Mes sobre la crisis

Publicat a la Revista Dominical, de El Periódico, del dia 30 de maig, d'un article signat pel Sr. David Trueba (Director de cine).
"La Reforma:
Imagineu-vos que un d'aquells tipus que condueix el seu cotxe a tota velocitat és detectat per un radar de carretera sobre-passant els 200 quilòmetres per hora. Imagineu-vos que la Guàrdia Civil de Transit, parapetada rere un revolt, surt a perseguir-lo. Imagineu-vos que després de cridar-li l'alto, l'home s'acosta al voral i atura el cotxe. Ima­gineu-vos que els agents s'acosten fins a la seva finestreta i li demanen els papers. I ara imagineu-vos que en lloc de posar-li una multa li ofereixen el càrrec de director general de Trànsit. ¿Sorprenent, oi? Doncs més o menys és el que està passant al voltant de la crisi financera mundial. Els tipus que s'han saltat tots els radars i controls estan dictant les reformes. Sense entendre-hi un borrall, cada dia ocupa els nostres noticiaris el vaivé de les borses, amb els rumors malintencionats jugant amb foc. Assistim des de la tanca a la duresa de l'ajust grec per intentar complir uns mínims que els seus governants es van saltar. I aquestes agències de qualificació reparteixen els seus dictàmens sobre el futur econòmic dels països com si fossin la guia Michelin beneint restaurants, però rentant-se les mans de tants comensals intoxicats per seguir els seus consells. Per acabar d'embolicar la troca, les màquines es van tornar boges un mati i van fer amb el Dow Jones un nou joc de baldufa. Assumir la inconsistència del sistema no significa que hàgim de tolerar que els bojos dirigeixin el manicomi, que els ludòpates siguin els directors del casino.
El cas espanyol encara és més descon­certant, perquè la representativitat empresarial està en mans de caps de negocis descarrilats, i perquè els capitostos del món financer no han estat durant els anys de bonança exemples de comportament rigorós ni ètic. Més o menys sona igual que si un tipus que s'ha atipat de menjar en un restaurant decideix posar a dieta els cambrers. Si un satura a mirar des de la riba de tanta controvèrsia, descobreix que en el fons de tot, dissimulat per una barrera de boira engreixada pel fum de molts puros, hi ha un calculat atac al sistema de protecció i garanties socials d'Europa. Com si es tractés de crear un clima propici perquè tothom acceptés que el que s'ha aconseguit s'ha de sacrificar per salvar un sistema financer errat i injust. Les famoses oportunitats de la crisi no es transformaran en control i redisseny de les coses equivocades, sine en reforma de les que funcionaven. Com si després que s'inundés la casa per una avaria de les canonades de l'aigua, et prenguessin el frigorífic Es obvi que les reformes son urgents, però seria desastrós que amb les presses s'oblidessin les raons de per què hem arribat fins aquí. ¿Recordeu les setmanes d'enfonsament, del rescat bancari, de les promeses de fre a l'avarícia? No confieu tant en la mala memòria. La resistència pot venir de la incomprensió. De la mateixa sorpresa que ens produiria veure com el conductor que anava a 200 per hora decideix que el que cal fer és multar tots els que circulen a menys de 100".

=======================