"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 16 de setembre del 2012

Mola de Genessies des de Vandellòs


Moleta de Genessies i restes del poblat ibèric (en primer terme)

Per avui i organitzat pel Josep ens hem trobat, la Lluïsa, la Neus, el Josep ,el Juan i jo, acompanyats per la Bruna, i hem anat a pujar a la Mola de Genessies des de Vandellòs, tot fent una matinal. Hem arribat a Vandellòs i hem aparcat al costat de la gasolinera ja que tant a l'anada com a la tornada es per allí.
Sortim a tres quarts de nou del matí tot i seguint el GR., que de seguida deixa de ser pista per convertir-se en camí, antigament camí de bast ara bastant malmès. Passem pel costat d'un font, podria ser la Font de les Basses, en realitat es un pou d'obra on ve canalitzada l'aigua de més amunt, i tancat per una porta de ferro, on està entrat una mica d'aigua en aquests moments. Arribem a la pista de Cassear, i encara que no fa sol i el temps està ennuvolat, jo arribo totalment moll de suor, tot que només em fet una mica més de dos-cents metres de desnivell en uns dos quilòmetres, jo arribo una mica cansat.
Des d'aquí anem al Coll de Cassear i al Collet de Baixer de la Llosa on trobem un cartell dels caçadors que fa una estona que hem estat sentit, amb alguna escopetada inclosa. Deixem el Gr per baixar cap el Coll de Lleixares, i com sempre que passo per aquí dic que de tornada aniré a visitar el poblat ibèric, si es que està aquí ja que l'ICC el marca prop del Collet de Baixer de la Llosa.
Al Mas de Genessies parem a esmorzar una mica. Per pujar a la mola la intenció es anar pel Barranc Fondo i pujar per la banda del poblat ibèric, el problema es que no tenim massa clar on es deixa el camí del barranc i s'agafa la pujada. Jo porto tres waypoints de tres llocs per on hi ha gent que han marcat llocs de pujada, però els dos primers jo no sé veure res de rastre. Del tercer veiem un rastre i una possible fita en un marge (no està massa clar si ho es o no). El sender es molt fonedís però va pujant en diagonal en busca d'un pas entre la moleta on està el poblat ibèric i la de Genessies, encara que hi ha un moment que hem de parar i estudiar el mapa, per si hem d'anar cap amunt o intentar seguir els rastres continuant en diagonal (hi ha més d'un i tots fonedissos). Després d'un canvi d'impressions acordem seguir amb la diagonal, tot pujant. De seguida trobem un camí més marcat que sembla ve de la Portella de Genessies o de la Portella d'en Gardell. A partir d'ara es veu més clar però a estones tapat de coscolls, o sigui les cames ho van notant. El camí entra al roquer i tot tombant a la dreta va a passar entre les dos moles, i agafant un grauet ens porta directament al costat de les restes del poblat, que per cert t'imagines que era un poblat ibèric perquè ho diuen els escrits ja que només queden un munt de pedres escampades, amb algun indici que eren construccions rodones si que hi ha.
Anem fins a la Moleta de Genessies, on hi ha una gran visió de les muntanyes de Tivissa i de Cardó, aquestes últimes una mica tapades entre boirines, calitja i contaminació. Fem les fotografies de rigor i avall. Dubtem una mica per trobar el començament de la baixada, i reforcem la fita d'entrada, baixem el grauet i ens encaminem cap el Grau del Rourar. Aquí agafem camí ample però molt atorrentat i ens dirigim un altre vegada cap el Mas de Genessies, on tornem a parar una estona.
Al arribar al Coll de Lleixares agafem el camí vell de Gavadà, i deixem per un altre dia la possible visita a aquest poblat, hauré de venir expressament, ja que ens adonem que anem molt tard. El Camí Vell de Gavadà era també camí de bast, ara atrotinat per la deixadesa. Els conreus estan abandonats i ja només passen per aquests camins els excursionistes, els btteros i poca cosa més.
Abans d'arribar a la pista de Masvalentí truco a casa avisant que arribaré aproximadament a les quatre. A partir de la pista el caminar ja es fa més rapit, ja que la pista es cimentada. Passem a tocar les runes de Masvalentí i en poc de temps arribem a Vandellòs on finalitzem, es un quart de quatre i hem fet quasi tretze quilòmetres i mig.
El dia ha estat molt bo, el temps ha estat calorós però ens ha deixat caminar, i amb bona companyia, no faltant les bromes i les petites discussions que donen al·licient a aquestes caminades. Hem aprofitat a menjar figues, nous, mores i raïm de terrenys i conreus abandonats. Continuo tenint problemes en les matinals que tant quan vaig sol o en grup sempre arribo tard a casa. He arribat una mica cansat però no tant com m'imaginava quan hem passat pel Coll de Cassear.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000000000



0000000000000000000

5 comentaris:

  1. Encara que no t'ho creguis, es veritat. A més tots els trossos que no arriben els cotxes estan abandonats.

    ResponElimina
  2. em pregunto, quina és la teua definició d'abandonat???

    ResponElimina