Des del puntal fins a la bassa hem visitat una
serie de masets arruïnats i/o enrunats.
Baixem a creuar la Valleta de Joan de
Teresina, i al pujar passem pel costat de l'Escambró de Manolo.
Encara que el visitem hem de sortir ràpid ja que ens ataquen les
abelles, de les que hi ha un munt entre una molt petita bassa, unes
deu (més o menys) arnes, i un tros de cera que hi ha per terra al
costat d'on van fer fum. A l'Escambró de Jacinto tornem a baixar en
direcció a un altra valleta, visitant el maset que dona el nom i un
altre, a l'altre banda del camí en front del primer. A la valleta no
agafem la pista que puja amb forta decisió, sinó que agafem el camí
vell que puja fent unes esses que fa que la pujada sigui més suau.
Continuem pujant fins els Plans del Pèsol, per tornar a baixar a una
tercera valleta. Al remuntar-la fem una petita marrada, ben ximple,
per pujar al maset que tenim al davant, per on passa el camí. El
maset també el visitem, i seguim marxa per tornar a baixar, ara per
un grauet ben maquet fins a les valletes, Valleta del Figom a la
dreta i Valleta de Maria Jaume a l'esquerra. El tros d'on es creua
les valletes fins que ens enlairem una mica a l'altre banda, té
herba bastant alta, que fa que no veiem massa on posem els peus.
Per fi ja només queda la pujada al
poble, deixant a l'esquerra el camí a la depuradora, es del sistema
antic, només amb basses. Arribem al poble, per la Bassa d'Amunt, on
en mig hi ha un columna d'obra, potser de mesurament i a un costat,
un pou amb poal inclòs i rentadors. Trobem a una de les senyores del
matí, ens saludem, xarrem una mica i ens anem directes al bar a
prendre el ben guanyat refrigeri, després d'estar més de nou hores
(son les 17:35) i fer més de divuit quilòmetres i mig.
El dia que em pensava que seria un
passeig total no ha estat del tot així, encara que sense massa
dificultat. El terreny ha anat canviant, plantacions de secà,
terreny desèrtic, bosc de pins, terreny de plantacions de secà, amb
trossos amb rec, etc. Les quatre valletes, que en realitat son el que
nosaltres anomenem barrancs, margenats on hi han o han hagut conreus
amb parades prou amples. El dia a estat calorós que ha fet que quasi
tot el camí caminem amb màniga curta. En total un bon dia de
muntanya, però en un dels racons més impensable, al menys per a mi.
Com a curiositat hi ha un vèrtex geodèsic, amb pilar inclòs, a la
torre de l'església.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Allà mateix hi ha un monument als caiguts pels bombarders de la guerra incivil, i un bon mirador.
ResponElimina::::::::::
Aquests bombardejos eren dirigits per l'escuadrilla de GARCIA-MORATO. Fins i tot hi va morir aqui.
Aquest home va tenir una importanty via urbana dedicada al seu nom a la teva ciutat de REUS.
Segons havia llegit i ho he confirmat al wikipedia (encara que no es paraula de deu, però s'apropa) Garcia Morato va morir en una exhibició aeronàutica en Griñon.
EliminaPer sort a Reus es van canviar els noms franquistes dels carrers. Ara no estic massa segur, però crec que es corresponia amb el que ara es el carrer Ample.
Salutacions
Tens raó, Joan ! Va morir després de finir la Guerra. I està considerat un AS de l'aviació Nacional.
ResponEliminaEl carrer de Reus, és l'ara General Moragues.
L'altre gran CAP de l'Aviació Nacional, o sigui el Coronel en cap de la Legió Condor, també va morir finalitzada la Guerra. En estavellar-se el seu avió, viatjant-hi amb d'altres militars alemanys, i anant cap a Reus. L'accident va ser a tocar de la Miranda de Llaberia, ben a prop d'on ara hi ha el Radar Meteorològic.
Tens raó, com sempre, no es el carrer Ample, es el carrer General Moragues.
Elimina