Ermita del Remei, Mas d'en Jordi, L'Escaleta, Fonts del Glorieta, Molins de Tarrès

L'escaleta

Fonts del Glorieta

Com que avui hem d'estar el mes tard a les set a Reus, hem buscat una ruta curta prop de casa, però per si resulta massa curta, com sempre en aquests casos, hem buscat uns suplements. Ens anem fins a l'ermita del Remei, a Alcover, on aparquem i sortim quan passa mig quart de les nou del matí, tot retrocedint una mica per la carretera d'arribada.

Agafem un camí ample molt atorrentat en pujada sostinguda. En una cruïlla hi ha un sender a la dreta que segons el mapa retalla una mica i ens dona la impressió que ha de ser més bonic. Però al poc queda bastant tapat, encara que la traça es veu per sota la vegetació. No som els únics als que ens ha passat això, ja que un rastre amb una molt curta però dificultosa pujada, ens porta al camí que havíem deixat i això fa que no reculem. En el track que seguim tot aquests tros, diu que es passa per la font de la Puça, però al no estar al costat del camí, no tenir el waypoint i no tenir ni idea d'on està, no podem visitar-la.

Desprès d'uns retombs, sempre en pujada, arribem als plans del Mas de Jordi, on el mas està tot enrunat. A l'esquerra, tal i com arribem, hi ha els restes del paller i de l'era, i a la dreta les del gran mas. Una vegada esmorzats prop del mas, en comptes de seguir per la pista, agafem primer un camí i després uns rastres que ens porten a una gran bassa, ara seca. La magnitud de la bassa ens fa pensar la quantitat d'aigua que hi havia per l'entorn. Abans del mas ja hem passat per unes tubs ben amples, i algunes restes de vells, que deuen enviar aigua als dipòsits d'Alcover, al menys es el pensament que tenim, i potser abans aquell aigua la portaven cap a aquesta bassa.

Seguim, tot passant per unes granges abandonades i arruïnades, sota el Mas de Miró. Després passem per les Planes del Mas de Miró. Aquestes son unes esplanades conreades que quan es va de Mont-ral cap a Alcover per la carretera, sempre va goig veure-les allà, però per on mai havia passat.

De cop, finalitza la pista que seguíem, però continua un sender força trillat i bonic. A l'entorn d'una font el camí es un xapoller, ja que l'aigua s'escampa amb una gran amplitud. Al costat de la font hi ha una bassa totalment coberta de vegetació que fa que quasi no es pugui veure, el mateix passa amb la séquia.

Prop de la font hi ha les restes d'una petita cabana al costat del que era una carbonera, i poc després un gran dipòsit regulador, amb un tros de l'ample canonada que devia portar aigua a la central. Aquí finalitza el camí i s'ha de seguir per dins de la séquia per arribar a la bassa reguladora (ara abandonada i seca) del Glorieta.

La programació que teníem feta era des d'aquí baixar cap a l'Ermita, però com anem bastant d'hora ens decidim a fer una extensió per un lloc que feia temps que tenia previst i que es dels que s'han posat de moda, que es pujar a Mont-ral per l'escaleta. Seguim camí amunt i de seguida trobem el desviament. Tal i com ens imaginàvem el camí puja amb força i amb decisió. Veiem dos escaladors penjats a la pared i sentim la veu d'una noia, la que no veiem. Ens saludem i nosaltres seguim amunt. Sort que hi ha alguna fita, ja que de no ser així, en alguns moments, havíem tingut algun problema. El track que portem ens indica la direcció però no es massa exacte, i aquí la direcció no sempre té problemes, però si el lloc exacte per anar seguint. El lloc exacte està bastant trillat aunque la vegetació a vegades fa diableries.

Després d'una forta pujada boscana veiem un roquer i unes cordes, el track sembla que ens envii allí, a més està una mica trepitjat. Amb la meva manca d'agilitat i el sobrepès que tragino, em caòtic. Pujo el segon tram mentre el company puja el primer, per no estar els dos a la mateixa corda. Quan arribo dalt del segon, tot fatigat, m'adono que allí de l'escaleta res de res, ja hi han dos parets molt bones per escalar, plenes de xapes. Li dic al company que no pugi més i que comenci a baixar. Quan ell està baix, ho faig jo. Una vegada a peu d'aquest tros, veiem que el camí segueix, tot baixant una mica, una mica més a la dreta, però com estava una mica tapat per unes branques joves mig caigudes, no l'havíem vist.

Després d'estar una estona agafant l'alé, seguim, i de seguida arribem a l'escletxa de l'escaleta. Però per arribar-hi hi han dos passos una mica complicats per a mi, ja ho serien si no m'hagués cansat tant a la corda, o sigui que ara encara més. Però amb l'ajuda del company es pot pujar les dos grans roques i el pas de l'escaleta ja es fàcil. Una escala de fusta amb una petita inclinació per salvar el forat que queda entre una gran roca enganxada entre les dos parets de l'escletxa i el terreny següent.

Ara el camí va pujant però es veu clar pel lloc per on es va. El track puja pel barrancó, però nosaltres ens desviem a la dreta, primer per traça, després per un roquer tot blanc, fàcil de pujar. Dalt hi ha una gran fita. Després marxem cap a la dreta, no sabem si es camí o barranc, però sense problemes, fins un camí travesser, a la part molt baixa de Mont-ral, que segueix les torres d'electricitat.

A partir d'aquí ja no hi ha més historia, només anar a buscar el camí que baixa cap el Mas de Forès, però amb parada a la Cova del Soldat, a les Fonts del Glorieta on dinem, ens desviem a un bon mirador sobre la Vall del Glorieta, parada d'uns minutets en la Central, que han netejat i arranjat una mica les columnes. No parem al Mas de Xarrumba i només trec una mica el nas a la Font del Camalluent. Al Mas de Forés no parem, ja que comença a enfosquir poc a poc. De seguida arribem a l'ermita, quan son dos quarts de set, després de fer quasi setze quilòmetres. La sorpresa es que el bar-restaurant està tancat, per un costat per jubilació i per altre perquè l'estan arranjant, o sigui que no podem fer la cervesseta aquí i l'hem de fer al bar que hi ha al costat de la gasolinera de la Selva.

Ha estat un dia perfecte per caminar.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000