 |
| Font de Conill |
 |
| Roc del Cogulló |
Avui el Josep Maria i jo hem anat a fer
un vèrtex geodèsic que feia temps que tenia en ment. Donava tombs
per fer un tomb similar però no exacte, ja que volia passar per uns
altres punt però no he trobat la forma d'enllaçar tot el que volia,
després de mirar els mapes i tombs de gent que ho ha fet i ha penjat
el track. Al final m'he decidit a fer-ho d'una de les formes
clàssiques.
Anem fins a Cabra del Camp, on aparquem
davant de les escoles, sortim a mig quart de nou del matí, tot
passant per davant de la Casa de la Vila i de l'església. Agafem el
camí apte per cotxes (no sé si els normals, però segur els 4x4)
que va cap a la Voltorera. A l'alçada de Cal Garsa agafem un sender
que sembla que ens estalviarà un retomb de pista, però no acaba de
sortir a la pista, i es va allargant, això si, anant paral·lel però
sense guanyar alçada quan la pista si la va guanyant. Veiem un
rastre que puja, amb una mica de pendent i l'agafem ja que començo a
no veure-ho massa clar. Una vegada a la pista i després d'una estona
ens ve un camí que podria ser l'enllaç correcte entre el que
portàvem i la pista.
La pista comença a enlairar-se i
entrem al parc eòlic, a la Muntanya de Cabarrà. La boira es forta,
la temperatura es baixa, pel que la sensació de fred es forta. De
les pales dels aerogeneradors van caient trossos de gel ben compacte,
que suposem que per la baixa temperatura es va glaçant l'aigua que
es va posant a les pales degut a l'humitat i el glaç es va
desprenent-se.
El vèrtex està a uns tres metres
d'una de les pistes que van a uns aerogeneradors, però en mig d'una
vegetació espesa, però no alta, pel que encara podem fer la
fotografia de cim (?), que no deixa ser un petit (molt petit) llom.
Una mica més enllà, amb una visió nul·la, i arrecerats a una de
les torres parem a esmorzar. Ho fem de pressa ja que la humitat va
calant, encara que anem força tapats.
El camí que anem seguint podria estar
be sense boira, per les mirandes que s'endevinen, ja que es una pista
que comunica les torres, sent ampla, oberta i apta per qualsevol
classe de vehicle a motor.
El track que portem salva uns grans
retombs de la pista, quan aquesta baixa, aproximadament per un camí
que hi es al mapa (el que va marcar el track que portem va fer el
tomb a l'inrevés). Agafem per un rastre que coincideix amb el track,
però de seguida perdem el recorregut exacte que poc a poc es va
separant sense que puguem acostar-nos. Hem d'anar canviant de
rastres, però sempre al dret, i podem apropar-nos a la pista, al mig
dels retombs. Hem salvat la meitat d'ells.
Arribem al Coll del Sarrià, on ens
creuem amb un grup que segueix el Gr, en direcció cap a Vallespinosa
o el Pont d'Armentera. A més hi ha un altre grup que va en mateixa
nostra direcció però una mica més avançats. Agafem primer per la
drecera, després per un tros de pista i al final pel camí carener
que va pujant cap el Cogulló. El tros abans d'arribar al Roc del
Cogulló, han posat unes baranes de fusta, per treure la por als
estimbats que hi ha les dues bandes, unes cadenes que ajuden al tros
de roquer amb força pendent, i per pujar dalt, unes escales amb
baranes de fusta. Me'n recordo que fa molts anys que vaig passar per
aquí, no vaig tenir cap problema i per saltar dalt el meu fill em va
estirar, ja que feia una ventada que potser m'hauria impedit pujar.
Però ara es diferent, he d'agrair tant les baranes com les escales.
Avui també el vent bufa una mica, però hem estat de sort que abans
del Coll del Sarrià els núvols han marxat i inclús ha sortit el
sol, el que ens ha permès veure tot el serrall de la Serra del
Palatí mentre ens anàvem apropant.
Del Roc del Cogulló ens anem al
Cogulló, cim que no té res significatiu, només un plafó
informatiu.
Després ens anem cap a la Cova
Cativera, que sembla que té bastant d'història primitiva, i on hi
ha una font, que pel que he llegit es el començament del barranc del
Cogulló. Retrocedim i enllacem al camí de tornada per una drecera
amb pujada però sense problemes.
Anem baixant per una carena, tenim a
l'esquerra el Barranc del Cogulló, i a la dreta el començament de
varis barrancs que marxen perpendicularment (De la Cova Cativera, de
les Comes ...). Aquest camí de carena hi ha moments que sembla que
s'estreny, però cap sensació de perill, encara que va baixant i hi
ha alguns moments que seria bo tenir la cama força llarga o tenir
més flexibilitat. La visió es molt maca. Per l'esquerra trobem una
corda per baixar a unes vies d'escalada. Deixem el camí de Sarral, i
de seguida el camí es transforma en pista, de les que jo anomeno
polsegosa.
A la Muntanya de Conill deixem la pista
per un camí que baixa fort i que ens estalvia uns retombs de pista.
Ens parem a dinar a la Font de Conill, davant del Mas del Biló.
Mentre estem asseguts s'està be, ja que estem arrecerats, però en
quan ens aixequem es nota l'airet ben fred, i això que fa sol. Ja
sense parar ena anem fins a Cabra del Camp, on arribem a tres quarts
menys cinc de cinc, després haver fet uns setze quilòmetres. A
Cabra visitem un tros de poble, que no havíem fet al sortir i ens
anem cap el bar a prendre uns cafès ben calentets. Com es normal
mentre hem donat el tomb hem aprofitar per criticar tot el
criticable, i el que no, de la situació polític-econòmica-social
del país.
Abans de enfilar cap a casa hem passat
per Barberà de la Conca a veure les escletxes que s'han produït a
una part del poble i que els geòlegs, segons sembla, encara no han
esbrinat les seves causes.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada