Gos que m'acompanyarà tot el dia - Penya de Sant Alís
Feia dies que em ballava pel cap anar a fer el cim del Sant Alís. De les diferents opcions que hi ha per fer-ho he triat sortir de Sant Esteve de la Sarga, encara que aquest cim es dels que es poden fer amb cotxe, ja que la tant la pista des Alsamora com la des d'Àger estan asfaltades.
Vaig fins a Sant Esteve, on aparco el cotxe a la mateixa entrada i surto a dos quarts de deu del matí. Només sortir se m'ajunta un gos de molta envergadura, que m'acompanyarà quasi tot el trajecte.
Baixo a creuar el Barranc de Sant Esteve, després de visitar, per fora, l'església parroquial de Sant Esteve protomàrtir, es d’origen romànic; a la part inferior dels murs de perímetre es destria un aparell clarament romànic, potser de la fi del segle XI, al damunt mateix del qual hi ha diverses filades de carreus més tardans i, a la part superior, un paredat modern.
Segons el wikipedia:
“Está documentada desde antiguo: el 1055 ya se habla del «collo de Sarga», y en 1069 ya sale en un documento la parroquia de San Esteban. A lo largo de toda la edad moderna se dice que el sitio es del abad de San Esteban o del abad de la Sarga. Aunque no se tiene la fecha de su consagración, sí se tiene la de su dotación: 10 de junio de 1076. Fue construida, según el acta notarial de la dotación, por los señores del lugar, Bertran Ató y Ermengarda, y fue dotada con el tercio del diezmo de la Fabregada, el del pueblo y tierras donde está situada, y la villa llamada en ese momento de la Sarga, con todos sus habitantes.
Por lo que se desprende del documento, Fabregada era el núcleo principal del término, en ese momento. El señorío del que dependía Bertran Ató era el de la familia Montañana. La iglesia y el edificio que fue rectoría y, quizás, monasterio”
Vaig seguint el GR3. Creuo el barranc, deixant a la dreta el camí a la Mare de Deu de la Fabregada i vaig pujant per una antiga carrerada, el tros es bonic, encara que solà, es va per dins d'un bosc d'alzines; hi han alguns repetjons una mica forts o es que jo estic dèbil, alguna cosa serà.
Al Coll de la Pua, em trobo la pista asfaltada que puja al Coll d'Àger, la segueixo, per poca estona, a la dreta. Al poc de deixa la pista, a l'esquerra hi ha un petita bassa feta a la roca, i a l'esquerra han posat uns bassis metàl·lics, per que begui el bestiar.
Vaig per una pista, vella i de desembrossar, per arribar a una zona que em penso que els que van fer el Gr s'han inventat els camins, s'ha de portar compte i fitxar-se be en els senyals (encara son bastant noves) i les fites. Se surt a la pista asfaltada, davant mateix de la cruïlla que va a l'observatori. Es segueix per camí ample fins a la cruïlla amb la que ve d'Àger. Segueixo per asfalt i passo pel costat d'unes sis persones que estan preparant els aparells per llançar-se a volar. Finalitza l'asfalt i segueix la pista de terra, al segon "turonet" deixo la pista i vaig per la carena, la resta per la pista, amb molt bones vistes als espadats laterals, al pantà de Camarasa i la Vall d'Àger. Deixo la pista i per corriol arribo al cim. Faig les fotos de cim, i alguna des d'aquí, no puc fer massa lluny al haver al tombant una boirina, i cap el Pirineu, núvols de tempesta, encara que s'entreveu els cims nevats. M'esperava que mentre menjava una mica, el gos em vindria al meu costat, però s'ha posat estirat i bastant separat, pel que m'ha deixat fer les fotos amb el disparador retardat amb tota tranquil·litat.
Al baixar es on venen els problemes.. Baixo per la pista (per cert te una tanca i s'ha d'esquivar) que baixa cap "Lo Coll", aquí per tres vegades faig drecera, però sense cap problema, també es pot seguir la pista sense dificultats. Aquí el terreny es de prats amb sense quasi cap arbre.
Deixant a la dreta un camí que baixa paral·lel al Barranc de l'Alzina i un altre que va a buscar la Obaga del Feixal Peraire, el nostre camí tomba fort a l'esquerra i entra en terreny molt solà, amb pins i sort que el sol no “apreta” massa. Després de fer un altre tomb fort, ara a l'esquerra, entra en un tros molt bonic, es una zona bastant frescal.
A la zona de "Lo Cloto" torno a fer drecera, es pot seguir per la pista, però començo a estar fart de pista i la tallo, no hi ha problemes si es sap la direcció, encara que es un tros de bosc bastant atapeït.
Després d'això i en un retomb molt fort a la dreta i amb forta baixada, els mapes marquen un camí que segueix recte (que es el que tinc preparat), degut als arranjaments de la pista i les pedres que han llançat a la vora, no veig l'entrada, i quan m'adono ja estic una mica lluny i em fa peresa pujar a buscar-ho i confio que la pista no s'allunyi massa. A més tinc els problemes de que no tinc mapa de la zona, porto imprès el mapa de l'Icc a escala 1/25mil (en blanc i negre), i en el gps no tinc els mapes de la zona (cosa que desconeixia), pel que em pateixo un munt de pista.
Ja bastant mes avall, trobo una "pistota" a l'esquerra que sembla qua va en bona direcció, però finalitza en uns camps de conreu, vaig per la vora i seguint un rastre, baixo a creuar el Barranc de la Llau Xica, i per senderó pujo a trobar el camí que havia preparat, que torna a ser una carrerada. En aquest tros m'he fiat de la ruta que agafava el gos que m'acompanya.
Arribat al GR creia que s'havia acabat els problemes, però quasi a tocar Sant Esteve, es perd el camí (o jo no el se veure) i pel costat d'uns camps, intentant no xafar massa el blat, arribo al final.
Tal i com la he fet, a part que la pista es fa molt llarga segons el meu parer, te el seu encant, hi ha moments d'aventura (facilona), però trobant el camí que m'he empassat quedà un tomb bastant bonic, això si aconsello un dia clar de l'hivern, a l'estiu pot ser molt dur, sort he tingut dels núvols que m'ha acompanyat la major part del dia.
El gos que m'ha acompanyat tot el dia, durant la pujada anava al davant, el perdia de vista i quan no m'ho esperava me'l trobava assegut al costat del camí, a la baixada, també anava al davant i alternava el asseure's esperant-me o marxava del camí per entrar al bosc i tornar a sortir. Al finalitzar s'ha estirar prop del cotxe i ja no s'ha bellugat, només ha aixecat el cap quan he marxat.
Després he anat, en cotxe, fins l'ermita de la Mare de Deu de la Fabregada, encara que ja havia estat, em feia il·lusió tornar, i he aprofitat a dinar al costat de la seva font. He hagut de fer-ho depresa per què els trons i llampecs venien amb mota rapidesa.
Segons wikipedia:
“El santuari de la Mare de Déu de Fabregada està situat a tocar de l'antic nucli de població de Fabregada a l'oest del poble de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. Tot i que ara és una ermita aïllada, fou l'església parroquial del nucli de població més important de l'actual terme de Sant Esteve de Sarga.
És un edifici romànic del segle XII, amb nau amb coberta de canó, lleugerament apuntada, absis semicircular i una petita espadanya sobre la paret de ponent”
De camí cap a la C-13 i tot el tros del pantà de Camarasa, a estones ha caigut una gran quantitat d'aigua, que semblava que me la tiressin a galledes. Ja a partir del poble de Camarasa ha deixat de ploure i ja fins a casa, el gps m'ha fet passar per Lleida, ja sense problemes.
I a la nit a sopar amb la colla, el sopar de Sant Pere, patró de Reus.
Vaig fins a Sant Esteve, on aparco el cotxe a la mateixa entrada i surto a dos quarts de deu del matí. Només sortir se m'ajunta un gos de molta envergadura, que m'acompanyarà quasi tot el trajecte.
Baixo a creuar el Barranc de Sant Esteve, després de visitar, per fora, l'església parroquial de Sant Esteve protomàrtir, es d’origen romànic; a la part inferior dels murs de perímetre es destria un aparell clarament romànic, potser de la fi del segle XI, al damunt mateix del qual hi ha diverses filades de carreus més tardans i, a la part superior, un paredat modern.
Segons el wikipedia:
“Está documentada desde antiguo: el 1055 ya se habla del «collo de Sarga», y en 1069 ya sale en un documento la parroquia de San Esteban. A lo largo de toda la edad moderna se dice que el sitio es del abad de San Esteban o del abad de la Sarga. Aunque no se tiene la fecha de su consagración, sí se tiene la de su dotación: 10 de junio de 1076. Fue construida, según el acta notarial de la dotación, por los señores del lugar, Bertran Ató y Ermengarda, y fue dotada con el tercio del diezmo de la Fabregada, el del pueblo y tierras donde está situada, y la villa llamada en ese momento de la Sarga, con todos sus habitantes.
Por lo que se desprende del documento, Fabregada era el núcleo principal del término, en ese momento. El señorío del que dependía Bertran Ató era el de la familia Montañana. La iglesia y el edificio que fue rectoría y, quizás, monasterio”
Vaig seguint el GR3. Creuo el barranc, deixant a la dreta el camí a la Mare de Deu de la Fabregada i vaig pujant per una antiga carrerada, el tros es bonic, encara que solà, es va per dins d'un bosc d'alzines; hi han alguns repetjons una mica forts o es que jo estic dèbil, alguna cosa serà.
Al Coll de la Pua, em trobo la pista asfaltada que puja al Coll d'Àger, la segueixo, per poca estona, a la dreta. Al poc de deixa la pista, a l'esquerra hi ha un petita bassa feta a la roca, i a l'esquerra han posat uns bassis metàl·lics, per que begui el bestiar.
Vaig per una pista, vella i de desembrossar, per arribar a una zona que em penso que els que van fer el Gr s'han inventat els camins, s'ha de portar compte i fitxar-se be en els senyals (encara son bastant noves) i les fites. Se surt a la pista asfaltada, davant mateix de la cruïlla que va a l'observatori. Es segueix per camí ample fins a la cruïlla amb la que ve d'Àger. Segueixo per asfalt i passo pel costat d'unes sis persones que estan preparant els aparells per llançar-se a volar. Finalitza l'asfalt i segueix la pista de terra, al segon "turonet" deixo la pista i vaig per la carena, la resta per la pista, amb molt bones vistes als espadats laterals, al pantà de Camarasa i la Vall d'Àger. Deixo la pista i per corriol arribo al cim. Faig les fotos de cim, i alguna des d'aquí, no puc fer massa lluny al haver al tombant una boirina, i cap el Pirineu, núvols de tempesta, encara que s'entreveu els cims nevats. M'esperava que mentre menjava una mica, el gos em vindria al meu costat, però s'ha posat estirat i bastant separat, pel que m'ha deixat fer les fotos amb el disparador retardat amb tota tranquil·litat.
Al baixar es on venen els problemes.. Baixo per la pista (per cert te una tanca i s'ha d'esquivar) que baixa cap "Lo Coll", aquí per tres vegades faig drecera, però sense cap problema, també es pot seguir la pista sense dificultats. Aquí el terreny es de prats amb sense quasi cap arbre.
Deixant a la dreta un camí que baixa paral·lel al Barranc de l'Alzina i un altre que va a buscar la Obaga del Feixal Peraire, el nostre camí tomba fort a l'esquerra i entra en terreny molt solà, amb pins i sort que el sol no “apreta” massa. Després de fer un altre tomb fort, ara a l'esquerra, entra en un tros molt bonic, es una zona bastant frescal.
A la zona de "Lo Cloto" torno a fer drecera, es pot seguir per la pista, però començo a estar fart de pista i la tallo, no hi ha problemes si es sap la direcció, encara que es un tros de bosc bastant atapeït.
Després d'això i en un retomb molt fort a la dreta i amb forta baixada, els mapes marquen un camí que segueix recte (que es el que tinc preparat), degut als arranjaments de la pista i les pedres que han llançat a la vora, no veig l'entrada, i quan m'adono ja estic una mica lluny i em fa peresa pujar a buscar-ho i confio que la pista no s'allunyi massa. A més tinc els problemes de que no tinc mapa de la zona, porto imprès el mapa de l'Icc a escala 1/25mil (en blanc i negre), i en el gps no tinc els mapes de la zona (cosa que desconeixia), pel que em pateixo un munt de pista.
Ja bastant mes avall, trobo una "pistota" a l'esquerra que sembla qua va en bona direcció, però finalitza en uns camps de conreu, vaig per la vora i seguint un rastre, baixo a creuar el Barranc de la Llau Xica, i per senderó pujo a trobar el camí que havia preparat, que torna a ser una carrerada. En aquest tros m'he fiat de la ruta que agafava el gos que m'acompanya.
Arribat al GR creia que s'havia acabat els problemes, però quasi a tocar Sant Esteve, es perd el camí (o jo no el se veure) i pel costat d'uns camps, intentant no xafar massa el blat, arribo al final.
Tal i com la he fet, a part que la pista es fa molt llarga segons el meu parer, te el seu encant, hi ha moments d'aventura (facilona), però trobant el camí que m'he empassat quedà un tomb bastant bonic, això si aconsello un dia clar de l'hivern, a l'estiu pot ser molt dur, sort he tingut dels núvols que m'ha acompanyat la major part del dia.
El gos que m'ha acompanyat tot el dia, durant la pujada anava al davant, el perdia de vista i quan no m'ho esperava me'l trobava assegut al costat del camí, a la baixada, també anava al davant i alternava el asseure's esperant-me o marxava del camí per entrar al bosc i tornar a sortir. Al finalitzar s'ha estirar prop del cotxe i ja no s'ha bellugat, només ha aixecat el cap quan he marxat.
Després he anat, en cotxe, fins l'ermita de la Mare de Deu de la Fabregada, encara que ja havia estat, em feia il·lusió tornar, i he aprofitat a dinar al costat de la seva font. He hagut de fer-ho depresa per què els trons i llampecs venien amb mota rapidesa.
Segons wikipedia:
“El santuari de la Mare de Déu de Fabregada està situat a tocar de l'antic nucli de població de Fabregada a l'oest del poble de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. Tot i que ara és una ermita aïllada, fou l'església parroquial del nucli de població més important de l'actual terme de Sant Esteve de Sarga.
És un edifici romànic del segle XII, amb nau amb coberta de canó, lleugerament apuntada, absis semicircular i una petita espadanya sobre la paret de ponent”
De camí cap a la C-13 i tot el tros del pantà de Camarasa, a estones ha caigut una gran quantitat d'aigua, que semblava que me la tiressin a galledes. Ja a partir del poble de Camarasa ha deixat de ploure i ja fins a casa, el gps m'ha fet passar per Lleida, ja sense problemes.
I a la nit a sopar amb la colla, el sopar de Sant Pere, patró de Reus.
00000000000000000000
ra sí que crec en Déu, que t'ha enviat un àngel de la guarda en forma de gos. Posa la foto del gos en portada.... i digues quants cent.cims te falten...
ResponEliminagràcies per la foto del gos
ResponEliminaGràcies de que?
ResponEliminaperquè has futut la foto de l'àngel de la guarda en portada
ResponEliminaGràcies per la informació.
ResponEliminaRamon Pascual
Ramon, si ho poso es per dos motius, el primer es per cosa personal però el segon es per què la gent es pugui aprofitar si l'interessa, pel que no cal que m'agraeixin res. Però sent sincers, sempre agrada.
ResponEliminaA veure si un dia ens veiem per aquestes muntanyes.