Puntal dels Escambrons, des de Almatret

Al Camí del Barranc d'Almatret

Escambró de Pere Joanet

Avui ens hem anar al Segrià per iniciar una ruta des de Almatret, encara que una part del recorregut el farem per la Ribera d'Ebre, al terme de Riba-roja d'Ebre. Aparquem al carrer Sant Joan, a tocar a la Plaça Major, on està l'església i la Creu de Terme. Sortim quan passa molt poc de dos quarts de nou del matí, tot seguint el carrer Sant Joan, dirigint-nos fins l'ermita de Sant Joan, al costat del cementiri. Aquest cementiri per fora sembla molt gran per la població que té Almatret (a l'any 2012, 354 habitants). Allà mateix hi ha un monument als caiguts pels bombarders de la guerra incivil, i un bon mirador. Ens trobem a unes senyores que surten del cementiri i ens pregunten si seguim el Gr, li diem que no i nosaltres li preguntem que vol dir “Escambró”, aclarint-nos que es denomina així a una gran quantitat de partides de terra de la zona, i coincidint que encara que sigui una nomenclatura local hi hauria de figurar en els diccionaris catalans.

Reculem una mica i agafem el Camí dels Escambrons, camí asfaltat. Tot badant ens passem la cruïlla, fet que dona per veure un antic aljub completament arruïnat i destrossat. Reculem i agafem una pista que baixa, de terra, que va en direcció a la Planeta de l'Assistent, ja en terme de Riba-roja.

A partir d'aquí i per fer aquesta crònica, tinc problemes amb la nomenclatura dels lloc per on hem passat, ja que en l'únic mapa que em puc guiar una mica es en de l'IGCC, on hi ha parts que no hi ha nom i altres que exactament no sé quin es, ja que poden ser dos o inclús tres. Nosaltres anem seguint una pista paral·lela al Camí dels Escambrons, portant-la a la dreta però a un nivell una mica superior. A la Plana de Balique deixem una pista a la dreta i una altra a l'esquerra, fins que la nostra finalitza en una esplanada on hi ha més andròmines, caravanes, cotxes i deixalles en general, que en una deixalleria, i part d'això ben escampat per l'esplanada. Uns metres més avall hi ha les runes d'una construcció, i a tocar, com di fos la continuació, uns antics fonaments d'obra inacabats i entre ells, el que sembla una solera amb protectors de goma sota un escampall de pedres petites, igual com es posa en les excavacions que es guarden per continuar en temps futurs. Busquem la continuació, al mapa del gps, i la trobem entre l'escampall de deixalles i les runes, Marxa una mica clar però brut d'herba, i es veu el rastre d'haver passat alguna moto o btt. De seguida parem a esmorzar.

Continuem avançant, per sender bastant tapat, amb rastre efímer. A trossos una mica emboscats i a trossos a cel obert. Quan sembla que se'ns acabi el camí, ens trobem que s'eixampla a la mida d'una pista, emboscada, bruta i amb varis arbres caiguts que dificulten la marxa. De cop gira a la dreta, i baixa fort. Continuem tenint problemes pel brut i deteriorat del camí, que si es cert que es veu per on passava, ara té molts trossos dificultosos. Agafem una carena perpendicular a la que anàvem, i encara que anem quasi a cel obert, el rastre es molt fonedís, però com sabem la direcció on hem d'anar, anem buscant els millors llocs de pas. Fa estona que ens hem hagut de treure roba ja que el sol es deix sentir, estrany per aquestes dates. El camí deix la carena, i ja baixa cap a la pista. Son menys de tres-cents metres que ens queden per la pista, però s'ho fa pregar. Amb dificultat arribem. Es una verdadera llàstima que des de les runes es un quilòmetre cent, i la dificultat que hi ha per fer-los. Tot aquest terreny té una visió molt deplorable, es una zona amb quasi gens de vegetació i amb molta pedra, no rocam.

Agafem la pista que segueix el Barranc d'Almatret, deixant-la un moment per anar a visitar una barraca construïda a recer d'una marge, molt bonica per fora, però en estat bastant lamentable per dins. La pista comença a enlairar-se i comença a tenir repetjons que es fan sentir. A la Plana de Maria Guapa connectem amb el Camí dels Escambrons. El seguim fins al vèrtex geodèsic, a fer les fotografies de rigor. Es el Puntal dels Escambrons. El piló es dels que son alts amb esglaons de ferro per pujar a dalt. Intento pujar i arribo quasi fins dalt, però sense culminar l'ascensió ja que la separació entre ferros es superior al doblec dels meus genolls. Al costat del vèrtex hi ha un mirador sobre l'Ebre i la presa del pantà de Riba-roja.

Per no retornar un petit tros per on hem vingut, agafem cap les Planes de Pere i l'Escambró de Pere Joanet, visitant el mas i la possible font del mas que dona nom a la partida, o a l'inrevés. En algun petit tros hem passat sense camí, però entre mig dels ametllers, que no fa mal als arbres. Arribem un altre vegada al Camí dels Escambrons fins a la Bassa de l'Escambró, ara seca però amb una bassa metàl·lica on rep l'aigua. Abans, però hem parat a dinar. Des del puntal fins a la bassa hem visitat una serie de masets arruïnats i/o enrunats.

Baixem a creuar la Valleta de Joan de Teresina, i al pujar passem pel costat de l'Escambró de Manolo. Encara que el visitem hem de sortir ràpid ja que ens ataquen les abelles, de les que hi ha un munt entre una molt petita bassa, unes deu (més o menys) arnes, i un tros de cera que hi ha per terra al costat d'on van fer fum. A l'Escambró de Jacinto tornem a baixar en direcció a un altra valleta, visitant el maset que dona el nom i un altre, a l'altre banda del camí en front del primer. A la valleta no agafem la pista que puja amb forta decisió, sinó que agafem el camí vell que puja fent unes esses que fa que la pujada sigui més suau. Continuem pujant fins els Plans del Pèsol, per tornar a baixar a una tercera valleta. Al remuntar-la fem una petita marrada, ben ximple, per pujar al maset que tenim al davant, per on passa el camí. El maset també el visitem, i seguim marxa per tornar a baixar, ara per un grauet ben maquet fins a les valletes, Valleta del Figom a la dreta i Valleta de Maria Jaume a l'esquerra. El tros d'on es creua les valletes fins que ens enlairem una mica a l'altre banda, té herba bastant alta, que fa que no veiem massa on posem els peus.

Per fi ja només queda la pujada al poble, deixant a l'esquerra el camí a la depuradora, es del sistema antic, només amb basses. Arribem al poble, per la Bassa d'Amunt, on en mig hi ha un columna d'obra, potser de mesurament i a un costat, un pou amb poal inclòs i rentadors. Trobem a una de les senyores del matí, ens saludem, xarrem una mica i ens anem directes al bar a prendre el ben guanyat refrigeri, després d'estar més de nou hores (son les 17:35) i fer més de divuit quilòmetres i mig.

El dia que em pensava que seria un passeig total no ha estat del tot així, encara que sense massa dificultat. El terreny ha anat canviant, plantacions de secà, terreny desèrtic, bosc de pins, terreny de plantacions de secà, amb trossos amb rec, etc. Les quatre valletes, que en realitat son el que nosaltres anomenem barrancs, margenats on hi han o han hagut conreus amb parades prou amples. El dia a estat calorós que ha fet que quasi tot el camí caminem amb màniga curta. En total un bon dia de muntanya, però en un dels racons més impensable, al menys per a mi. Com a curiositat hi ha un vèrtex geodèsic, amb pilar inclòs, a la torre de l'església.

  

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000