"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 16 de maig de 2010

El Coscollet, des de Cal Barceló

A Cal Barceló - El Coscollet

Per avui hem preparat anar al cim del Coscollet, a l'Alt Urgell, cim que segurament podríem fer en cotxe, a l'haver un lloc de vigia forestal es quasi segur que en 4x4 es pogués arribar.
En principi jo tenia preparat un track sortint des de la Font d'Isot, però com ja va sent normal el company m'ha canviat mes de la meitat de la ruta a fer, per estalviar, de la ruta a peu, el màxim de pista possible. En compte d'anar cap a Gavarra i seguir per pista fins la Font, agafem la pista que surt de Les Masies, passat Coll de Nargó, i la seguim durant 10 kms., per deixar el cotxe a Cal Barceló, al Pla de Tolustre. La pista es fa una mica llarga, però no te cap dificultat, millor anar amb tot-terreny, però un cotxe normal, que no sigui massa baix, ho pot fer tranquil·lament.
Deixem el cotxe arrecerat a una pared de pedra de Cal Barceló, i després de visitar l'entorn, sortim quan manquen cinc minuts per les 10 del matí. Anem l'Estivi, la Chris, l'Esteve i jo.
Sortim seguint la pista, en direcció a Gavarra, per deixar-la ràpidament per entrar a veure un corral, on tenen ovelles i petits xais, hi ha qui els anomena “norit,s”. Creuem els camps de conreu i anem a buscar un camí vell, bastant tapat, que ve de la pista i va en direcció sur-est. Es va notant el rastre de camí vell, la llàstima es que ara no deu passar ningú i s'està perdent. De cop el rastre de camí es perd, però es veuen rastres, fet pels animals, que es deixen pujar molt be per mig del barranc. El barranc es separa en dos, i nosaltres agafem el ramal dret, però sempre pujant fàcil i per rastres, encara que hi ha moments que la pendent es una mica forta. Arribem a una pista, en desús, (aquesta pista també l'hauríem pogut agafar des de la principal, però s'hauria fet bastant de tomb). No seguim la pista, sinó que la tallem, seguint nous rastres de bon seguir.
Quan tornem a trobar la pista, ja la agafem i no la deixem fins la Collada d'Aubenç. Aquesta pista que hem seguit s'hauria obert per l'explotació forestal, però està en complet desús, excepte pels excursionistes, caçadors, etc.
A Coll de l'Aubenç ja agafem la pista principal i la seguim fins a la Casa d'Aubenç. Aquí el terreny es típic pre-pirinaic, amb grans prats verds i boscos de pins (l'aigua i neu d'aquests últims mesos fan que la verdor sigui exuberant).
Després de veure la casa i la cisterna, plena d'aigua, seguim, però novament deixem la pista i tornem a seguir, primer un sender bastant ben marcat, però que es va desdibuixant, i novament per rastres, pel Bosc de Valldarques, arribem a la pista que ve de Coll de Nargó. Hem sortit a 800 metres del cim i només hem de fer 50 metres de desnivell, comptant la rampa final.
Quan estem en aquest tros de pista, ens passa tot un grup de “btteros”, que també van a fer cim.
La vista des del cim es impressionant, tenint en compte que el Coscollet te, cap el nord-est, un estimball de quasi 600 metres en caiguda lliure. Peró la visió del Pantà d'Oliana, Roques del Corb i Sant Honorat, Serra de Turb, Serra de les Canals i Escalets de Carabassa, etc., això entre el sud, l'est i sud-est, i el Pirineu, completament nevat. Tot això es impressionant. Fem les fotos de rigor i aprofitem per esmorzar.
Sortim, els btteros fa poc que també ho han fet, i seguim la pista cap a Coll de Nargó, però sense intenció d'arribar a la cruïlla amb la que baixa cap a la Casa d'Aubenç, pel que als 500 metres de la cruïlla per on hem sortit, la deixem, per nous “corriolets”, hi ha un rastre bastant marcat que baixa pel mig del tàlveg, però amb pins i rames caigudes, pel que anem baixant per rastres, fins que de sobte ens trobem en un altre camí vell, però molt tapat per la vegetació.
Arribem a la pista, la seguim, ara estem a l'Obaga del Mostalló. Després de quasi un kilòmetre i mig, i després de deixar un ramal a l'esquerra que va a la Casa d'Aubenç, i un altre a la dreta que va a Coll de Nargó, la deixem per un sender, hi ha una fita, una mica brut, però de bon seguir, a més ja veiem la nostra destinació, que es davant de Ca l'Agustí.
Deixem a la dreta el Bosc de la Torre del Duc, i arribem davant d'un roure de grans dimensions, que anem a visitar. D'aquí sortim a Ca l'Agustí, on tenen un gran ramat d'ovelles, que han tret a pasturar, deixant els xais dins del corral. Parlem una mica amb el propietari, i ja per la pista on hem vingut amb el cotxe, arribem a Cal Barceló. Es un quart i mig de tres, i hem fet 9 kilòmetres i mig.
Agafem el cotxe i seguim la pista cap a Gavarra. Aquesta pista ja no està tan be, es molt terrosa i han molt tolls de fang. Quan tenim a l'esquerra Cal Frare, trobem, a la dreta, una tanca metàl·lica on ens sembla veure les runes d'una ermita, parem i efectivament son les primeres filades d'una ermita romànica, de petites dimensions, però clares, l'entorn l'han adreçar una mica.
Segons l'Enciclopèdia de l'Art Romànic a Catalunya, tomo VI (Alt Urgell i Andorra), municipi de Coll de Nargó:
"Les restes de l'antiga església de Sant Miquel són situades al Pla de Tolustre, a la part meridional de l'antic terme de Valldarques, entre cal Frare i la borda de Tolustre. Aquestes ruïnes, conegudes amb el nom popular d'"església rònega", es troben al mig dels camps de conreu, arran mateix d'un camí. Situació: 31TCG537646
Història de l'edifici: No ha estat possible trobar notícies històriques sobre aquesta capella, en l'actualitat gairebé desapareguda del tot.
Arquitectura de l'edifici religiós: En resten unes set filades, de l'absis semicircular i del perímetre de la nau. Per aquestes restes conservades es pot veure que l'aparell, almenys el de l'absis, era de carreuons, ben escairats i disposats formant filades regulars, que palesen les formes i les tecnologies pròpies del segle XI.
Comentari: Atesa la migradesa de les restes i la seva situació, el perill de desaparició és elevat, fet que aconsellaria una excavació arqueològica."
Seguim per la pista, parem un moment a la Font d'Isot, amb gran quantitat d'aigua per tot el contorn. Arriba un “bttero” que aprofita el lloc per menjar, nosaltres ja comencem a tenir una mica de fam.
Arribem a Gavarra, deixem el cotxe, i visitem el poble, amb la seva església, que a les poques descripcions que he trobat posa que està dedicada a Sant Sadurní, però en canvi a la porta hi ha un panell que diu que es a Sant Serní (no se si es el mateix ...).
Extret de la pàgina "romanicoenruta.com/catalunya/lleida/fueraruta/gavarra"
“La población de Gavarra se encuentra a 1123 metros sobre el nivel del mar y fue municipio independiente hasta 1969, año en que pasó a formar parte del municipio de Coll de Nargó. Antiguamente fue una villa amurallada, pero sólo se conserva, junto a la iglesia, una de las puertas de acceso. De la época medieval se mantienen en pie la iglesia de Sant Sadurní, y no en su totalidad, y algunos restos de lo que fue el castillo de Gavarra, mencionado en el testamento del caballero Arnau Mir de Tost que también tuvo relación con la colegiata de Sant Pere d'Àger.
Como os decíamos, la iglesia que ha llegado hasta nosotros ya no es plenamente románica. De esa época sólo nos quedan la nave y el campanario. El ábside original, que probablemente debió de ser semicircular, fue derruido en el siglo XVII o XVIII para ampliar la nave y sólo se conserva de él la base del arco triunfal.
Se accede al interior del templo por la puerta del hastial de poniente. Esta fachada es la única que queda visible al observador ya que a las demás se les han añadido construcciones modernas, la mayoría viviendas privadas. El muro sur presenta dos contrafuertes que son añadidos posteriores. De hecho, su construcción debido a problemas estructurales obligó a tapiar la portada meridional, cuyo arco todavía es visible en el paramento”.
A l'Enciclopèdia de l'Art Romànic a Catalunya parla del Castell de Gavarra:
"Història de l'edifici: Les primeres notícies daten del segle XI. La referència més antiga és del 1046. En un primer moment el terme de Gavarra fou una possessió d'Arnau Mir de Tost.
El 1071 el mateix Arnau Mir de Tost, que el tenia en feu del comte d'Urgell, el llegà al seu nét Guerau de Ponç, futur vescomte d'Àger.
Arquitectura militar del recinte: L'edifici té una planta irregular ja que segueix la forma de la roca sobre la qual és assentat. El castell de Gavarra és una fortalesa medieval assentada sobre un penyal, amb els murs un xic irregulars per tal de resseguir el contorn de la roca.
L'alçada total és d'uns 8 m, excepte el mur nord on la paret solament té uns 5 m, ja que s'ha aprofitat com a mur la roca, sistema constructiu molt emprat a l'edat mitjana.
Pel que fa a la distribució de l'espai interior, segurament constava d'un soterrani, a peu pla del carrer actual, i de dues plantes amb terra de fusta.
És una construcció sense gairebé cap obertura. Té dues portes d'accés; una a ponent i una altra al sud. A la façana nord s'obren cinc espitlleres, tres al primer pis i dues al segon. Finalment a la part oest s'observa una espitllera.
Aquest edifici, per les seves característiques, sembla que fou construït al segle XI o a l'inici del segle XII. El fet que tingui tres trespols sota teulada -símbol clar de riquesa, oposat a les petites cases amb una sola coberta dels pagesos- fa pensar en una casa forta bastida per un cavaller, batlle o veguer que dominava el petit nucli de cases que l'envoltava i les masies properes.
Al costat d'aquesta construcció principal és possible que hi hagués una torre rodona de la qual no queda res més que el basament."
Mentre visitem el poble veiem una gran quantitat de voltors que baixen fins la vora d'un prat on deuen haver trobat o algú ha deixat, alguna cosa per menjar, es un espectacle molt bonic, el que no podem veure es el que mengen.
Agafem el cotxe i anem per carretera cap el Coll de Comiols, parant abans al poble de Bóixols, on al costat de l'esglesia parem a menjar de les nostres carmanyoles. D'aquí cap a casa.
Un dia molt bonic, quasi mes estona al cotxe que caminant, però ha valgut la pena. Hi ha hagut dos moments que he tingut un impacte visual, un de negatiu, que ha estat al arribar a la pista que finalitza al Coscollet, hem vist tot el pinar a l'oest de la pista, mort degut a la processionària. L'altre ha estat molt mes agradable, al nord de Tàrrega, els camps de blat, tenien les espigues verdes de mig metre, farcits de roelles vermelles (els cotxes paraven als vorals per fotografiar l'espectacle).

Per baixar el track, entrar a wikiloc. Per les fotografies, aquí.


.........................

1 comentari: