"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 15 de gener del 2015

Ermita del Remei, Mas d'en Jordi, L'Escaleta, Fonts del Glorieta, Molins de Tarrès



L'escaleta
Fonts del Glorieta


Com que avui hem d'estar el mes tard a les set a Reus, hem buscat una ruta curta prop de casa, però per si resulta massa curta, com sempre en aquests casos, hem buscat uns suplements. Ens anem fins a l'ermita del Remei, a Alcover, on aparquem i sortim quan passa mig quart de les nou del matí, tot retrocedint una mica per la carretera d'arribada.
Agafem un camí ample molt atorrentat en pujada sostinguda. En una cruïlla hi ha un sender a la dreta que segons el mapa retalla una mica i ens dona la impressió que ha de ser més bonic. Però al poc queda bastant tapat, encara que la traça es veu per sota la vegetació. No som els únics als que ens ha passat això, ja que un rastre amb una molt curta però dificultosa pujada, ens porta al camí que havíem deixat i això fa que no reculem. En el track que seguim tot aquests tros, diu que es passa per la font de la Puça, però al no estar al costat del camí, no tenir el waypoint i no tenir ni idea d'on està, no podem visitar-la.
Desprès d'uns retombs, sempre en pujada, arribem als plans del Mas de Jordi, on el mas està tot enrunat. A l'esquerra, tal i com arribem, hi ha els restes del paller i de l'era, i a la dreta les del gran mas. Una vegada esmorzats prop del mas, en comptes de seguir per la pista, agafem primer un camí i després uns rastres que ens porten a una gran bassa, ara seca. La magnitud de la bassa ens fa pensar la quantitat d'aigua que hi havia per l'entorn. Abans del mas ja hem passat per unes tubs ben amples, i algunes restes de vells, que deuen enviar aigua als dipòsits d'Alcover, al menys es el pensament que tenim, i potser abans aquell aigua la portaven cap a aquesta bassa.
Seguim, tot passant per unes granges abandonades i arruïnades, sota el Mas de Miró. Després passem per les Planes del Mas de Miró. Aquestes son unes esplanades conreades que quan es va de Mont-ral cap a Alcover per la carretera, sempre va goig veure-les allà, però per on mai havia passat.
De cop, finalitza la pista que seguíem, però continua un sender força trillat i bonic. A l'entorn d'una font el camí es un xapoller, ja que l'aigua s'escampa amb una gran amplitud. Al costat de la font hi ha una bassa totalment coberta de vegetació que fa que quasi no es pugui veure, el mateix passa amb la séquia.
Prop de la font hi ha les restes d'una petita cabana al costat del que era una carbonera, i poc després un gran dipòsit regulador, amb un tros de l'ample canonada que devia portar aigua a la central. Aquí finalitza el camí i s'ha de seguir per dins de la séquia per arribar a la bassa reguladora (ara abandonada i seca) del Glorieta.
La programació que teníem feta era des d'aquí baixar cap a l'Ermita, però com anem bastant d'hora ens decidim a fer una extensió per un lloc que feia temps que tenia previst i que es dels que s'han posat de moda, que es pujar a Mont-ral per l'escaleta. Seguim camí amunt i de seguida trobem el desviament. Tal i com ens imaginàvem el camí puja amb força i amb decisió. Veiem dos escaladors penjats a la pared i sentim la veu d'una noia, la que no veiem. Ens saludem i nosaltres seguim amunt. Sort que hi ha alguna fita, ja que de no ser així, en alguns moments, havíem tingut algun problema. El track que portem ens indica la direcció però no es massa exacte, i aquí la direcció no sempre té problemes, però si el lloc exacte per anar seguint. El lloc exacte està bastant trillat aunque la vegetació a vegades fa diableries.
Després d'una forta pujada boscana veiem un roquer i unes cordes, el track sembla que ens envii allí, a més està una mica trepitjat. Amb la meva manca d'agilitat i el sobrepès que tragino, em caòtic. Pujo el segon tram mentre el company puja el primer, per no estar els dos a la mateixa corda. Quan arribo dalt del segon, tot fatigat, m'adono que allí de l'escaleta res de res, ja hi han dos parets molt bones per escalar, plenes de xapes. Li dic al company que no pugi més i que comenci a baixar. Quan ell està baix, ho faig jo. Una vegada a peu d'aquest tros, veiem que el camí segueix, tot baixant una mica, una mica més a la dreta, però com estava una mica tapat per unes branques joves mig caigudes, no l'havíem vist.
Després d'estar una estona agafant l'alé, seguim, i de seguida arribem a l'escletxa de l'escaleta. Però per arribar-hi hi han dos passos una mica complicats per a mi, ja ho serien si no m'hagués cansat tant a la corda, o sigui que ara encara més. Però amb l'ajuda del company es pot pujar les dos grans roques i el pas de l'escaleta ja es fàcil. Una escala de fusta amb una petita inclinació per salvar el forat que queda entre una gran roca enganxada entre les dos parets de l'escletxa i el terreny següent.
Ara el camí va pujant però es veu clar pel lloc per on es va. El track puja pel barrancó, però nosaltres ens desviem a la dreta, primer per traça, després per un roquer tot blanc, fàcil de pujar. Dalt hi ha una gran fita. Després marxem cap a la dreta, no sabem si es camí o barranc, però sense problemes, fins un camí travesser, a la part molt baixa de Mont-ral, que segueix les torres d'electricitat.
A partir d'aquí ja no hi ha més historia, només anar a buscar el camí que baixa cap el Mas de Forès, però amb parada a la Cova del Soldat, a les Fonts del Glorieta on dinem, ens desviem a un bon mirador sobre la Vall del Glorieta, parada d'uns minutets en la Central, que han netejat i arranjat una mica les columnes. No parem al Mas de Xarrumba i només trec una mica el nas a la Font del Camalluent. Al Mas de Forés no parem, ja que comença a enfosquir poc a poc. De seguida arribem a l'ermita, quan son dos quarts de set, després de fer quasi setze quilòmetres. La sorpresa es que el bar-restaurant està tancat, per un costat per jubilació i per altre perquè l'estan arranjant, o sigui que no podem fer la cervesseta aquí i l'hem de fer al bar que hi ha al costat de la gasolinera de la Selva.
Ha estat un dia perfecte per caminar.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.





00000000000000000000000



000000000000000000000000000





5 comentaris:

  1. Amic meu: T'agrairé que m'escriguis DETALLS de com cal fer per tal d'arribar a la CANAL DE L'ESCALETA, des de la BASSA REGULADORA.
    Moltes gracies !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan estàs a l'alçada de la vora de dalt de la bassa reguladora, i tot seguint el camí que va cap a Mont-ral, PR no se quin, a uns 70/80 metres de recorregut trobaràs a la dreta un camí, a l'entrada hi ha una fita, que tira amunt. Agafés per allí i sempre segueixes el millor rastre, en alguns punts més conflictius hi ha alguna fita, La direcció aproximada es N-NE. Es passa per algun pas, no complicat, però que en principi no sembla que sigui per allí.
      Sobre tot, a uns dos-cents metres, aproximadament, en línia recte des del començament d'aquest camí, veuràs al front una escletxa llarga, a la paret, i a l'esquerra una corda, aquí es on jo em vaig quasi "esconyar", llavors segueixes recte baixant una mica i ja quasi estàs a l'escaleta. Quan parlo de dos-cents metres no es de recorregut, es en línia recte, ja que el recorregut es més difícil calcular-lo ja que el gps amb les parets a tocar no ho marca massa bé.
      Si et puc ajudar en alguna cosa més, no ho dubtis, a més en el blog hi figura el meu mail, Tan ho pots fer per aquí com directament.
      Gaudeix de la muntanya

      Elimina
    2. Agraeixo les teves explicacions i detalls. Ara, ja puc assegurar que hi aniré, sabent que no em perdré.
      Gràcies, Joan !

      Elimina
  2. Una vegada més, jo t'estic agraït, Joan.
    Mercès a les teves dilatades i detallades explicacions, hi hem anat, caminant el teu mateix itinerari, sense cap mena de problema.
    Com a cosa a destacar, ara veiem un panell al costat de la tanca de ferro inferior de la pista d'accés al Niu de l'Àliga: se'ns recoprda que és una finca de propietat privada. I és que hi ha un nou propietari ... vingut de lluny ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt content que t'hagi servit les meves indicacions per que poguessis fer el tomb sense dificultats.

      Elimina