El dia de Sant Joan

Els estudiosos apunten que els ritus motivats per la Festa de Sant Joan a Europa tenen un mateix origen, Cèltic. I que l’Església, com amb molts altres ritus precristians, la fagocita. L'adapta al seu credo i la fa seva. Així, una festa mil·lenària i d'origen mític es converteix en religiosa.
L'origen cèltic de la màgica nit de Sant Joan ens porta a indagar en els ritus que realitzen els druides, els sacerdots celtes. Els druides son els dipositaris de la saviesa profana i de la sagrada. Convençuts que, tard o d'hora, el foc i l'aigua s'ensenyoriran del món i que, per tant, és imprescindible adorar-los i sacralitzar-los.
Així, en la foguera sagrada que crema en la nit mes curta de l'any, acostuma a repetir-se a les nits següents. Els tions cremats i les cendres seran llançats als camps per purificar-los (i, aprofitant l'avinentesa, per adobar-los). Resultat? Amb la purificació dels cultius, aquests creixeran mes ufanosos i productius. La natura reneix. I és que la nit de Sant Joan té un caràcter de fecunditat. És costum que les noies saltin per damunt les flames per assegurar-se relacions sexuals sense conseqüències no desitjades. Això sí, és imprescindible que les flames no arribin a tocar a la noia en qüestió perquè aquesta no quedi embarassada. Contràriament a Irlanda, on la cultura celta encara avui dia manté molta forca, les parelles aprofiten aquesta nit per saltar per damunt ei foc per assegurar-se la descendència. I el mateix es fa amb el bestiar. Però mentre la foguera crema, els celtes dansen i, grades al foc, fugen del pecat i les seves animes troben la pau. També caminen per damunt el foc amb els peus descalços, sense cremar-se. És mes. Hi ha qui carrega a les espatlles algun noiet per caminar sobre les brases. No és masoquisme, no. Com mes pes, menys perill de cremades als peus. No és gens estrany, dones, que, amb aquesta forta influencia del foc, els druides l’utilitzin per a la quiromància. Que segons l'espetec, el color o la forma de les flames augurin un futur o un altre. Una pràctica que no és exclusiva de la cultura celta. La màgia d'una nit màgica
La màgica nit de Sant Joan, però, té una llegenda gairebé unànime a tot el món. Durant aquesta nit les "portes" que comuniquen amb el Mes Enllà s'obren. Així, durant aquesta nit es pot accedir a grutes, castells i indrets encantats. S'alliberen de les seves presons a princeses i reines mores que estaven presoneres víctimes d'alguna bruixeria o malefici. Dones d'aigua, follets i altres éssers màgics aprofiten aquesta nit per donar un tomb i poder ser vistos per l'ull humà. El dimoni també aprofita per passejar-nos pel nostre món. Les plantes verinoses perden les seves propietats perjudicial. En canvi, les herbes guaridores centupliquen les seves virtuts. Aquesta nit, els tresors guardats a les entranyes de la Terra surten a l'exterior perquè algun pobre mortal deixi, almenys, de ser pobre. La rosada que cau en aquesta màgica matinada cura 101 malalties i fa mes bell i jove a aquell que s’impregni tot el cos. Resumint, durant aquesta nit s'obre la porta que ens introdueix al coneixement del futur i a les dimensions màgiques de la realitat.

EL NOM DE JOAN PROCEDEIX DE L’HEBREU YO-HASMAN QUE SIGNIFICA “DEU ES MISERICORDIÓS”. UNA ALTRA ETIMOLOGIA MOLT PROPERA ES LA DE JO-HANAN O JO-HANNES, QUE SIGNIFICA “DEU ESTA AL MEU FAVOR”.

Per que Sant Joan Baptista?
Una bona mostra de l'origen pagà és que, en aquesta festa dedicada a Sant Joan, ben poca cosa es fa per festejar el sant. És mes, la data escollida és incongruent amb la tradició cristiana. Usualment, l’Església marca la mort d'un sant com el dia santificat a aquesta persona. Però amb sant Joan Baptista és a l'inrevés. En la festa de Sant Joan se celebra el naixement del sant. No pas la seva mort. Sant Joan és l'únic del santoral que gaudeix d'aquest privilegi. Només el seu cosí Jesús també celebra el seu naixement. I, curiosament, sis mesos mes tard, coincidint amb el solstici d'hivern.
L'explicació cristiana és ben senzilla. L'Evangeli de Sant Lluc ens explica que el pare de Joan Baptista, el sacerdot Zacaries, havia perdut la veu per dubtar que la seva muller Isabel estigués embarassada. Però quan va néixer el nen, tai i com li havia predit l’arcàngel Gabriel, l'afonia li va desaparèixer en un tres i no res. Boig d'alegria, en Zacaries va encendre fogueres arreu per anunciar a parents i amics la noticia. Quan, segles després, es cristianitza aquesta festa, la nit
del 23 a! 24 de juny es converteix en una nit santa i sagrada. Sense perdre, però, malgrat els esforços de l'Església, la seva aurèola màgica. I conservant els dos elements pagans: foc i aigua. El foc, simbolitzat en les fogueres de Zacaries. I l'aigua que, com indica el mateix nom del sant (Joan Baptista), purificarà les animes.


ELS SÍMBOLS DE SANT JOAN
El foc és un dels tres símbols en que es basen els ritus ancestrals d'aquesta nit. El foc és l'element purificador que ens allibera de la mala sort i, per això, durant la nit de Sant Joan, se l'alimenta trencant-hi mobles vells. La foguera mes popular de Catalunya és la Flama del Canigó, que cada any s'estén per diferents poblacions per encendre-hi les fogueres. La tradició diu que si els enamorats salten set vegades una foguera agafant-se la ma seran feliços plegats la resta de la seva vida.
El segon símbol de Sant Joan és l'aigua. Es diu que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts guaridores, i per això és costum en alguns indrets banyar-se al mar o mullar-se amb !a rosada dels prats a trenc d'alba. estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.
Les herbes son el tercer element màgic de la nit de Sant Joan. Es creu que les plantes centupliquen les seves propietats remeieres aquesta nit, i algunes, com la farigola, el romaní o la mateixa herba de Sant Joan (o berbena},que sortien a collir els romans, es recullen per fer-ne guariments. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuts guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.
Quan un infant naixia herniat, se'l feia passar, nu, pel mig d'un roure esqueixat a mitjanit del dia de Sant Joan amb el convenciment que aquest ritual el guariria.
Els animals també adopten virtuts especials, així dones, beure llet o menjar set ous fa entendre el llenguatge dels animals de pel o de ploma. És la nit en que hom pot veure amb mes facilitat tots els éssers fantàstics: nyitos, cucales, gambutzins, llufes, pertenidors, ferams, males bèsties, Peirot, Banya verda, pixarelles, fumeres, moro Muça, sa Bubota negra, l’ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots ells se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes, o bé ens entren dins els cervell per les orelles i es mengen la memòria, o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes (ja que aquesta nit és com el Nadal a l'infern), que és quan tenen mes poder. Es reuneixen i ballen nus tota la nit damunt d'una gran pedra. Nosaltres ho celebrem amb fogueres i petards. Molts son els enamorats que han saltat set vegades damunt del foc o han donat set voltes al seu entorn per correspondre a seu amor. Per guarir malalties o per fer forts els infants, hom s'acosta al foc o es passeja pel damunt les seves brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen.

PROPIETATS DE LES HERBES
La Nit de Sant Joan és un moment únic per les herbes, ja que hom creu que al punt de mitjanit sant Joan Baptista les beneeix per tot l'any i aquest és el moment en que tenen mes poder. Prenen tota mena de virtuts, la majoria guaridores o de bonafortuna. Hi ha un refrany que resa:
“Les herbes de Sant Joan tenen virtut per tot l'any”
Era doncs costum d'aquesta nit, sortir a! bosc a collir tota mena de plantes.
Per València hi ha la creença que a mitja nit les fulles de les oliveres es giren i que la part clara mira cap el cel i la verda mes fosca al terra.
A molts de llocs tenien costum de collir una canya verda per deixar-la al peu de la porta com a record que han sortit per la nit a buscar fortuna.
Es creu que l'anomenada Herba de Sant Joan s'obre a la mitja nit d'aquesta nit. Collir-ne i posar-la cap per avall en una bossa vermella que pengi del coll protegirà al portador de patir mal de cap durant tot un any.
Un pràctica que en les seves moltes variants es pot considerar universalment estesa és la de fer passar un infant entre mig d'una soca partida per la meitat. Es deia que això els protegia de trencadura.
A Mallorca s'explica que aquesta és la nit en que apareix l'herba dels uis, la qual tindria la propietat de curar la ceguesa. El problema és que adopta unes formes tan variables que no és possible descriure-la, però aquesta nit brilla com un Hum i es fa localitzable. Aquesta herba l'haurien plantada els sarraïns en el temps que romangueren a l'illa. Cal treure'n el suc per aplicar-lo com a ungüent i una manera de fer-ho és caminant per sobre.
Es diu que cal anar en compte de no topar-se amb bruixes i tots els altres practicants de màgia negre ja que aquest és just el dia que fan servir per collir els vegetals amb els que practicaran les seves pocions i males arts.

CREENCES DIVERSES
- Existeix la creença que qui es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze campanades, conservarà la salut del cos, molt especialment la de la pell. Aquest ritual ha de ser repetit cada any, si es desitja perllongar-ne els efectes. El refrany "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" és un recordatori d'aquesta cita anyal.
- En el passat, aLs pobles de vora el mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines posaren en un got ple d'aigua el blanc d'un ou. L’endemà, l'examinaven a fons: si el blanc havia format la imatge d'una barca, això era senyal que el seu xicot seria mariner; però, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre, el seu futur espòs seria llaurador.
- Es diu que la Nit de Sant Joan és la millor de L'any per a descobrir corrents d'aigua subterrànies o per a recol·lectar herbes de muntanya, que en aquest temps han adquirit el màxim de la seua virtut guaridora.
- Per mitjà de tres faves - una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa - una jove casadora pot conèixer la situació econòmica de qui serà el seu promès. La Nit de Sant Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i, en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu promès serà mes pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa, el seu xicot estarà farcit de milions. També es poden fer servir tres creïlles.
- La tradició popular atribueix a Sant Sacaries l'encesa d'una fogata per a celebrar el naixement del seu fill. Per aquest motiu, hi ha qui adreça constants invocacions al pare de Sant Joan Baptista durant la preparació d'una foguera i hi cessa en el moment de pegar-li foc.

REFRANYS I DITES
Per Sant Joan se celebra el solstici d'estiu i és això el que les dites següents reflecteixen.
• "Sant Joan, el dia mes gran."
• "El dia mes llarg de l'any és per Sant Joan."
• "Nit de Sant Joan, la mes curta de l'any."
Els dos solsticis, e! d'hivern per Nadal i el d'estiu per Sant Joan, coincideixen amb el naixement de Jesús i el del seu cosí Joan, conegut també com "el Precursor". Hi ha qui creu que aquestes dues diades, Nadal i Sant Joan, tenen una relació significativa. Aquesta creença ha donat origen ais refranys següents.
• "Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc."
• "Bona sort per Nadal, desventura per Sant Joan."
• "Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan."
• "Qui es vol fer ric per Nadal, el pengen per Sant Joan."
• "El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guardal"
• "Qui riu per Sant Joan, plora per Nada!."
• "De Nadal a Sant Joan, hi va mig any."
• "Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira."
• "Ni calor abans de Sant Joan, ni fred abans de Nadal, fan l'any bo i cabal."
• "Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot Pany."
Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan. Aquí en teniu algunes en forma de refranys.
• "Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any."
• "Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any."
• "Bany de Sant Joan, salut per tot "any."
• "Per Sant Joan, tot neix i tot creix."
• "Nit de Sant Joan, nit d'amoretes."
• "Per Sant Joan, tot es fa gran."
• "La qui es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant."
• "Si estimes el teu galant, no li donis cols per Sant Joan."
• "Sangria per Sant Joan, salut per tot l'any."
• "La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp."
• "Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou."
...................................