"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dissabte, 8 de setembre del 2012

Turó d'en Punyet

Turó d'en Punyet - Pou als Plans d'en Punyet

Després d'un mes sense sortir avui m'he decidit a anar a donar un petit tomb, per això he triat un lloc prop de casa i amb molt poc desnivell, a un d'aquests llocs que veus passant per la carretera però no li dones més importància (segurament perquè no en te massa), a més hi ha un vèrtex geodèsic, es el Tossal d'e Punyet a la petita serra de Les Costes, fronterera dels termes municipals de Pira, Montblanc i Blancafort.
He aparcat a Blancafort davant mateix de la Cooperativa, a la Plaça del Sindicat i he sortir pel carrer dels Colomers per seguir pel camí del Punyet, quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou. Es tracta de seguir pista, sense equivocar-se com m'ha estat a punt de passar a mi, la veritat es que he fet uns quants metres per pista errònia. Com es normal vaig desviant-me del camí a visitar la majoria de runes i possibles barraques que vaig trobant pel camí.
Quan s'arriba a la vora del cingle de Les Costes s'ha d'anar a mà dreta, primer per camí ample, al costat de conreus abandonats, i desprès pujar a l'esquerra cap el llom. En aquests tros a part de trobar bastant escombraries, entre ella una llauna d'oli vella abandonada, hi han varies parapets de pedres que penso que deuen ser postes de caça.
Arribo al cim on està situat el vèrtex. La visió entre el sud-oest i el sud-est es amplia encara que el temps està bastant caliginós i no deixa veure amb massa claredat les muntanyes de darrera Montblanc.
Faig les fotografies de rigor, una d'elles l'enviaré a l'I.G.N., ja que molt amablement em van donar molta informació referent als vèrtex geodèsics i a la pàgina d'aquest no hi ha foto. A més aprofito per menjar una mica.
Ara vindrà la baixada, encara que suau, i penso si no trobaré a faltar els pals, confio que no. La meva intenció es no baixar per on he pujat sinó fer-ho per l'altre costat del Plans d'en Punyet. Per això segueixo la pista que va a tocar al cingle, on veig una considerable quantitat de llaunes de begudes buides escampades, tot sembla dels caçadors, ja que hi han més llocs de posta. Vaig baixant i tombant en direcció a Blancafort, a trossos per pista, a trossos per rastres a les parades de conreu cerealístic abandonades (es fàcil seguir els rastres, només cal seguir els cartutxos de les escopetes) o per la vora d'alguna de llaurada de fa uns dies. En aquest caminar m'adono que hi ha gran quantitat de barraques enrunades i arribo a comptar quatre entre pous d'aigua i aljubs abandonats, un d'ells molt maco, per cert. Passo prop d'una de les moltes parades de vinya, on estan fent la verema i poc després veig una caravana abandonada.
Arribo a Blancafort per l'altre costat de poble, el que em permet de camí cap el cotxe poder visitar el casc vell. Després de badar pel poble arribo al cotxe a un quart i mig de dotze, després d'haver fet quasi set quilòmetres. Faig algunes compres a l'Agrobotiga i cap a casa.
A estar un dia bastant bo, el sol no m'ha escalfat, ja que abans del migdia ja era al cotxe. He recorregut un molt petit tros de la Conca de Barberà, amb camps de conreu de cereals (ja recol·lectat i alguns abonats) i vinya (molt carregades), però que domina els abandonats on es veu clarament que quan es deixen de conrear el bosc de pins se'ls va menjant. La part desagradable es veure com es van abandonant les barraques, les pallisses i la gran quantitat de pous i aljubs, ara secs, pel que em penso que abans era una zona amb més o menys aigua i ara es seca. Al bosc he vist gran quantitat de pins mes o menys grossos caiguts, fet que ja va sent normal. A tenir en compte la quantitat de deixalles i escombraries, vidres, plàstics, llaunes, botelles, cartutxos d'escopetes, etc., amb predomini dels llocs on es deuen posar les postes de caça. I la part millor es que no m'he notat els genolls, encara que no ha hagut cap pendent forta, però si alguns trossos caminant sense camí.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.


0000000000000000000000



0000000000000000000000

1 comentari:

  1. A la fotografia on surt la data de 1885, Pedro Novella ha posat el següent comentari:
    "La cifra 1 de la fecha es de grafía "en anzuelo" se utiliza en el siglo XIX. He inventariado 17 relojes de sol con esta grafía entre 1812 y 1900".
    I a la fotografia del cossi al costat del pou rodó: "En mi pueblo se llama 'pila'. cuando está labrada en la roca, culla. Y si es pequeña, culleta".

    ResponElimina