Santa Marina, Riu Llastres, Masriudoms

Pou de la Caseta del Gorrió - Mas del Cota

Després d'estar uns quants dies ocupat amb el meu genoll, ja sé que no te arreglo però mentre pugui he de fer-ho funcionar, avui he quedat amb dos companys del club, que vaig quedar d'ensenyar-lis el camí que vaig trobar entre Santa Marina de Pratdip i el Riu Llastres, que passa pels pous d'en Borràs i el de Pressó.
Anem en Lluís, l'Antoni i jo fins a Santa Marina, aparquem i sortim pel Gr que va fins a Masboquera, quan manca mig quart per les deu del matí.
Com han netejat totes les vores de la pista han deixat a la vista una font i una antiga bassa, aquesta bassa te una vora que era un rentador.
A l'altura de la Font de la Duera trobem un grup del Taller Baix Camp que estan netejant aquest entorn, ara no perquè han parat a esmorzar.
De seguida arribem a la cruïlla, on deixem la pista i agafem a la dreta per seguir el camí que vaig trobar el dia 5 d'agost. No ens entretenim a buscar els dos pous. El primer tros es el mes complicat si no es sap on es va, per què de camí no hi ha després del primer revolt, només hi han rastres; després el camí ja es veu poc o molt. Els companys netegen una mica aprofitant la lentitud del meu pas. Un altre lloc confús es trobar la baixada cap a la torre d'electricitat que està al costat de la Caseta del Gorrió. S'ha d'anar una mica a la dreta de la carena i buscar un grau, que si ens fixem be, encara que ara només es un roquer sense mes, es dibuixa be els retombs tancats del que sembla que era un camí de cavalleria.
Al davant de la caseta mengem una mica, i els ensenyo on surt el sender que baixa directe al Riu Llastres. Aquí els companys s'adonen que si fem el tomb no estarem a dinar a casa, pel que l'Antoni s'en torna per on hem vingut, quedant que ens vindrà a buscar a Masriudoms amb el cotxe; en Lluís i jo seguim.
Baixem per la pista i arribem al riu, el seguim a l'esquerra. Tot seguint el riu passem per Els Estrets, es un tros que val molt la pena visitar, però compte si està mullat per què es molt relliscós. Arribem a la cruïlla del Riu Llastres amb la Rasa dels Estrets. Si no es sap costa troba l'entrada del camí. Seguim la rasa, sembla mentida les deixalles que hi ha. Remuntem la rasa fins on es troba el PRC-90 que ve de Masriudoms.
Agafem el Pr que es seguint la Sequia d'en Marian, amb bastants trossos de mal caminar. Al meu parer aquí no hi havia camí, s'ha aprofitat la sequia, el que si que es segur es que seguint el Riu Llastres es molt mes fàcil i ràpid.
El sender baixa a buscar el Riu Llastres tot passant pel costat del Mas de l'Abellar. Al riu es deixa el camí a Masboquera i seguim pel Pr, passem pel Mas del Cota. Aquí fem una petita marrada, ja què seguim la pista i ens adonem que l'havíem de deixar, i agafar un camí pel costat d'una parada d'avellaners, els senyals han desaparegut.
El camí va pujant directa i suaument, travessa la pista per arribar novament a ella, que ja no la deixarem fins el poble, on ja ens està esperant l'Antoni amb el cotxe. Arribem a dos quarts menys cinc de tres després de fer 7,800 kms.
D'aquí cap a casa a dinar. Ha estat una sortida curta encara que s'allargat una mica. El tros de Riu Llastres es magnífic.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000