 |
| Rubió de Baix |
 |
| Rubió de Dalt |
En el mes de desembre del 2012 ja vaig
fer un tomb des de Foradada, en aquell dia vaig pujar al Munt de
Montsonís, vaig anar a la Cova dels Bandolers (quina desil·lusió),
no vaig trobar les trinxeres prop de Rubió de Baix, segurament
perquè no ho tenia ben senyalitzat, però allò va fer que trobés
el Bunker de la Serra de Munt, de la que no coneixia l'existència.
Però el que m'ha portat a repetir un tros d'aquella caminada es que
quan vaig arribar a Rubió de Baix la boira que hi havia em va
desaconsellar visitar el ruïnós llogaret, amb l'església, l'ermita
i el castell. Per avui he preparat un tomb per la Serra del Munt,
fins a Rubió de Baix i de tornada passar pels altres dos Rubió, de
Dalt i del Mig.
Arribem a Foradada i en mig del poble
en un aparcament, sota del carrer del Mig, deixem el cotxe i sortim a
fer el tomb quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou del matí.
La sortida es descoratjadora ja que hi ha boira, no massa espesa però
una boira que quan estem a la carretera quasi no ens deixa veure la
foradada que dona nom al poble. La mateixa boira fa que desistim de
pujar al Munt de Montsonís, ja que tenim clar que que la visió des
de dalt serà nul·la. Deixem la pista que es el Camí del Munt, per
agafar sender que va per la Serra del Munt. Fins al lloc més alt la
pujada es suau, però llavors comença una forta baixada per terreny
ben gratat per les motos i/o btts.
Deixem el camí de carena per anar a
visitar el búnquer de metralladores. Una vegada visitat, la primera
intenció era buscar un camí que des del davant del búnquer tornés
a buscar el camí que hem deixat, però ja prop de les trinxeres,
avui porto dos waypoints que m'indiquen on son, una mica allunyat
d'on marca el mapa. Aquest camí em dona la impressió que baixa
massa i després haurem de recuperar el nivell, a més no sabem si
està perdut o no, ja que només hi figura en alguns mapes, pel que
retrocedim i anem a buscar el camí de carena on l'havíem deixat. Ha
estat una llàstima ja que com veurem després, per arribar a les
trinxeres, que es la nostra següent fita, haurem de baixar, i quan
estem a la pista cap els dos Rubió, veurem que el camí existeix.
Mercès als waypoints arribem a les
trinxeres, com es normal entre els petards de la guerra i l'abandó
estan bastant trinxades, una en línia nord-sud i l'altre est-oest,
una a continuació de l'altre però a diferent nivell. Des de la
segona línia que visitem ens costa trobar per on baixar, però al
final trobem una traça ben marcada que ens porta als camps de conreu
d'uns masos que hi ha a la dreta del Barranc del Salí. Sota uns
grans arbres, on hi ha una gran taula de pedra, a més d'una
estelada, aprofitem per esmorzar. Al costat hi ha un maset molt
arruïnat amb les restes del que devia ser un pou, no crec de gel,
però ...
D'aquí pugem fins a Rubió de Baix, un
poble amb bastantes cases totes enrunades, amb l'església
restaurada, al menys per fora, la capella i el castell. Per arribar
aquí dalt no hem agafat per on deu passar la majoria però amb una
mica de constància ho fem. Tot està en runes i poca cosa es pot
apreciar. El castell era de dos pisos i poca cosa més dona a
entendre. La capella molt trinxada no està col·locada segons les
costums de les romàniques, però tampoc té massa lloc per fer-ho.
Al poble si que es pot apreciar on estaven els carrers, alguns
trossos encara conserven l'empedrat. D'una casa hem pogut veure les
restes d'un aljub, i d'un altre la bodega i una possible tina que
connectava.
Tot passant pel cementiri amb dos
tombes amb la creu, per la Font del Munt completament seca, arribem a
la carretera i ens dirigim cap els altres dos Rubió. Deixem el de
Dalt i ens dirigim cap el del Mig, tot passant pel començament del
Camí del Calvari, ara cimentat. Al llogaret aprofitem per dinar. Fem
via ja que la humitat comença a calar als nostres ossos.
Donem un tomb pel petit poble i tornem
per on hem vingut cap al de Dalt. Un tomb ara per aquests lloc i
ràpidament sortim cap el final de la caminada, i ara vindrà el tros
d'aventura que mai pot faltar en les meves sortides, encara que no
estiguin previstes. Tenia un track que deia que el camí no estava
massa bé i que recomanava anar per la carretera, però després
d'intentar estudiar bé el recorregut d'aquest tros amb els mapes
topogràfics i ortofotos de l'I.G.C.C., arribo a la conclusió que
podria ser possible no anar per la carretera, si que per camins i
senders de muntanya. Sortim per la pista d'arribada des del Rubió de
Baix, i ràpidament la deixem per agafar a la dreta, tot baixant.
Passem pel que podria haver estar un tancat per animals, i creuem el
Barranc del Salí, que porta aigua. Aviat el camí principal marxa a
la dreta, en direcció a la carretera, pel que nosaltres seguim recte
per un sender poc trillat. El track ens marxa a la dreta, i intentem
seguir-lo deixant la traça que portàvem. Després d'una petita
estona les traces i rastres se'ns acaben i no veig per on continuar,
ja que el track es de pocs punts i no es del tot fiable, si a grans
trets. Com no crec que la solució sigui pujar parades al dret, ni
sortir a la carretera, retrocedim a buscar la traça que havíem
deixat, Aquesta va seguint, es va perdent, es va retrobant, es va
convertint en varies paral·lels, s'ha de buscar la millor i menys
tapada, encara que amb molt rares excepcions es deix passar amb
facilitat. Quan estem quasi a la capçalera del barranc que anàvem
seguint canviem la direcció per vorejar la part baixa de la punta de
la Serra del Munt. El camí dintre del que cap es molt fàcil de
seguir, per terreny molt garrigós. Baixem a creuar un barranc, ho
hem fet al dret, però crec que el camí anava a creuar-lo sense
dificultat. Aquí trobem el track copiat. Ja per bona traça i terreny no massa
tapat arribem al Camí del Munt, que es per on hem marxat.
L'arribada a Foradada no la fem per on
hem sortir sinó que anem a buscar la part alta, per pujar a l'ermita
de Sant Urbà. El company puja al mirador però jo no, estic cansat i
llavors em ve el “juju”. Passem pel davant de la casa de la vila
i de l'església. El restaurant està tancat pel que no podem prendre
la cervesa guanyada. La farem a Montsonís de tornada cap a casa. Hem
arribat quan manquen tres minuts per les sis de la tarda després de
fer quasi quinze quilòmetres, en un dia que no hem vist el sol,
sempre tapat amb núvols espessos i amb boira als cims, o sigui un
dia rúfol.
Com a curiositat he fotografiat els
quatre claus de senyal geodèsica que hi ha en cada un dels pobles i
llogarets que he passat, i això que ha estat una feina feixuga, ja
que m'he hagut d'estirar a terra per fer bones les fotografies i
llavors he tingut una feinada el aixecar-me.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada