"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 22 de gener de 2015

Cabra del Camp, la Voltorera, Roc del Cogulló, Cogulló, Font de Conill, Cabra del Camp


Font de Conill
Roc del Cogulló


Avui el Josep Maria i jo hem anat a fer un vèrtex geodèsic que feia temps que tenia en ment. Donava tombs per fer un tomb similar però no exacte, ja que volia passar per uns altres punt però no he trobat la forma d'enllaçar tot el que volia, després de mirar els mapes i tombs de gent que ho ha fet i ha penjat el track. Al final m'he decidit a fer-ho d'una de les formes clàssiques.
Anem fins a Cabra del Camp, on aparquem davant de les escoles, sortim a mig quart de nou del matí, tot passant per davant de la Casa de la Vila i de l'església. Agafem el camí apte per cotxes (no sé si els normals, però segur els 4x4) que va cap a la Voltorera. A l'alçada de Cal Garsa agafem un sender que sembla que ens estalviarà un retomb de pista, però no acaba de sortir a la pista, i es va allargant, això si, anant paral·lel però sense guanyar alçada quan la pista si la va guanyant. Veiem un rastre que puja, amb una mica de pendent i l'agafem ja que començo a no veure-ho massa clar. Una vegada a la pista i després d'una estona ens ve un camí que podria ser l'enllaç correcte entre el que portàvem i la pista.
La pista comença a enlairar-se i entrem al parc eòlic, a la Muntanya de Cabarrà. La boira es forta, la temperatura es baixa, pel que la sensació de fred es forta. De les pales dels aerogeneradors van caient trossos de gel ben compacte, que suposem que per la baixa temperatura es va glaçant l'aigua que es va posant a les pales degut a l'humitat i el glaç es va desprenent-se.
El vèrtex està a uns tres metres d'una de les pistes que van a uns aerogeneradors, però en mig d'una vegetació espesa, però no alta, pel que encara podem fer la fotografia de cim (?), que no deixa ser un petit (molt petit) llom. Una mica més enllà, amb una visió nul·la, i arrecerats a una de les torres parem a esmorzar. Ho fem de pressa ja que la humitat va calant, encara que anem força tapats.
El camí que anem seguint podria estar be sense boira, per les mirandes que s'endevinen, ja que es una pista que comunica les torres, sent ampla, oberta i apta per qualsevol classe de vehicle a motor.
El track que portem salva uns grans retombs de la pista, quan aquesta baixa, aproximadament per un camí que hi es al mapa (el que va marcar el track que portem va fer el tomb a l'inrevés). Agafem per un rastre que coincideix amb el track, però de seguida perdem el recorregut exacte que poc a poc es va separant sense que puguem acostar-nos. Hem d'anar canviant de rastres, però sempre al dret, i podem apropar-nos a la pista, al mig dels retombs. Hem salvat la meitat d'ells.
Arribem al Coll del Sarrià, on ens creuem amb un grup que segueix el Gr, en direcció cap a Vallespinosa o el Pont d'Armentera. A més hi ha un altre grup que va en mateixa nostra direcció però una mica més avançats. Agafem primer per la drecera, després per un tros de pista i al final pel camí carener que va pujant cap el Cogulló. El tros abans d'arribar al Roc del Cogulló, han posat unes baranes de fusta, per treure la por als estimbats que hi ha les dues bandes, unes cadenes que ajuden al tros de roquer amb força pendent, i per pujar dalt, unes escales amb baranes de fusta. Me'n recordo que fa molts anys que vaig passar per aquí, no vaig tenir cap problema i per saltar dalt el meu fill em va estirar, ja que feia una ventada que potser m'hauria impedit pujar. Però ara es diferent, he d'agrair tant les baranes com les escales. Avui també el vent bufa una mica, però hem estat de sort que abans del Coll del Sarrià els núvols han marxat i inclús ha sortit el sol, el que ens ha permès veure tot el serrall de la Serra del Palatí mentre ens anàvem apropant.
Del Roc del Cogulló ens anem al Cogulló, cim que no té res significatiu, només un plafó informatiu.
Després ens anem cap a la Cova Cativera, que sembla que té bastant d'història primitiva, i on hi ha una font, que pel que he llegit es el començament del barranc del Cogulló. Retrocedim i enllacem al camí de tornada per una drecera amb pujada però sense problemes.
Anem baixant per una carena, tenim a l'esquerra el Barranc del Cogulló, i a la dreta el començament de varis barrancs que marxen perpendicularment (De la Cova Cativera, de les Comes ...). Aquest camí de carena hi ha moments que sembla que s'estreny, però cap sensació de perill, encara que va baixant i hi ha alguns moments que seria bo tenir la cama força llarga o tenir més flexibilitat. La visió es molt maca. Per l'esquerra trobem una corda per baixar a unes vies d'escalada. Deixem el camí de Sarral, i de seguida el camí es transforma en pista, de les que jo anomeno polsegosa.
A la Muntanya de Conill deixem la pista per un camí que baixa fort i que ens estalvia uns retombs de pista. Ens parem a dinar a la Font de Conill, davant del Mas del Biló. Mentre estem asseguts s'està be, ja que estem arrecerats, però en quan ens aixequem es nota l'airet ben fred, i això que fa sol. Ja sense parar ena anem fins a Cabra del Camp, on arribem a tres quarts menys cinc de cinc, després haver fet uns setze quilòmetres. A Cabra visitem un tros de poble, que no havíem fet al sortir i ens anem cap el bar a prendre uns cafès ben calentets. Com es normal mentre hem donat el tomb hem aprofitar per criticar tot el criticable, i el que no, de la situació polític-econòmica-social del país.
Abans de enfilar cap a casa hem passat per Barberà de la Conca a veure les escletxes que s'han produït a una part del poble i que els geòlegs, segons sembla, encara no han esbrinat les seves causes.


Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.





00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada