 |  |
Bel i la Moleta - La Pobla de Benifassà
Feia dies que vaig llegir que per avui estava programat la III Marxa Senderista per la Tinença de Benifassà. Aquesta marxa es va iniciar com a protesta pel Pla Urbanístic de la Pobla de Benifassà. Es una marxa que limiten la participació a 450 persones, encara que amb les excepcions que fan, arriben a quasi les 500 persones, però intenten no sobrepassar-ho massa. Quan vaig intentar fer la inscripció em vaig trobar que ja estava tancada, pel que vaig suposar que no podria anar. Al veure que podia comprar la samarreta per contrareembols, em poso en contacte via mail, i després de varies comunicacions, em comuniquen que puc anar, però que porti alguna cosa de menjar i aigua, per si de cas.
Quan arribo a l'altura del pantà quedo sorprès, ja no per què el pantà està a un nivell molt baix, sinó que el Riu Cenia, el tros que ve de la Pobla de Benifassà, està completament sec, amb un aspecte llastimós.
Arribo a El Ballestar, i abans de la pujada al poble, al davant de l'ermita de Sant Antoni han preparat una parada per l'aparcament dels cotxes.
Pujo al poble i vaig a la zona d'inscripcions, i em troben inscrit, pel que em donaran menjar i beguda. Això fa que torno al cotxe a descarregar el menjar que portava i torni a pujar al poble, uns tres-cents cinquanta metres de cada viatge fa que ja porti quasi un kilòmetre i mig, i això que encara no em sortit.
Quan passen poc de les nou del matí, l'organització fa un petit comentari, de com va començar, per on passarem, etc., i ens donen sortida quan quasi es un quart de deu, un pilot de gent pels estrets carrers, per de seguida haver-se de fer fila índia, en quan es surt del poble i s'entra en un camí vell, devia ser un camí de carro, però que sembla poc transitat per l'herba que ha crescut.
Anem en direcció sud-est i abans que arribem a creuar el Barranc de la Pobla agafem un camí a ma dreta que va paral·lel al barranc, deixant els Estrets a l'esquerra. Anem seguint un camí vell, passem pel costat de les restes d'un forn de calç, i de seguida creuem el barranc, a la Teuleria dels Estrets i ja comencem a enlairar-nos, pel camí vell del Bellestar a Rossell ara ens toca fer uns 350 metres de desnivell en dos kilòmetres i mig de recorregut, tot per bosc, primer dominen les alzines i carrasques, i després els pins, per arribar dalt al Coll de l'Esquetxe, i trobar tot una zona de prats, amb unes vistes impressionants de la valleta del Barranc de Requena, les muntanyes que rodegen Bel i El Rosella, part dels Ports Valencians, i la mar. Del coll, per pista arribem a la Lloma del Pastor on hi ha el primer control, que a més es el d'esmorzar. Ens donen una bossa (que es pot fer servir de motxilleta) amb dos llesques de pa “bimbo” amb formatge i pernil dolç, dos carquinyolis (no gens petits), un poma i una botella de mig litre d'aigua.
Després de menjar toca un tros de pista, uns dos kilòmetres i mig, amb ondulacions, pel que deixem a l'esquerra el Mas de l'Esquetxe, una mica separat, que em dona l'impressió que hi ha un tros arranjat i la resta la fan servir per guardar el bestiar boví; mes endavant passem a tocar el Corral Nou, i quan arribem a la cruïlla amb amb el Mas de n'Insa (que el deixem, dalt, a la dreta, agafem un camí que va a buscar el Barranc de n'Insa. Tot el tros de la pista, ha estat completament solà, la pista va entre prats i terrenys abandonats, sense quasi arbres, ara la baixada ens toca passar per terreny de garriga (rostolls, garrics, argelagues, etc.), sort que ha estat netejat de fa poc i no et rasques, però continua la solana.
Arribem baix al barranc el creuem, i anem paral·lels amb ell, hi ha trossos de garriga i trossos amb pins, però el general es bastant solà. Passem les runes del Mas de Marcó i de seguida ens toca un altre baixada, per creuar el Barranc del Rull. Aquí el paisatge es mes bonic, que no pas el tros que hem anat seguint el Barranc de n'Insa, i ja es veu la nova pujada que ens espera. Des de que em començat a baixar hem fet uns dos kilòmetres i mig, amb un desnivell, de baixada, d'una mica menys de 300 metres.
La pujada es una mica feixuga, però igual com la del començament, el camí va fent llaçades, encara que hi ha algun lloc que va al recte, per que s'ha perdut la traça original. Es estrany però igual qua a l'anterior, torno a passar gent que van mes lents que jo, la veritat no es que els passi per què van lents, sinó per què estan aturats, agafant l'alè.
Aquí el camí torna a ser de garriga, fins que quasi arribem al Mas de les Cardones, que trobem bosc de pins. El Mas està enrunat i abandonat, i al costat hi ha una gran era, i un pou d'aigua, ara sec. Aquí el terreny es de prats. Aquí dalt trobem un cotxe del Servei d'Emergències. Agafem un camí que va pujant, primer dins d'un bosc alzines, després entre parades de conreu abandonades, i ja arribem a la carretera de Bel, que hem de seguir uns 800 metres fins el poble.
Al poble de Bel hi ha el segon control del dia i el dinar. Ens donen un entrepà de mes d'un pam (de la meva ma) amb pernil, un suc, una pera i un pastisset.
Després de dinar ens toca tornar a pujar, anirem a buscar el camí vell de Bel a la Pobla. Primer pujarem per un antic camí fins a un collet, baixarem per pista per anar tallant-la per terreny rocós i pelat, fins que la deixarem per un camí, amb rastres de marges que aguantaven el camí, però terreny totalment de garriga, sense cap mena d'ombra. Arribem al Coll del Xumador, i encara ens queda l'última pujada, fins a trobar la pista que ve del Mas de n'Insa, i que nosaltres l'agafem de baixada, encara que com a pista, de seguida s'acaba, continuant per un camí boscós i agradable, amb molta alzina, i que baixa fent esses, pel que es fàcil i no gaire cansat de baixar. Quan estem bastant baixos, hem de creuar unes tarteres, però sense complicacions.
Arribem al Barranc de Bel, i hem de seguir una bona estona per la llera del barranc fins a pujar a la Pobla de Benifassà. Sent un camí vell no crec que abans el camí passes pel barranc, crec que el deuen haver tallat els trossos conreats que hi ha abans del poble.
A la Pobla vaig a donar un tomb per visitar-ho, pujant fins la part de dalt, on està l'església. Surto de la Pobla per la carretera, per deixar-la de seguida, veig uns quants marxadors que van per la carretera, però el camí que ha preparat l'organització estalvia un bon retomb i es fàcil de seguir. Es surt a la carretera, que es segueix per uns sis-cents metres, per deixar-la, (aquí trobem la Guàrdia Civil regulant el poc transit que hi ha, avisant als cotxes que venen marxadors), i primer en pla-baixant fins el safareig de El Ballestar i després en una exigent pujada d'uns cinc-metres s'arriba al control d'arribada. Jo arribo a les quatre de la tarde. Ja em fitxen l'arribada, em donen la samarreta de regal, hi ha menjar del que ha sobrat (entrepans, fruita i pastissets), jo agafo una pera i un pastisset, hi me'n vaig al costat de l'església a menjar i descansar. Després descansar i fer unes poques fotografies ja hi vaig a buscar el cotxe, passant a visitar la petita Ermita de la Trinitat.
Un bon dia de muntanya, amb visita a una zona que no havia estat mai, encara que trobo que la marxa de l'any passat era molt mes bonica, però tot te el seu interès, i això que he començat el dia molt malament, només des-aparcar he fotut una trompada amb una columna del parking, després per la carretera comarcal, màxim de 80, anava a 100 i m'ha saltat la foto del radar, m'he posat nerviós i m'ha començat a fer mal el pit, m'he pres la pastilla i no sabia si tornar cap a casa o no, m'ha marxat el mal i ja no m'he recordat mes, o sigui un bon començament ...
Volia pujar el track al wikiloc però he comprovat que un altre participant ja la pujat, i com es el mateix no cal duplicar-ho.
Arribo a El Ballestar, i abans de la pujada al poble, al davant de l'ermita de Sant Antoni han preparat una parada per l'aparcament dels cotxes.
Pujo al poble i vaig a la zona d'inscripcions, i em troben inscrit, pel que em donaran menjar i beguda. Això fa que torno al cotxe a descarregar el menjar que portava i torni a pujar al poble, uns tres-cents cinquanta metres de cada viatge fa que ja porti quasi un kilòmetre i mig, i això que encara no em sortit.
Quan passen poc de les nou del matí, l'organització fa un petit comentari, de com va començar, per on passarem, etc., i ens donen sortida quan quasi es un quart de deu, un pilot de gent pels estrets carrers, per de seguida haver-se de fer fila índia, en quan es surt del poble i s'entra en un camí vell, devia ser un camí de carro, però que sembla poc transitat per l'herba que ha crescut.
Anem en direcció sud-est i abans que arribem a creuar el Barranc de la Pobla agafem un camí a ma dreta que va paral·lel al barranc, deixant els Estrets a l'esquerra. Anem seguint un camí vell, passem pel costat de les restes d'un forn de calç, i de seguida creuem el barranc, a la Teuleria dels Estrets i ja comencem a enlairar-nos, pel camí vell del Bellestar a Rossell ara ens toca fer uns 350 metres de desnivell en dos kilòmetres i mig de recorregut, tot per bosc, primer dominen les alzines i carrasques, i després els pins, per arribar dalt al Coll de l'Esquetxe, i trobar tot una zona de prats, amb unes vistes impressionants de la valleta del Barranc de Requena, les muntanyes que rodegen Bel i El Rosella, part dels Ports Valencians, i la mar. Del coll, per pista arribem a la Lloma del Pastor on hi ha el primer control, que a més es el d'esmorzar. Ens donen una bossa (que es pot fer servir de motxilleta) amb dos llesques de pa “bimbo” amb formatge i pernil dolç, dos carquinyolis (no gens petits), un poma i una botella de mig litre d'aigua.
Després de menjar toca un tros de pista, uns dos kilòmetres i mig, amb ondulacions, pel que deixem a l'esquerra el Mas de l'Esquetxe, una mica separat, que em dona l'impressió que hi ha un tros arranjat i la resta la fan servir per guardar el bestiar boví; mes endavant passem a tocar el Corral Nou, i quan arribem a la cruïlla amb amb el Mas de n'Insa (que el deixem, dalt, a la dreta, agafem un camí que va a buscar el Barranc de n'Insa. Tot el tros de la pista, ha estat completament solà, la pista va entre prats i terrenys abandonats, sense quasi arbres, ara la baixada ens toca passar per terreny de garriga (rostolls, garrics, argelagues, etc.), sort que ha estat netejat de fa poc i no et rasques, però continua la solana.
Arribem baix al barranc el creuem, i anem paral·lels amb ell, hi ha trossos de garriga i trossos amb pins, però el general es bastant solà. Passem les runes del Mas de Marcó i de seguida ens toca un altre baixada, per creuar el Barranc del Rull. Aquí el paisatge es mes bonic, que no pas el tros que hem anat seguint el Barranc de n'Insa, i ja es veu la nova pujada que ens espera. Des de que em començat a baixar hem fet uns dos kilòmetres i mig, amb un desnivell, de baixada, d'una mica menys de 300 metres.
La pujada es una mica feixuga, però igual com la del començament, el camí va fent llaçades, encara que hi ha algun lloc que va al recte, per que s'ha perdut la traça original. Es estrany però igual qua a l'anterior, torno a passar gent que van mes lents que jo, la veritat no es que els passi per què van lents, sinó per què estan aturats, agafant l'alè.
Aquí el camí torna a ser de garriga, fins que quasi arribem al Mas de les Cardones, que trobem bosc de pins. El Mas està enrunat i abandonat, i al costat hi ha una gran era, i un pou d'aigua, ara sec. Aquí el terreny es de prats. Aquí dalt trobem un cotxe del Servei d'Emergències. Agafem un camí que va pujant, primer dins d'un bosc alzines, després entre parades de conreu abandonades, i ja arribem a la carretera de Bel, que hem de seguir uns 800 metres fins el poble.
Al poble de Bel hi ha el segon control del dia i el dinar. Ens donen un entrepà de mes d'un pam (de la meva ma) amb pernil, un suc, una pera i un pastisset.
Després de dinar ens toca tornar a pujar, anirem a buscar el camí vell de Bel a la Pobla. Primer pujarem per un antic camí fins a un collet, baixarem per pista per anar tallant-la per terreny rocós i pelat, fins que la deixarem per un camí, amb rastres de marges que aguantaven el camí, però terreny totalment de garriga, sense cap mena d'ombra. Arribem al Coll del Xumador, i encara ens queda l'última pujada, fins a trobar la pista que ve del Mas de n'Insa, i que nosaltres l'agafem de baixada, encara que com a pista, de seguida s'acaba, continuant per un camí boscós i agradable, amb molta alzina, i que baixa fent esses, pel que es fàcil i no gaire cansat de baixar. Quan estem bastant baixos, hem de creuar unes tarteres, però sense complicacions.
Arribem al Barranc de Bel, i hem de seguir una bona estona per la llera del barranc fins a pujar a la Pobla de Benifassà. Sent un camí vell no crec que abans el camí passes pel barranc, crec que el deuen haver tallat els trossos conreats que hi ha abans del poble.
A la Pobla vaig a donar un tomb per visitar-ho, pujant fins la part de dalt, on està l'església. Surto de la Pobla per la carretera, per deixar-la de seguida, veig uns quants marxadors que van per la carretera, però el camí que ha preparat l'organització estalvia un bon retomb i es fàcil de seguir. Es surt a la carretera, que es segueix per uns sis-cents metres, per deixar-la, (aquí trobem la Guàrdia Civil regulant el poc transit que hi ha, avisant als cotxes que venen marxadors), i primer en pla-baixant fins el safareig de El Ballestar i després en una exigent pujada d'uns cinc-metres s'arriba al control d'arribada. Jo arribo a les quatre de la tarde. Ja em fitxen l'arribada, em donen la samarreta de regal, hi ha menjar del que ha sobrat (entrepans, fruita i pastissets), jo agafo una pera i un pastisset, hi me'n vaig al costat de l'església a menjar i descansar. Després descansar i fer unes poques fotografies ja hi vaig a buscar el cotxe, passant a visitar la petita Ermita de la Trinitat.
Un bon dia de muntanya, amb visita a una zona que no havia estat mai, encara que trobo que la marxa de l'any passat era molt mes bonica, però tot te el seu interès, i això que he començat el dia molt malament, només des-aparcar he fotut una trompada amb una columna del parking, després per la carretera comarcal, màxim de 80, anava a 100 i m'ha saltat la foto del radar, m'he posat nerviós i m'ha començat a fer mal el pit, m'he pres la pastilla i no sabia si tornar cap a casa o no, m'ha marxat el mal i ja no m'he recordat mes, o sigui un bon començament ...
Volia pujar el track al wikiloc però he comprovat que un altre participant ja la pujat, i com es el mateix no cal duplicar-ho.
 |
 |
:::::::::::::::::::::
Entrades
al tanto!!!!! no cal nar jugant amb la sort
ResponElimina