Molins de Tarrès, Les Virtuts, Niu de l'Àliga

Molins de Tarrés (de dalt) - Niu de l'Àliga

Aquest diumenge he anat amb el meu fill, Sergi, i el seu amic, l'Oriol, a donar un tomb pel Riu Glorieta. Ja feia mes d'un mes que m'havia demanat que preparés una sortida d'uns dotze kilòmetres i que cap el final es poguessin banyar. Amb aquestes perspectives vaig creure que un lloc idoni seria pujar a les Virtuts i baixar pel Glorieta, banyant-se al Niu de l'Àliga, encara que últimament he estat varies vegades per la zona.
Com ells dos venen de Barcelona quedem a Reus a les nou de matí, però com es normal el meu fill no va puntual i em passen a buscar a dos quarts de deu. Arribem cap a les deu a l'ermita del Remei, i com crec que es una mica tard anem fins a l'aparcament que han fet als Molins del Mas de Forés. Arribem i ja hi han bastants cotxes aparcats, pel que espero trobar gent per les contrades.
Sortim a mig quart d'onze, passem pel costat dels tres molins, de dalt, del mig i de baix. Entre els dos primers baixem per per les escales que han fet, i entre els dos últims per un rastre molt marcat. Passem per sota l'aqüeducte i seguim per la pista. Passem a tocar el Mas de Monravà, deixem a l'esquerra l'entrada al Mas de Corbella, que pel que he llegit, ara es un hotelet rural. Seguim per la pista que va cap el Mas de Mestaca i veiem un cartell indicatiu de cacera. Veiem al davant un grup de gent. Al poc agafem una pista a la dreta, hi ha un cartell de “propietat privada” (els que van al davant, segueixen recte), i després un senderó, també a ma dreta que va a creuar unes torres elèctriques, per entrar en un bosc espès d'alzines. El camí està humit per les ultimes pluges i va alternant les pujades amb les zones mes planeres. Es senten els gossos, pel que ens adonem que els caçadors no estan massa lluny, però pel que sembla estan per la Vall de Micanyo.
El camí desemboca a la pista nova que han obert, per on hem de pujar un parell de revolts, per deixar-la i agafar el camí vell, que torna a ser per bosc frondós d'alzines i pins.
S'arriba a una cruïlla on hi ha un cartell de fusta, agafant cap a la dreta. Aquí ens trobem un gos de la cacera que va completament perdut. Després d'una estona per dins del bosc arribem a la cruïlla per anar a Les Virtuts, l'única indicació es una petita fita de pedres.
Arribem a l'ermita, visitem les runes i aprofitem per esmorzar en el roquer. Mentre esmorzem arribem dues parelles que també fan el mateix tomb.
Després d'esmorzar pugem fins a la pista, passant pel costat del Mas de Tinet, on trobem mes excursionistes. Abans del mas trobem a l'esquerra les restes d'una bassa abandonada. Un grup de tres ens pregunten com arribar a les Virtuts, els explico una mica encara que crec que no s'assabenten massa.
Passem pel costat de la font, la bassa, deixem a l'esquerra l'entrada al Grau del Mal Pas i ja baixem cap el Glorieta, tot passant pel Mas de Joan Bo. Arribem al Glorieta pel que baixa molta aigua, encara que podem creuar-ho, però mullant-me una mica els peus (tinc que decidir-me a comprar botes noves, ja que m'ha entrat l'aigua pels forats dels costats).
Com es normal sempre que estic per aquí, erro el camí, però de seguida rectifico, i anem a veure les Fonts del Glorieta. Mentre estem, veiem tres barranquistes, dels que dos no tenen massa idea, però el tercer sembla que sàpiga molt be el que fa.
Seguim avall, i per sorpresa ens passem tres motos, sense matricula, que amb el deteriorat que està el camí i el moll que està, fan unes destrosses impressionants, hi això que està prohibit les motos per aquests paratges.
Arribem al Niu de l'Àliga, on hi ha prou gent. Creuem a l'esplanada, amb una mica de dificultat, per la quantitat d'aigua que baixa i la gent que hi ha pel mig. Ens trèiem la roba i ens posem dins de l'aigua, no se la temperatura que te, però la veritat es que no es deixa estar massa estona dins d'ella. Nadem una mica, jo particularment nedo fins a on toca el sol, però com l'aigua aquí no està mes calenta, me'n torno a la vora. Ens eixuguem, ens vestim i sortim, amb noves dificultats per creuar. Hi han tres grups menjant, i mes gent que arriba.
Creuem el Glorieta per agafar la pista, creuant-nos amb un gran grup de noies. Seguim la pista i ens dirigim ja cap l'aparcament. Al passar per on pujava el camí cap a les Virtuts, ens adonem de la gran desforestació tant gran que han fet en aquest entorn, sembla mentida que aquestes coses es permetin i a més es digui que es per millorar el bosc, s'ha de veure les destrosses que han fet.
Sense mes arribem a l'aparcament quan manquen uns minuts per les tres de la tarda, després de fer uns onze quilometres. D'aquí ens anem al restaurant de l'ermita del Remei, on dinem molt be, encara que una mica car, o potser es que fa temps que no surto a dinar a cap restaurant.
El dia ha estat magnific, quasi tota l'excursió ha estat per zona boscosa o sigui sense sol, el bosc que ha predominat a la pujada ha estat l'alzina, arbre que dona el seu punt de frescor, ens em banyat amb aigües molt fredes, en un lloc molt bonic. A les Fonts del Glorieta baixava aigua per tot arreu, amb el meravellós espectacle que això suposa. En fi, un dia dels que un se'n recorda gratament, exceptuant les motos baixant i destrossant, encara mes del que ja estava, el camí que puja a Mont-ral, camí que encara restes de l'empedrat del temps del regnat àrab, i de les destrosses que han fet de desforestació.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.
0000000000000000000