"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 9 de gener de 2015

Foradada i Rubió de Baix, del Mig i de Dalt



Rubió de Baix
Rubió de Dalt


En el mes de desembre del 2012 ja vaig fer un tomb des de Foradada, en aquell dia vaig pujar al Munt de Montsonís, vaig anar a la Cova dels Bandolers (quina desil·lusió), no vaig trobar les trinxeres prop de Rubió de Baix, segurament perquè no ho tenia ben senyalitzat, però allò va fer que trobés el Bunker de la Serra de Munt, de la que no coneixia l'existència. Però el que m'ha portat a repetir un tros d'aquella caminada es que quan vaig arribar a Rubió de Baix la boira que hi havia em va desaconsellar visitar el ruïnós llogaret, amb l'església, l'ermita i el castell. Per avui he preparat un tomb per la Serra del Munt, fins a Rubió de Baix i de tornada passar pels altres dos Rubió, de Dalt i del Mig.
Arribem a Foradada i en mig del poble en un aparcament, sota del carrer del Mig, deixem el cotxe i sortim a fer el tomb quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou del matí. La sortida es descoratjadora ja que hi ha boira, no massa espesa però una boira que quan estem a la carretera quasi no ens deixa veure la foradada que dona nom al poble. La mateixa boira fa que desistim de pujar al Munt de Montsonís, ja que tenim clar que que la visió des de dalt serà nul·la. Deixem la pista que es el Camí del Munt, per agafar sender que va per la Serra del Munt. Fins al lloc més alt la pujada es suau, però llavors comença una forta baixada per terreny ben gratat per les motos i/o btts.
Deixem el camí de carena per anar a visitar el búnquer de metralladores. Una vegada visitat, la primera intenció era buscar un camí que des del davant del búnquer tornés a buscar el camí que hem deixat, però ja prop de les trinxeres, avui porto dos waypoints que m'indiquen on son, una mica allunyat d'on marca el mapa. Aquest camí em dona la impressió que baixa massa i després haurem de recuperar el nivell, a més no sabem si està perdut o no, ja que només hi figura en alguns mapes, pel que retrocedim i anem a buscar el camí de carena on l'havíem deixat. Ha estat una llàstima ja que com veurem després, per arribar a les trinxeres, que es la nostra següent fita, haurem de baixar, i quan estem a la pista cap els dos Rubió, veurem que el camí existeix.
Mercès als waypoints arribem a les trinxeres, com es normal entre els petards de la guerra i l'abandó estan bastant trinxades, una en línia nord-sud i l'altre est-oest, una a continuació de l'altre però a diferent nivell. Des de la segona línia que visitem ens costa trobar per on baixar, però al final trobem una traça ben marcada que ens porta als camps de conreu d'uns masos que hi ha a la dreta del Barranc del Salí. Sota uns grans arbres, on hi ha una gran taula de pedra, a més d'una estelada, aprofitem per esmorzar. Al costat hi ha un maset molt arruïnat amb les restes del que devia ser un pou, no crec de gel, però ...
D'aquí pugem fins a Rubió de Baix, un poble amb bastantes cases totes enrunades, amb l'església restaurada, al menys per fora, la capella i el castell. Per arribar aquí dalt no hem agafat per on deu passar la majoria però amb una mica de constància ho fem. Tot està en runes i poca cosa es pot apreciar. El castell era de dos pisos i poca cosa més dona a entendre. La capella molt trinxada no està col·locada segons les costums de les romàniques, però tampoc té massa lloc per fer-ho. Al poble si que es pot apreciar on estaven els carrers, alguns trossos encara conserven l'empedrat. D'una casa hem pogut veure les restes d'un aljub, i d'un altre la bodega i una possible tina que connectava.
Tot passant pel cementiri amb dos tombes amb la creu, per la Font del Munt completament seca, arribem a la carretera i ens dirigim cap els altres dos Rubió. Deixem el de Dalt i ens dirigim cap el del Mig, tot passant pel començament del Camí del Calvari, ara cimentat. Al llogaret aprofitem per dinar. Fem via ja que la humitat comença a calar als nostres ossos.
Donem un tomb pel petit poble i tornem per on hem vingut cap al de Dalt. Un tomb ara per aquests lloc i ràpidament sortim cap el final de la caminada, i ara vindrà el tros d'aventura que mai pot faltar en les meves sortides, encara que no estiguin previstes. Tenia un track que deia que el camí no estava massa bé i que recomanava anar per la carretera, però després d'intentar estudiar bé el recorregut d'aquest tros amb els mapes topogràfics i ortofotos de l'I.G.C.C., arribo a la conclusió que podria ser possible no anar per la carretera, si que per camins i senders de muntanya. Sortim per la pista d'arribada des del Rubió de Baix, i ràpidament la deixem per agafar a la dreta, tot baixant. Passem pel que podria haver estar un tancat per animals, i creuem el Barranc del Salí, que porta aigua. Aviat el camí principal marxa a la dreta, en direcció a la carretera, pel que nosaltres seguim recte per un sender poc trillat. El track ens marxa a la dreta, i intentem seguir-lo deixant la traça que portàvem. Després d'una petita estona les traces i rastres se'ns acaben i no veig per on continuar, ja que el track es de pocs punts i no es del tot fiable, si a grans trets. Com no crec que la solució sigui pujar parades al dret, ni sortir a la carretera, retrocedim a buscar la traça que havíem deixat, Aquesta va seguint, es va perdent, es va retrobant, es va convertint en varies paral·lels, s'ha de buscar la millor i menys tapada, encara que amb molt rares excepcions es deix passar amb facilitat. Quan estem quasi a la capçalera del barranc que anàvem seguint canviem la direcció per vorejar la part baixa de la punta de la Serra del Munt. El camí dintre del que cap es molt fàcil de seguir, per terreny molt garrigós. Baixem a creuar un barranc, ho hem fet al dret, però crec que el camí anava a creuar-lo sense dificultat. Aquí trobem el track copiat. Ja per bona traça i terreny no massa tapat arribem al Camí del Munt, que es per on hem marxat.
L'arribada a Foradada no la fem per on hem sortir sinó que anem a buscar la part alta, per pujar a l'ermita de Sant Urbà. El company puja al mirador però jo no, estic cansat i llavors em ve el “juju”. Passem pel davant de la casa de la vila i de l'església. El restaurant està tancat pel que no podem prendre la cervesa guanyada. La farem a Montsonís de tornada cap a casa. Hem arribat quan manquen tres minuts per les sis de la tarda després de fer quasi quinze quilòmetres, en un dia que no hem vist el sol, sempre tapat amb núvols espessos i amb boira als cims, o sigui un dia rúfol.
Com a curiositat he fotografiat els quatre claus de senyal geodèsica que hi ha en cada un dels pobles i llogarets que he passat, i això que ha estat una feina feixuga, ja que m'he hagut d'estirar a terra per fer bones les fotografies i llavors he tingut una feinada el aixecar-me.



Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.





00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada