Ahir vaig posar la primera part de l'article que es va publicar a la revista Vèrtex, a l'any 1989, article signat per l'excursionista reusenc Ramon Cuadrada i Ornosa. La primera part era la redescoberta del grau, avui transcric la segona part, que tracta del traçat de la ruta, que es exacte a l'actual, només canvia la part artificial instal·lada que avui es molt millor, amb ancoratges i escales metàl·liques.
"Per a dirigir-se al grau del Carabassal se surt de la Morera per la carretera de Cornudella i s'hi camina fins a sobrepassar la Creu Missional, que resta a la dreta. De seguida es veu un bon sender a mà esquerra i que cal prendre: es el camí dels Fareus. De cop, hom s'hi enfila dreturerament, per a fer després alguna lleu ondulació tot seguit paral·lel a la moderna ruta, que va quedant en sota. Mes enllà es planeja i es torç a l'esquerra, a poc després es puja esbiaixadament de cara al cingle fins que s'abasta una amplia i pedregosa feixa curulla de botges i d'algun pinetell. S'entra a la Devesa del Grau i es va de pla o pujant poc en direcció a llevant. Els cingles de la Falconera i del Racó dels Boixets, aquest davall el grau dels Barrots, tanquen, majestuosos, el costat esquerrà. Al fondal de la dreta, hi queda el Racó del Federico. Es baixa cap al barranc de la Desenrocada de la Roca a les Onze, eixut i obstruït per grans daus minerals caiguts del cingle. Se'l travessa, es puja i es planeja. A baix al costat dret, s'hi veu la Moleta, elevació corn una plataforma que s'aixeca pel damunt del coll de la Coma. El terreny es pelat i grogós. Es fa un lleu retomb i després s'entra al Racó del Còdol Badat, amb restes d'antics conreus encara prou evidents. Es passa a frec d'una roca balmada, a l'esquerra, i es baixa per un marge esventrat fins a assolir el fons de la depressió. Es puja rectament i la senda s'encamina cap a una gran torre de conglomerat obert pel mig, i que a la Morera coneixen corn el Còdol Badat. El camí, amb una certa gràcia, passa pel congost que formen les dues meitats del bloc. En arribar a l'altre extrem, si hom es gira enrere podrà albirar el poble de la Morera emmarcat entre dos murs de roca. Es puja lleument amb tendència a l'esquerra per damunt d'un sòl pobre. La senda va millorant i es fa mes visible. S'arriba a un colletó i es va de pla cap a l'esquerra, passant a la vora d'un magne roc. Es voreja una petita depressió i es fa cap a una antiga carbonera, passada la qual es planeja entre botges i se segueix en suau davallada. El pany de cingles que es té a l'esquerra, encara una mica distanciat, es imponent, i s'hi destaca un monòlit conegut corn la Roca del Xollat. El camí no es accidentat. Es passa una torrentera i després una altra, anomenada el Sac del Portaler, que quan plou molt porta més aigua que el barranc de la Grallera. Es va entrant a la partida dels Fareus. El paratge esdevé més boscós. Es torna a pujar una mica i s'arriba a una colladeta, on pot donar-se per acabat el camí dels Fareus seguit fins ara.
En aquest punt, cal decantar-se en angle recte cap a l'esquerra, encarant-se amb el cingle. Comença la segona part de la pujada al grau del Carabassal. La senda és ben acusada i ben aviat s'enfila fortament i sostingudament. Es fan revolts i es creua una tartera. Se segueix amunt i no es tarda a fer cap al peu d'un cinglall que se supera fàcilment. Se segueix algunes passes i abans que el camí s'inclini a la dreta es pot anar a la cova dels Fareus, que és a tocar, excel·lent recer, bon mirador i sopluig en cas de mal temps. Si s'hi ha anat, per continuar es davalla fins a retrobar la senda, que ara marxa arrapada al relleix de la roquera. Es torna pujar per dins d'un còrrec i es fa cap a la base d'un cingle inclinat i poc compacte, amb abundància de preses per a enfilar-s'hi. S'hi puja, i en esser al capdamunt la senda reapareix i marxa cap a la dreta alhora que descriu un arc de regular pendíls. Els panorames van guanyant espectacularitat cap a totes bandes. Es continua ascendint per bon camí, tot adaptant-se a la trencada morfologia del terreny, i es fa cap a un altre cinglet que s'ha de superar per dintre d'una curta però aplomada canaleta, equipada amb claus passamans. Cal posar atenció en aquest tram.
Superada la dificultat, el sender s'enlaira estretit i en revolts fins a guanyar un relleix superior. Es tomba a la dreta i a l'esquerra, marxant de pla un curt lapse. Es connecta amb una tartera molt inclinada que es puja fins allà on es veu que la senda reapareix a ma dreta. Es va amunt,
ara la proximitat dels cingles ja es ben notòria. Es planeja i es davalla al caire del penya-segat dreter, i de seguida s'és a tocar de les altes parets cinglerenques de mà esquerra. Es van succeint colpidors balmaments i desploms, i es puja i baixa just a creuar el solc del torrentó que neix a la base del grau. Es torna a ascendir breument fins que en una mena d'ample replanell es topa amb el darrer mur de cingle, i el camí s'acaba. S'és al peu del grau del Carabassal, format per una paret escalonada gairebé vertical d'un quinze a vint metres d'altura al costat dret, mirant des de baix, i per una profunda canaleta obrada per l'erosió de les aigües que davallen del comellar que hi ha al damunt. Entre el primer tram d'aquella paret, a uns tres metres del sòl, i la canaleta esmentada, al cingle presenta una estretíssima lLleixa que s'aprofita per a guanyar-la, tot marxant obliquament cap a l'esquerra i ascendint cosa d'un pare!l de metres.
Per a superar el grau, cal pujar seguint la successió de claus i d'altres suports distribuïts al llarg de tota la roquera i per dintre de l'escletxa. En esser-hi al capdamunt, aixi que s'ha posat el peu al comellar, cal inclinar-se una mica a la dreta i seguir la direcció d'un còrrec. Es troba una tartereta i es passa anant cap a la seva dreta fins que s'acaba. Es torça a l'esquerra i es puja en direcció a les primeres roques que sobresurten del cingle que separa el comellar que es té a l'esquerra de la recingla per on es va a la Cova Santa. S'és a la Roquera dels Grèvols. Des d'ací es poden prendre dues direccions: per l'esquerra anant rectament a trobar l'inici de la raconada, enfilar-se sense camí al vessant del contrafort que davalla per la banda de la Roquera, i en menys de deu minuts atènyer l'esquenall de la serra Major, enfront d'un ramal del barranc de les Falles. Si se segueix l'altre itinerari, que és el que s'aconsella, en tocar la Roquera dels Grèvols, cal marxar cap a la dreta prenent un corriol protegit per una gran roca que té a la dreta. Es decanta després a la mateixa ma i es baixen uns quants metres, ara fins a situar-se al mateix caire del balç. S'ha entrat a la cingla del Rodés i de moment es camina entre arbusts i de seguida tocant a la paret de conglomerats, de la qual s'ha de procurar no apartar-se gaire. El pas no ofereix dificultats, però encara que sigui destriable s'ha de posar cura a no desviar-se'n. L'indret va prenent un gran to a causa de les característiques que mostren els cingles. Es passa per un congost, es gira a l'esquerra i es puja fort per a anar a passar entre dues fraccions de cingle altíssims que recolzen d'un en l'altre per la part superior. El terreny es torna més accidentat i obliga a pujar i baixar. El carrasclar domina per arreu. Es passa un tram més pelat i es fa cap a una placeta obaga amb grèvols i galzeran. Es prossegueix i es passa un breu grauetó. La cingla per on es ve perd frondositat. Es fa un últim retomb pel peu del cingle allí on a mà dreta queda com un taulell decantat. S'acaba la cingla del Rodes.
Se'n surt per una mena de portellet tot descantant-se a l'esquerra i davallant cap a l'ampla clotada del barranc dels Racons del Moloner. Es deixa la proximitat del cingle i per carrerany visible es contorneja la totalitat de la raconada. Es camina pujant per sobre d'un ample corregall, alhora que hom s'encamina de nou a retrobar el veïnatge dels cingles. Ni que la senda no hi arribi ben be, abans de decantar-se a l'esquerra val la pena de guaitar a la timba per contemplar el grandiós panorama que hi queda al dessota, amb el mas d'En Racó presidint el fondal immediat. Es torna al viarany i es puja lleugerament, en direcció N-NE. De seguida apareix el Clot del Moloner, amb el llom de la Cova Santa a primer terme, a la base del qual cal anar tot baixant.
Es deixa aquest indret a l'esquerra, i per una o per l'altra senda es va en direcció de la cova del Moloner. Abans d'arribar-hi, es pren un senderó a la dreta que de moment marxa cap al S i després de decantar-se a l'esquerra es posa a sobre de l'esquenall del contrafort sota el qual hi ha la balma del Moloner, i que davalla de la capçada superior. Després, la sendereta millora i acaba per soldar-se amb el camí d'Albarca a Cabassers, que marxa per la serra Major.
Per part de l'Associació Excursionista de Reus, a la qual pertanyen els excursionistes que s'han esmentat, hi ha intenció de procedir a senyalitzar dignament i sòbriament l'itinerari sencer del grau del Carabassal. Mentre aquest projecte no sigui realitat, a continuació es donen els temps que s'esmercen a fer el recorregut, per trams, aixi de cara amunt com viceversa, fent la lògica observació que els horaris mai no pretenen una rigorosa exactitud, per be que aquests s'hagin pres en diverses ocasions i fent l'itinerari distintes persones.
Temps de pujada, per trams:
La Morera-Grau del Carabassal: 1,05h
La Morera-Serra Major: 1,15h
La Morera-Cova Santa: 1.30h
La Morera-Serra Major: 1,45h
Temps de baixada, per trams:
Serra Major-la Morera: 1,00h
Serra Major-Cova Santa-la Morera: 1,25h"
En aquest punt, cal decantar-se en angle recte cap a l'esquerra, encarant-se amb el cingle. Comença la segona part de la pujada al grau del Carabassal. La senda és ben acusada i ben aviat s'enfila fortament i sostingudament. Es fan revolts i es creua una tartera. Se segueix amunt i no es tarda a fer cap al peu d'un cinglall que se supera fàcilment. Se segueix algunes passes i abans que el camí s'inclini a la dreta es pot anar a la cova dels Fareus, que és a tocar, excel·lent recer, bon mirador i sopluig en cas de mal temps. Si s'hi ha anat, per continuar es davalla fins a retrobar la senda, que ara marxa arrapada al relleix de la roquera. Es torna pujar per dins d'un còrrec i es fa cap a la base d'un cingle inclinat i poc compacte, amb abundància de preses per a enfilar-s'hi. S'hi puja, i en esser al capdamunt la senda reapareix i marxa cap a la dreta alhora que descriu un arc de regular pendíls. Els panorames van guanyant espectacularitat cap a totes bandes. Es continua ascendint per bon camí, tot adaptant-se a la trencada morfologia del terreny, i es fa cap a un altre cinglet que s'ha de superar per dintre d'una curta però aplomada canaleta, equipada amb claus passamans. Cal posar atenció en aquest tram.
Superada la dificultat, el sender s'enlaira estretit i en revolts fins a guanyar un relleix superior. Es tomba a la dreta i a l'esquerra, marxant de pla un curt lapse. Es connecta amb una tartera molt inclinada que es puja fins allà on es veu que la senda reapareix a ma dreta. Es va amunt,
ara la proximitat dels cingles ja es ben notòria. Es planeja i es davalla al caire del penya-segat dreter, i de seguida s'és a tocar de les altes parets cinglerenques de mà esquerra. Es van succeint colpidors balmaments i desploms, i es puja i baixa just a creuar el solc del torrentó que neix a la base del grau. Es torna a ascendir breument fins que en una mena d'ample replanell es topa amb el darrer mur de cingle, i el camí s'acaba. S'és al peu del grau del Carabassal, format per una paret escalonada gairebé vertical d'un quinze a vint metres d'altura al costat dret, mirant des de baix, i per una profunda canaleta obrada per l'erosió de les aigües que davallen del comellar que hi ha al damunt. Entre el primer tram d'aquella paret, a uns tres metres del sòl, i la canaleta esmentada, al cingle presenta una estretíssima lLleixa que s'aprofita per a guanyar-la, tot marxant obliquament cap a l'esquerra i ascendint cosa d'un pare!l de metres.
Per a superar el grau, cal pujar seguint la successió de claus i d'altres suports distribuïts al llarg de tota la roquera i per dintre de l'escletxa. En esser-hi al capdamunt, aixi que s'ha posat el peu al comellar, cal inclinar-se una mica a la dreta i seguir la direcció d'un còrrec. Es troba una tartereta i es passa anant cap a la seva dreta fins que s'acaba. Es torça a l'esquerra i es puja en direcció a les primeres roques que sobresurten del cingle que separa el comellar que es té a l'esquerra de la recingla per on es va a la Cova Santa. S'és a la Roquera dels Grèvols. Des d'ací es poden prendre dues direccions: per l'esquerra anant rectament a trobar l'inici de la raconada, enfilar-se sense camí al vessant del contrafort que davalla per la banda de la Roquera, i en menys de deu minuts atènyer l'esquenall de la serra Major, enfront d'un ramal del barranc de les Falles. Si se segueix l'altre itinerari, que és el que s'aconsella, en tocar la Roquera dels Grèvols, cal marxar cap a la dreta prenent un corriol protegit per una gran roca que té a la dreta. Es decanta després a la mateixa ma i es baixen uns quants metres, ara fins a situar-se al mateix caire del balç. S'ha entrat a la cingla del Rodés i de moment es camina entre arbusts i de seguida tocant a la paret de conglomerats, de la qual s'ha de procurar no apartar-se gaire. El pas no ofereix dificultats, però encara que sigui destriable s'ha de posar cura a no desviar-se'n. L'indret va prenent un gran to a causa de les característiques que mostren els cingles. Es passa per un congost, es gira a l'esquerra i es puja fort per a anar a passar entre dues fraccions de cingle altíssims que recolzen d'un en l'altre per la part superior. El terreny es torna més accidentat i obliga a pujar i baixar. El carrasclar domina per arreu. Es passa un tram més pelat i es fa cap a una placeta obaga amb grèvols i galzeran. Es prossegueix i es passa un breu grauetó. La cingla per on es ve perd frondositat. Es fa un últim retomb pel peu del cingle allí on a mà dreta queda com un taulell decantat. S'acaba la cingla del Rodes.
Se'n surt per una mena de portellet tot descantant-se a l'esquerra i davallant cap a l'ampla clotada del barranc dels Racons del Moloner. Es deixa la proximitat del cingle i per carrerany visible es contorneja la totalitat de la raconada. Es camina pujant per sobre d'un ample corregall, alhora que hom s'encamina de nou a retrobar el veïnatge dels cingles. Ni que la senda no hi arribi ben be, abans de decantar-se a l'esquerra val la pena de guaitar a la timba per contemplar el grandiós panorama que hi queda al dessota, amb el mas d'En Racó presidint el fondal immediat. Es torna al viarany i es puja lleugerament, en direcció N-NE. De seguida apareix el Clot del Moloner, amb el llom de la Cova Santa a primer terme, a la base del qual cal anar tot baixant.
Es deixa aquest indret a l'esquerra, i per una o per l'altra senda es va en direcció de la cova del Moloner. Abans d'arribar-hi, es pren un senderó a la dreta que de moment marxa cap al S i després de decantar-se a l'esquerra es posa a sobre de l'esquenall del contrafort sota el qual hi ha la balma del Moloner, i que davalla de la capçada superior. Després, la sendereta millora i acaba per soldar-se amb el camí d'Albarca a Cabassers, que marxa per la serra Major.
Per part de l'Associació Excursionista de Reus, a la qual pertanyen els excursionistes que s'han esmentat, hi ha intenció de procedir a senyalitzar dignament i sòbriament l'itinerari sencer del grau del Carabassal. Mentre aquest projecte no sigui realitat, a continuació es donen els temps que s'esmercen a fer el recorregut, per trams, aixi de cara amunt com viceversa, fent la lògica observació que els horaris mai no pretenen una rigorosa exactitud, per be que aquests s'hagin pres en diverses ocasions i fent l'itinerari distintes persones.
Temps de pujada, per trams:
La Morera-Grau del Carabassal: 1,05h
La Morera-Serra Major: 1,15h
La Morera-Cova Santa: 1.30h
La Morera-Serra Major: 1,45h
Temps de baixada, per trams:
Serra Major-la Morera: 1,00h
Serra Major-Cova Santa-la Morera: 1,25h"
En aquests moments el camí està senyalitzat, netejat i degudament equipat. La neteja ha estat efectuada pel Consorci del Parc Natural del Montsant.
Tinc confiança que la revista Vèrtex, que pertany a la F.E.E.C. no es prengui malament el que hagi posat, al meu blog, un article seu. Es tracta d'un article de l'any 1989, anomeno les fonts d'on ho he extret, i les meves intencions només es col·laborar amb el mon excursionista, ajudant-ho a la mida de les meves possibilitats d'una manera totalment altruista.
Confio que aquest article pugui ser d'utilitat.
Tinc confiança que la revista Vèrtex, que pertany a la F.E.E.C. no es prengui malament el que hagi posat, al meu blog, un article seu. Es tracta d'un article de l'any 1989, anomeno les fonts d'on ho he extret, i les meves intencions només es col·laborar amb el mon excursionista, ajudant-ho a la mida de les meves possibilitats d'una manera totalment altruista.
Confio que aquest article pugui ser d'utilitat.
Entrades
suposo que quan dius al carbassal-1 que el pujaràs, et refereixes a aquet segon apartat, no ha pujar el grau físicament. la veritat és que quan el vai pujar, amb boira i després plovent, no vai veure tantes coses com a la descripció. La sensació llegint és que pujes un paret dolomítica, i jo en canvi no en tinc cap de record especial.
ResponElimina