Espanya condona al Congo tot el seu deute

Fa uns dies vaig llegir una noticia que em va fer pensar: “Espanya condona al Congo tot el seu deute, que ascendia a 224 milions”. Vaig començar a mirar per “inet” noticies de la República del Congo, tot pensant que si espanya condona el deute vol dir que a més de pobre, es un país democràtic, amb poques riquesses (cosa que no es el que tenia entès), podent arribar a pensar que es lògic per ajudar-ho a sortir endavant, però que si fos així crec que hauria estar molt millor posposar el deute els anys que convingues, sense interessos, en espera de temps mes favorables pel Congo, i que, a més, allò suposaria una millora econòmica que es repercutiria en la qualitat de vida de la població.
La meva sorpresa va anar en augment mentre llegia noticies del país, però el pitjor va ser al llegir aquest comentari del blog de “El Proyecto Matriz”, o aquí en format pdf.
O sigui que condonem un deute que no beneficiarà en res a la població, per què continua sent un país dictatorial amb menyspreu total als seus habitants i als drets humans, amb habitants que estan en la misèria quan el país es ric en minerals, que està dominat per les multinacionals estrangeres que l'estan saquejant amb el beneplàcit dels governants que son titelles de dites multinacionals, i amb gran despesa en armament per dominar millor al seu poble.
El que em va xocar molt es que la noticia de la condonació va aparèixer en uns pocs mitjans de comunicació i sempre en el que diríem lletra petita, sense que ningú hagi aixecat la veu per protestar, cap partit polític (ni els d'esquerra), cap sindicat que estan en contra de les mesures econòmiques del govern (en contra amb gran part de raó -no tota-), cap mitja de comunicació (ni els que es diuen progressistes, està clar que els diaris ho tenen magre el protestar per què viuen bastant de les subvencions del poder en forma de subscripcions), ni ho he vist en cap associació dels drets humans.
No es pot condonar a un altre país res que no serveixi per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, no pot ser que es faci servir els diners de ningú per que els nostres governants es netegin la consciencia (que pel que es veu no en tenen). Crec que una condonació d'aquesta mena, a un país com aquest, atenta contra els drets dels espanyols, als que, pel mals governs que hem tingut des de fa molts anys, ens ha portat a una crisis com l'actual, amb una tassa d'atur inconcebible i amb una reducció molt notable de les ajudes socials.
Deixo això aquí com part del meu dret a la rebequeria i sent conscient que la meva veu es perdrà al desert.