"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 18 de gener de 2015

La Serra d'Almos, Roca de l'Antonia, Los Adroguers, Font Vella, La Serra d'Almos


La Serra d'Almos
Montalt

Les fotografies son de la meva sortida del dia 4 de gener.

La caminada d'avui no té massa historia a explicar. Ens hem reunit deu entre companys, ex-companys de feina i familiars, i hem anat a donar un tomb per la Serra d'Almos. Primer havíem de ser vuit però al final s'ens ha ajuntat dos mes. Per fer aquest tomb, del que jo soc el que sap la ruta, es pel que el dia quatre ja vaig venir cap aquí per saber com estaven els camins. Com que tornar pel Camí del Mas del Capcir ja l'he fet dues vegades i el trobo una mica avorrit, i resultant que m'han parlar molt bé del camí per Los Adroguers, i que m'han assegurat que no hi ha cap problema per passar, ja que no fa massa es va reobrir, es pel que em decideixo portar-los per allí, en contra de la meva forma d'actuar, que es no portar als companys sinó he passat primer, però sempre hi ha una primera vegada per a tot.
Ens trobem a l'entrada del poble quan es ve per Tivissa, i sortim quan manquen tres minuts per un quart de deu. La primera intenció era baixar cap el camí que va paral·lel al Barranc de Tartacó per visitar la Font Vella, pujar cap el Mas de l'Alerany i des d'allí fer la pujada. Com que el dia es humit penso que passar per la font a la tornada es millor, i fer aquesta part del vuit a l'inrevés, sobre tot per la humitat d'aquesta hora del dia. Pel que ens dirigim directament cap el mas. El Mas de l'Alerany segons vaig llegir va servir d'hospital de sang durant la guerra incivil.
Ens dirigim poc a poc cap la Roca de l'Antonia (o Morral del Casanoves o Morral de les Moles). Aquí es troba una bona diversitat de toponímies indicant el mateix lloc, en bastants punts d'aquesta zona.
Jo em vaig quedar endarrerit amb els dos que van més lents, ja que son els únics que van fent fotografies. He de significar, fet que saben tots els que m'acompanyen, que jo sempre em cuido dels últims, mai dels primers. Com que a més d'anar una mica ressaguers, ens parem per fer fotos al aljub que hi ha al davant del masset, els altres ens esperen al collet, però esmorzant. Jo tenia previst fer-ho al roquer del morral, però ja que els altres ja han començat ho fem aquí. Després del bocata, la fruita, el cafetó de la Dolors i les gotetes del Josep Maria, pugem al Morral, a contemplar la visió esplèndida que es veu des d'aquí.
Tornem al collet i agafem el camí de carena, passem pel costat del munt de llenya simulant una carbonera i per les restes del maset amb la seva era, per començar a baixar i agafar el Camí de les Moles al Mas del Capcir, i seguint cap els Adroguers, primer per pista, després per sender que era camí de bast, però que aviat la reobertura que s'ha fet al dret, fa que es saltin alguns marges i s'hagi desdenyat les esses del camí vell, però res que sigui dificultós. Deixem la pista que va cap els Masets per agafar una de vella que retrocedint va a buscar el Racó de l'Heura. Al deixar la pista que va als Masets tot el grup s'havia empassat la cruïlla i els tres que anem últims els hem de trucar per telèfon perquè retrocedeixin.
Tornem a passar pel costat del Mas de Capdà, i una vegada passat el Mas de l'Alerany baixem cap a la Font Freda. Aquí passem una estona descansant i comentant les últimes “salsa rosa“ dels coneguts. Tot seguint el camí paral·lel al Barranc de Tartacó ens anem cap al poble. A l'entrada quatre de nosaltres baixem cap el barranc, el creuem i ens anem a fotografiar el pont de la carretera, encara que no té massa història. La primera intenció era arribar-se als rentadors, però ens creiem que estava prop, però està una mica lluny, i amb els companys esperant-se per anar tots junts cap a Mora al restaurant. Quan els quatre ja estem un altre vegada pels carrers del poble rebem trucades telefòniques dels que ens esperen, els altres sis, no entenem com es que no em arribat. Arribem després de fer més d'onze quilòmetres set-cents i estar quasi cinc-hores. Tots junts, amb els cotxes ens anem a Mora, però jo encara l'ha he de fer. Portant a dos companys al meu cotxe i tot parlant, em despito i una vegada es surt del poble no agafo cap a l'esquerra, que es per on va la carretera i segueixo recte, no ens adonem quan la pista que anem passa de ser asfaltada a cimentada, però si quan passa a ser de terra. Reculem tot rient i ja ens anem a Mora d'Ebre, on tenim reserva a l'Hostal la Creu, on amb un bon dinar i una bona sobre-taula finalitzem el bon dia que hem tingut de caminar.

Avui no he fet cap fotografia ja que portant jo la caminada no trobo massa coherent anar-me parant per fer-les, encara que avui hauria tingut temps en una part del recorregut.


Per baixar el track, teclejar aquí. Avui no he fet cap fotografia.





00000000000000000000000



2 comentaris:

  1. També és la primera vegada que no fas fotus??

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es la primera. Últimament quan els faig de guia no porto la càmera, encara que aquí hauria tingut temps.

      Elimina