 |
| Mas de l'Alerany |
 |
| La Serra d'Almos |
Avui ha estat un nou dia molt estrany,
ja que no he aconseguit la primera fita pensada però en canvi m'he
embolicat en unes altres accions. La segona fita, si que ha estat
aconseguida. He anat a la Serra d'Almos per comprovar com està de
net el tomb on he pensat portar als meus ex-companys, al haver
rebutjat portar-los a Vilaverd, tal i com vaig comentar l'altre dia.
A més com que el tomb es curt se m'havia passat pel cap intentar
anar a visitar el poblat Ibèric del Coll de Moro.
Deixo el cotxe en una petita esplanada
només passar el Mas de l'Alerany, on hi ha una gran muntanya de pins
tallats, deuen estar pendents de treure les branques i prendre'ls.
Surto caminant quan les campanes de l'església estan donant les vuit
del matí, tot seguint el Camí del Mas de Capcir. Em desvio per un
camí que em porta a un maset (1er.), amb aljub a tocar, on hi ha
aigua. El maset per dins, com la majoria dels que estan en zones
agrícoles abandonades, està arruïnat i ple d'andròmines
abandonades. Segons m'ha semblat veure a l'ortofoto hi ha un camí o
senderó que puja cap a la carena, encara que no es veu arribar. Jo
ho intento, però cada vegada es mes difícil continuar per la gran
quantitat de malesa que hi ha, sent cada vegada més espesa. Tots els
rastres se'm van tapant. Miro el gps i veig que encara queda massa
tros en línia recta, pel que m'adono que avui no ho aconseguiré i
retrocedeixo. Sense arribar al maset anterior, i per unes marjades
més amunt d'aquest, em dirigeixo cap un altre mas que està a
l'altre costat del barranc. Barranc que era ample i ple de marges, al
menys fins on m'arriba la visió, ja que el bosc s'ho està menjant
tot. Tinc una feinada per arribar ja que hi ha un tros, precisament a
la part central de la barrancada, que la vegetació punxosa s'ho està
menjant tot. El maset (2on.) es una mica més gran, amb un possible
corral al darrera, també arruïnat. Hi ha unes escales de marge, per
pujar a la següent marjada. Des d'aquí i per un camí ample, antic
de carro, es surt al camí del Mas de Panxeta, aquest enllaça al
camí del Mas de Capcir. En canvi jo agafo cap el Mas de Panxeta
(3er.). Aquest era més gran, de dos pisos. La porta està tancada
però sembla que està bastant deteriorat. Llàstima que aquí no
miro el mapa, ja que una mica més amunt, sense camí visible hi ha
el mas de l'Hortell, que segons m'ha semblat veure quan he estat al
morral està una mica en bon estat, potser no del tot, però ...
Dono un tomb per l'entorn, ja que quan
pujava cap el mas, m'ha semblat veure una possible mina d'aigua. Per
sort l'encerto. Després de pujar un marge per unes escales de pedra,
arribo a una raconada on hi ha una mina d'aigua i una bassa, tot
digne de veure. La mina també té aigua.
Retorno per la pista, està arranjada,
segurament perquè aquests conreus no estan abandonats, segons
sembla. Agafo un antic camí de carro que em porta a la quarta
construcció (4r.), es un maset, també arruïnat, sense teulada però
sense les pedres i fustes de la ensulsida a dins, encara que la
vegetació va fent el seu creixement. Continuo pel que em sembla era
el camí dels marges, ara molt brut i on s'ha de caminar amb compte.
Passo pel costat d'un cotxe estimbat i molt destrossat, fins arribar
a la Caseta del Cisquet (5é.), molt atrotinada. A partir d'aquí el
camí que baixa a la pista ja es veu bastant millor.
A la pista trobo un senyor caminant i
em paro a parlar amb ell. Resulta que es el Jaume Sedó, propietari
del Mas de l'Alerany, a qui li pregunto pel poblat, i em diu que en
aquests moment la vegetació impedeix poder arribar-hi, però hi ha
el projecte de netejar-ho per fer-ho de complement del Castellet de
Banyoles. Després d'unes xarrades més, ens acomiadem.
Segueixo pel Camí del Mas de Capcir,
entrant a visitar per fora, un maset (6é.) amb tantes d'andròmines
que l'envolten, que sembla el negoci d'un drapaire, però cada u té
casa seva com vol. Hi ha un aljub però tancat amb clau. Segueixo i
arribo al Pla dels Burros, on hi ha una bassa contra-incendis, pal
indicador nou i el vell que es posava abans. Aquí arriba el GR.
Des de que he començat a caminar, i
sempre prop de la pista hi ha extracció de pins, amb moltes restes
vegetals a la vora i restes de troncs encara per treure.
En un retomb que fa la pista, a
l'esquerra el mapa em marca un altre mas (7è.), i busco un lloc per
pujar-hi, en principi no trobo per on, ja que la quantitat de
branques grosses de pi m'impedeixen el pas per tot arreu. En aquest
moment m'avancen dos btteros, i ens saludem. Trobo per on pujar, per
un roquer entre mig dels marges. On em marca el mas no es distingeix
res, tot semblen marges caiguts, segurament perquè tot el pedregam
deu haver anat cap a baix. Tot està cobert per pins, tallats i sense
tallar, amb tot el ramatge que a més impedeix bellugar-se per allí.
De paret del mas no es veu res de res. Amb dificultat torno a la
pista, i penso que els pròxims masos no aniré a visitar-los si no
son fàcils d'arribar.
M'empasso les runes de la Caseta d'en
Pubill, l'altre vegada la vaig veure perquè ho anava controlant pel
gps, ja que la vegetació l'ha tapada completament. De seguida deixo
el Camí del Mas i al poc les runes d'una barraca (8è.), deixo el
GR., passo a tocar les runes del Mas de Catxarrina (9è), on a prop
hi ha un toll on es rebolquen els senglars. Des de les runes de la
barraca fins aquest mas, el camí puja per uns repetjons forts,
encara que el tros es curt.
Passo per sota del Mas d'en Beset,
segons uns mapes, altres diuen que es el Mas de Capcir. Aquí han
tallat el pas del sender que pujava, tot passant per dins del mas, i
ens estalviaria un bon revolt per pistes. L'Altre vegada ho vaig fer
de baixada, estava bastant bruta, amb dificultat per troba el
començament i amb una arribada al mas a una esplanada on havien
menjat un tros de muntanya, pel que era complicat baixar del camí a
dita esplanada.
Entro a fotografiar un altre mas (10è),
bastant nou, on al cadastre no hi figura cap construcció. Deixo les
pistes, per ja enfilar-me pel sender cap a les Moles. Sender molt
trillat i que va pujant amb suavitat però de forma continuada. Es
passa a toca un maset enrunat (11è.), que tenia dos compartiments, i
amb l'era entre el mas i el camí. Més amunt hi ha una pila de
llenya, simulant el que podria ser el projecte d'una carbonera, però
la vegetació de la plaça s'ho comença a menjar.
A la dreta, una mica avall, sembla
veure un altre maset, coincidint el que marca el mapa, però hi veig
problemes per arribar-hi, i per avui entre l'intent al poblat i el
mas que no he vist, ja he tingut prou. Si que hi vaig a un altre, on
he de baixar unes parades (12è.), però sense massa dificultat. Han
netejat de pedres i runes de dins, no té teulada, i hi han uns
quants estris a la seva vora. La veritat es que hi ha gent per tot,
però arranjat un maset aquí, jo no ho veig clar.
Arribo a la cruïlla i em dirigeixo cap
el cim del morral, on paro a menjar unes mandarines, contemplar el
paisatge i fer unes poques fotografies. Torno a la cruïlla i ja
agafo camí avall, cap el Racó de l'Heure, però abans encara he de
passar un altre maset (13è.) amb aljub a tocar. Per arribar al mas,
el camí actual baixa amb pendent pel mig del que eren els marges,
encara que ara el camí s'ha fet ample, degut a les frenades que fan
les bicis tot baixant. Abans el camí no passava per aquí, ja que
ara passa per una parada. Al venir de baix deixava aquest a
l'esquerra, pujava entre parades i enllaçava amb el camí de les
Moles una mica abans de la cruïlla actual.
La baixada fins la pista, al Pla de
l'Heura, no té res de nou, exceptuant que com sempre hi ha gent que
no pot respectar els camins, fent dreceres, que només fa guanyar uns
segons que no porten a res, en canvi fa que aquestes quedin més
trillades i al final el camí es vagi tapant, i aquest sempre es més
agradable, dolç i de bon caminar que no pas la drecera, fins que
queda perdut.
Ja per pista vaig fins el cotxe, on
arribo a un quart i mig de dues, després de fer més d'onze
quilòmetres i mig, amb un dia agradable, amb poc de fred al
començament i gens cap a meitat. El vent em feia por, ja que mentre
venia en cotxe i abans de Falset m'ha fotut unes bufades que he
tingut que minorar la marxa, en canvi durant la caminada no s'ha
deixat sentir gens exceptuant quan estava a la recerca del poblat,
que es sentia per la carena. Unes quantes escopetades llunyanes, el
gruny d'unes rapinyaires, la salutació dels dos ciclistes, la
xarrada amb el Sr. Sedó, algun lladruc, també a la llunyania, i el
vent bufant al Coll de Moro son els pocs sons que he escoltat avui.
Aquestes son les dades del cadastre, de
la majoria de masos, masets, barraques i runes que he visitat, per si
a algú l'interessa. No hi figura cap nom de mas o propietat, només
partides. En aquesta llista no hi ha l'extensió dels terrenys, ja
que crec que no es d'interès aquí:
1er. Maset: Les Moles, polígon 17,
parcel·la 240, construcció ús industrial de 27m2.
2on. Mas: Les Moles, polígon 17,
parcel·la 241, construcció ús industrial de 51m2.
3er. Mas: (Mas de Panxeta),Les Moles,
polígon 17, parcel·la 242, cap construcció.
4r. Maset: Les Moles, polígon 17,
parcel·la 243, construcció ús industrial de 42m2.
5è. Maset: (Caseta del Cisquet), Les
Moles, polígon 17, parcel·la 244, construcció ús industrial de
17m2.
6è. Maset: Mussefres, polígon 13,
parcel·la 81, construcció ús industrial de 53m2.
7èr. No trobat res: Mussefres, polígon
13, parcel·la 2, construcció ús industrial de 64m2.
8è. Runes barraca: Les Moles, polígon
17, parcel·la 222, cap construcció.
9è. Mas (Mas del Patxarrina): Les
Moles, polígon 17, parcel·la 222, construcció ús industrial de
69m2.
10è. Mas: Les Moles, polígon 17,
parcel·la 350, cap construcció.
11è. Mas i era: Les Moles, polígon
17, parcel·la 253, construcció ús industrial de 50m2.
12è. Runes maset: Les Moles, polígon
17, parcel·la 254, construcció ús industrial de 50m2.
13è. Maset i aljub: Les Moles, polígon
17, parcel·la 249, construcció ús industrial de 41m2.
Ho he buscat per si podia esbrinar els
noms ja que tota construcció antiga, o accident geogràfic en té.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada