 |  |
Bolet del Gegant - Cim de Puig-l'Agulla (o Creu de Montagut)
Avui l'Esteve, el Bernat i jo anem cap a Taradell, per donar un tomb per les seves contrades i fer el cim de la Creu del Montagut o del Puig-l'Agulla. Aparquem al carrer de la Sardana, al començament de l'urbanització La Roca, i sortim a les nou del matí en punt, tot seguint la carretera asfaltada que porta al nucli principal de l'urbanització, que deixem a la dreta, igual que el desviament a la masia de El Fumat, poc abans ha finalitzat l'asfalt i el camí ja es de terra, es bo i boscós.
Deixem a la dreta la masia de Rocafarigola, masia i explotació ramadera. Creuem la Riera de Vilalleons, i de seguida deixem la pista per un camí ombrívol que va pujant molt suaument paral·lel a la riera. Hi han varis senders que tots van al mateix lloc. Passem un altre vegada la riera, aquesta vegada per un pont i anem cap a la Boixeda, gran explotació bovina. D'aquí agafem la carretera que ens porta a Vilalleons, on visitem l'Ermita de Santa Maria, i aprofitem per esmorzar en uns bancs sota els arbres al costat de l'església. Davant nostre hi ha un bar on paren varis btteros.
“Vilalleons, les característiques econòmiques d'aquest poble està formada per cases de pagès disseminades dedicades al conreu i la ramaderia, aquestes masies ja eren esmentades a finals de l'alta edat mitjana.
El centre urbà de Vilalleons està format per dos dotzenes de cases a un extrem trobem una ermita dels segles XI-XII d'estil Romànic Llombard, d'una sola nau amb un absis circular, en els laterals nombroses capelles, amb el temps ha sofert varies modificacions arquitectòniques variant l'estètica exterior, sobre de l'absis hi ha construït un comunidor i un campanar de plata quadrada a la part frontal”.
Després d'esmorzar retornem per la carretera, deixem a l'esquerra La Boixeda, i poc després la deixem per un camí que surt a la dreta. Passem per davant de El Gili, a l'altura de la masia es perd el camí, i la propietària ens indica que es pel davant mateix i que passem sense problemes. De seguida arribem a la carena on trobem el Gr, que el seguim a l'esquerra, un tros curt, per anar a visitar El Bolet del Gegant, una gran roca en forma de bolet. Seguim en direcció contraria, pel camí carener, fins una cruïlla on hi ha un pal que ens diu que podem anar per la carena o per un altre camí, que a mes porta a la Font de la Riera, agafem aquest camí però sense anar a la font, son 2 kms d'anar i altres de tornar.
Retrobem el camí carener i anem al Coll de la Costa, agafant un camí en direcció contraria d'on venim per anar a visitar una construcció que està al mapa, es un dipòsit d'aigua.
Des del Coll de la Costa, seguim la pista que ve al davant, per deixar-la aviat, marxant a ma dreta, per un camí ample i esclarissat que poc a poc es va estrenyent i emboscant, amb una pujada una mica exigent abans del cim, passant abans per l'Obaga del Montagut. Arribem al cim, amb una gran creu amb la base del que havia estat una torre òptica. No hi ha quasi visió en cap direcció. Fotos de rigor i avall, per un sender amb forta pendent, molt humit, fins el Santuari.
“Santuari de Puig-l'agulla (la Mare de Déu de Puig-l'agulla) pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), dins l'antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o puig l'Agulla (810 m alt.). Segons una tradició del s. XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l'agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l'actual santuari, que va ser consagrat el 1775, d’estil renaixentista.
A finals de 1654 l’exèrcit francès incendià l’església i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge: a Puig-l’agulla, santuari de pelegrinatge marià.
DESCRIPCIÓ: Església d'estil barroc, neoclàssic, d’una nau amb creuer i cúpula que exteriorment és un cos quadrangular cobert a quatre aigües. A un cantó s’alça una torre quadrada amb una coberta piramidal, el campanar, que té quatre finestres d’arc de mig punt, resseguides per un trenca-aigües. El ràfec està decorat i la teulada es vidriada. Capella de nau única orientada de llevant a ponent, la nau es troba dividida en quatre trams. Als peus el cor, al següent s’hi obren dues capelles laterals cobertes amb volta de canó, al tercer una capella coberta de mitja esfera i al centre de la nau està l’altar i unes escales que donen pas al cambril de la Verge. Exteriorment, l’absis es peraltat amb decoracions d’estuc a l’arrancada de la volta. Portal rectangular emmarcat per pedra picada i diverses decoracions, entre les quals està una fornícula amb la Verge. Damunt hi ha un òcul amb vitralls.
Al costat hi ha un gran hostal (1704-12).”
Té el restaurant obert, que pel que sembla funciona bastant. Visitem el Santuari, es estrany però es pot visitar per dins, i sortim tot seguint el GR. Després d'una marrada ximple sortim a una pista que la seguim fins a la fita dels termes de Taradell, Viladrau i Sant Julià, agafant un sender que puja amb molta decisió cap a la Serra de l'Enclusa. Hi han molts rastres i costa saber qual es el bo, perquè aquest puja fent esses i els altres pujant al dret.
Quasi dalt hi han varies variants, nosaltres agafem una que a mes de ser una mica mes llarga, s'ha de pujar un esglaó on els dos companys m'han d'ajudar a pujar-ho. Arribem a un cartell que ens indica la direcció correcta a les Cuines. Sortim a una pista i de seguida trobem les fites, a l'esquerra, que ens envia a una canal per baixar a les Cuines d'en Rocaguinarda.
“Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. També durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida”.
Després de visitar-les anem fins el cim de l'Enclusa, on hi ha un vèrtex geodèsic, un plafó informatiu i una senyera. Aquí em de decidir si seguim al programat o marxem cap a Taradell, es senten trons, i es veu algun llampec pel nord-est.
Decidim seguir, seguint el Gr, que baixa per un grauet, ressegueix per sota els contraforts i baixa amb decisió a creuar la carretera. Aquí trobem un cartell que ens indica el Pr que ens portara al castell. Fins a creuar el Torrent de Mansa el camí no es gaire bonic, però després ja entra al bosc, es bonic, molt agradable i puja amb suavitat.
Al arribar a la carena, el pr marxa a l'esquerra, on hi han dos persones fent escalada en bloc. Nosaltres marxem a la dreta a visitar el Castell de Taradell.
“El Castell de Taradell, conegut popularment per Castell de Can Boix, nom de la casa de pagès més propera a l'antiga fortificació, és un edifici medieval adaptat a la balma del turó sobre el que es va edificar.
Tenia una funció militar i de defensa. Va ser el centre d'un gran terme repartit en quatre municipis.
És documentat de l'any 893 i pertanyia inicialment a uns cavallers, els Taradell, que van donar nom al castell i del qual ha derivat la denominació de la població.
Ara es troba en estat ruïnós, però les ruïnes han estat consolidades i manté una estructura arquitectònica força ben conservada. Té una situació excepcional amb grans vistes a tot el seu redós i un entorn de balmes i sectors de gran bellesa”.
Després de la visita a les seves runes comença la part d'aventura del dia, tenim previst seguir uns camins que surten a l'Icc, però que no es veuen a l'ortofoto. Baixem per la part oposada d'on em arribat, es un camí que baixa amb decisió, però sense problemes. Mentre anem baixant ens creua un llangardaix mes espantat que nosaltres. Una mica mes avall, al Bernat, que va primer, se li creua una guineu, i al poc sentim un ocell piular com si la guineu o un altre animal la hagués caçat.
Tenia previst deixar aquest camí per un altre a la dreta i que creua el Torrent de Mansa bastant mes amunt de la cua del pantà. Trobem una fita que ens indica el camí que hem d'agafar, està bastant brut però es fàcil de seguir. Arribem a un lloc on es fa confús, i veiem que el camí comença a pujar, i bastant. Després d'una petita estona comentant, decidim continuar pel camí que seguíem abans, encara que serà una mica mes llarg. Tornem a la fita i seguim avall suaument, es bastant planer, es de bon seguir, encara que sembla que no passi gaire gent.
Arribem a sota el Mas Grau, i de seguida, a la dreta un camí que creua i remunta el Torrent de Mansa, camí que agafem. Al creuar-lo parem a dinar. Després remuntem fins a la presa del Pantà de Taradell, i una mica mes amunt el deixem per agafar un a l'esquerra que puja fins a la carretera. La creuem, i el que hem de seguir i seguim esta completament brut, es molt difícil avançar, però ho anem aconseguint. Quan el camí creua els cable pel bestiar, s'aclareix i anem fins a unes parades i d'allí al camí que baixa de El Bou. Anem fins a El Pujol, gran masia, on visitem la bassa vella, el Pedró, l'Alzina i el safareig, per aquest ultim hem hagut de preguntar a la una jaieta que ens ha rebut amb un martell a la ma.
Agafem un camí del costat del safareig (pot tenir historia però esta molt malmès i descuidat). Seguim Fins a la Codina, passant pel costat d'una cisterna, la pista deixa la masia una mica separada a l'esquerra, però nosaltres passem a tocar-la a la dreta, saludant a una senyora que esta asseguda a l'entrada, llegint. Ja arribem a l'altre punta del carrer de la Sardana i directes al cotxe, son dos quarts i mig de sis, després de fer una mica de 22 kms.
Ens canviem una mica i amb el cotxe anem a visitar la Capella de Sant Quirze de Subidarells, que està en mig de l'urbanització La Roca.
“Es troba documentada l’any 989; l’edifici, refet cap al 1095 consta d’una sola nau amb un absis semicircular i coberta amb volta de canó. Damunt la façana principal, hi ha un campanar de cadireta amb dues finestres”.
Ja cap a casa, per l'Eix Transversal, amb un bon xàfec que ens cau abans de Manresa.
El track està arranjat, traient les marrades, els dubtes i el tombs a ermites, pobles, etc.
Deixem a la dreta la masia de Rocafarigola, masia i explotació ramadera. Creuem la Riera de Vilalleons, i de seguida deixem la pista per un camí ombrívol que va pujant molt suaument paral·lel a la riera. Hi han varis senders que tots van al mateix lloc. Passem un altre vegada la riera, aquesta vegada per un pont i anem cap a la Boixeda, gran explotació bovina. D'aquí agafem la carretera que ens porta a Vilalleons, on visitem l'Ermita de Santa Maria, i aprofitem per esmorzar en uns bancs sota els arbres al costat de l'església. Davant nostre hi ha un bar on paren varis btteros.
“Vilalleons, les característiques econòmiques d'aquest poble està formada per cases de pagès disseminades dedicades al conreu i la ramaderia, aquestes masies ja eren esmentades a finals de l'alta edat mitjana.
El centre urbà de Vilalleons està format per dos dotzenes de cases a un extrem trobem una ermita dels segles XI-XII d'estil Romànic Llombard, d'una sola nau amb un absis circular, en els laterals nombroses capelles, amb el temps ha sofert varies modificacions arquitectòniques variant l'estètica exterior, sobre de l'absis hi ha construït un comunidor i un campanar de plata quadrada a la part frontal”.
Després d'esmorzar retornem per la carretera, deixem a l'esquerra La Boixeda, i poc després la deixem per un camí que surt a la dreta. Passem per davant de El Gili, a l'altura de la masia es perd el camí, i la propietària ens indica que es pel davant mateix i que passem sense problemes. De seguida arribem a la carena on trobem el Gr, que el seguim a l'esquerra, un tros curt, per anar a visitar El Bolet del Gegant, una gran roca en forma de bolet. Seguim en direcció contraria, pel camí carener, fins una cruïlla on hi ha un pal que ens diu que podem anar per la carena o per un altre camí, que a mes porta a la Font de la Riera, agafem aquest camí però sense anar a la font, son 2 kms d'anar i altres de tornar.
Retrobem el camí carener i anem al Coll de la Costa, agafant un camí en direcció contraria d'on venim per anar a visitar una construcció que està al mapa, es un dipòsit d'aigua.
Des del Coll de la Costa, seguim la pista que ve al davant, per deixar-la aviat, marxant a ma dreta, per un camí ample i esclarissat que poc a poc es va estrenyent i emboscant, amb una pujada una mica exigent abans del cim, passant abans per l'Obaga del Montagut. Arribem al cim, amb una gran creu amb la base del que havia estat una torre òptica. No hi ha quasi visió en cap direcció. Fotos de rigor i avall, per un sender amb forta pendent, molt humit, fins el Santuari.
“Santuari de Puig-l'agulla (la Mare de Déu de Puig-l'agulla) pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), dins l'antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o puig l'Agulla (810 m alt.). Segons una tradició del s. XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l'agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l'actual santuari, que va ser consagrat el 1775, d’estil renaixentista.
A finals de 1654 l’exèrcit francès incendià l’església i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge: a Puig-l’agulla, santuari de pelegrinatge marià.
DESCRIPCIÓ: Església d'estil barroc, neoclàssic, d’una nau amb creuer i cúpula que exteriorment és un cos quadrangular cobert a quatre aigües. A un cantó s’alça una torre quadrada amb una coberta piramidal, el campanar, que té quatre finestres d’arc de mig punt, resseguides per un trenca-aigües. El ràfec està decorat i la teulada es vidriada. Capella de nau única orientada de llevant a ponent, la nau es troba dividida en quatre trams. Als peus el cor, al següent s’hi obren dues capelles laterals cobertes amb volta de canó, al tercer una capella coberta de mitja esfera i al centre de la nau està l’altar i unes escales que donen pas al cambril de la Verge. Exteriorment, l’absis es peraltat amb decoracions d’estuc a l’arrancada de la volta. Portal rectangular emmarcat per pedra picada i diverses decoracions, entre les quals està una fornícula amb la Verge. Damunt hi ha un òcul amb vitralls.
Al costat hi ha un gran hostal (1704-12).”
Té el restaurant obert, que pel que sembla funciona bastant. Visitem el Santuari, es estrany però es pot visitar per dins, i sortim tot seguint el GR. Després d'una marrada ximple sortim a una pista que la seguim fins a la fita dels termes de Taradell, Viladrau i Sant Julià, agafant un sender que puja amb molta decisió cap a la Serra de l'Enclusa. Hi han molts rastres i costa saber qual es el bo, perquè aquest puja fent esses i els altres pujant al dret.
Quasi dalt hi han varies variants, nosaltres agafem una que a mes de ser una mica mes llarga, s'ha de pujar un esglaó on els dos companys m'han d'ajudar a pujar-ho. Arribem a un cartell que ens indica la direcció correcta a les Cuines. Sortim a una pista i de seguida trobem les fites, a l'esquerra, que ens envia a una canal per baixar a les Cuines d'en Rocaguinarda.
“Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. També durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida”.
Després de visitar-les anem fins el cim de l'Enclusa, on hi ha un vèrtex geodèsic, un plafó informatiu i una senyera. Aquí em de decidir si seguim al programat o marxem cap a Taradell, es senten trons, i es veu algun llampec pel nord-est.
Decidim seguir, seguint el Gr, que baixa per un grauet, ressegueix per sota els contraforts i baixa amb decisió a creuar la carretera. Aquí trobem un cartell que ens indica el Pr que ens portara al castell. Fins a creuar el Torrent de Mansa el camí no es gaire bonic, però després ja entra al bosc, es bonic, molt agradable i puja amb suavitat.
Al arribar a la carena, el pr marxa a l'esquerra, on hi han dos persones fent escalada en bloc. Nosaltres marxem a la dreta a visitar el Castell de Taradell.
“El Castell de Taradell, conegut popularment per Castell de Can Boix, nom de la casa de pagès més propera a l'antiga fortificació, és un edifici medieval adaptat a la balma del turó sobre el que es va edificar.
Tenia una funció militar i de defensa. Va ser el centre d'un gran terme repartit en quatre municipis.
És documentat de l'any 893 i pertanyia inicialment a uns cavallers, els Taradell, que van donar nom al castell i del qual ha derivat la denominació de la població.
Ara es troba en estat ruïnós, però les ruïnes han estat consolidades i manté una estructura arquitectònica força ben conservada. Té una situació excepcional amb grans vistes a tot el seu redós i un entorn de balmes i sectors de gran bellesa”.
Després de la visita a les seves runes comença la part d'aventura del dia, tenim previst seguir uns camins que surten a l'Icc, però que no es veuen a l'ortofoto. Baixem per la part oposada d'on em arribat, es un camí que baixa amb decisió, però sense problemes. Mentre anem baixant ens creua un llangardaix mes espantat que nosaltres. Una mica mes avall, al Bernat, que va primer, se li creua una guineu, i al poc sentim un ocell piular com si la guineu o un altre animal la hagués caçat.
Tenia previst deixar aquest camí per un altre a la dreta i que creua el Torrent de Mansa bastant mes amunt de la cua del pantà. Trobem una fita que ens indica el camí que hem d'agafar, està bastant brut però es fàcil de seguir. Arribem a un lloc on es fa confús, i veiem que el camí comença a pujar, i bastant. Després d'una petita estona comentant, decidim continuar pel camí que seguíem abans, encara que serà una mica mes llarg. Tornem a la fita i seguim avall suaument, es bastant planer, es de bon seguir, encara que sembla que no passi gaire gent.
Arribem a sota el Mas Grau, i de seguida, a la dreta un camí que creua i remunta el Torrent de Mansa, camí que agafem. Al creuar-lo parem a dinar. Després remuntem fins a la presa del Pantà de Taradell, i una mica mes amunt el deixem per agafar un a l'esquerra que puja fins a la carretera. La creuem, i el que hem de seguir i seguim esta completament brut, es molt difícil avançar, però ho anem aconseguint. Quan el camí creua els cable pel bestiar, s'aclareix i anem fins a unes parades i d'allí al camí que baixa de El Bou. Anem fins a El Pujol, gran masia, on visitem la bassa vella, el Pedró, l'Alzina i el safareig, per aquest ultim hem hagut de preguntar a la una jaieta que ens ha rebut amb un martell a la ma.
Agafem un camí del costat del safareig (pot tenir historia però esta molt malmès i descuidat). Seguim Fins a la Codina, passant pel costat d'una cisterna, la pista deixa la masia una mica separada a l'esquerra, però nosaltres passem a tocar-la a la dreta, saludant a una senyora que esta asseguda a l'entrada, llegint. Ja arribem a l'altre punta del carrer de la Sardana i directes al cotxe, son dos quarts i mig de sis, després de fer una mica de 22 kms.
Ens canviem una mica i amb el cotxe anem a visitar la Capella de Sant Quirze de Subidarells, que està en mig de l'urbanització La Roca.
“Es troba documentada l’any 989; l’edifici, refet cap al 1095 consta d’una sola nau amb un absis semicircular i coberta amb volta de canó. Damunt la façana principal, hi ha un campanar de cadireta amb dues finestres”.
Ja cap a casa, per l'Eix Transversal, amb un bon xàfec que ens cau abans de Manresa.
El track està arranjat, traient les marrades, els dubtes i el tombs a ermites, pobles, etc.
 |
 |
00000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada