"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 22 d’octubre del 2013

Fageda d'en Jordà, Volcans del Croscat i Santa Margarida, Castell de Colltort, Sant Miquel Sacot i fageda


Font Pobra -Sant Miquel Sacot

Avui en Jordi i jo hem anat a la Fageda d'en Jordà, ja que jo no havia estat mai i em feia il·lusió, encara que no em endevinat la data en quan als colors de la tardor però si en la quantitat de gent que em trobat, molt poca. Després d'una bona odissea provocada pel navegador del cotxe, em penso que em té mania, hem arribat a l'aparcament de la fageda, ens hem preparat i em sortit a caminar a un quart de deu, tot seguint un track que m'he baixat del company “fayats”, el que em seguit de forma quasi exacta, exceptuant en un lloc on que em marrat i al final que em fet una mica el “cabra”.
En quant al recorregut no massa cosa a explicar, volcà de Croscat, de Santa Margarida, Castell de Colltort passant per la Font Pobra, Sant Miquel de Sacot i al entrar pròpiament a la fageda sortir dels camins marcats i veure una mica la fageda en plan més salvatge i no tant arranjada pel turisme.
Per entrar al Croscat fan anar fins la masia de “El Masnou” i llavors pujar, tot retrocedint, i passar per Can Passavent, que es el centre d'informació. Com es normal hi ha gent que es salta el retomb per entrar. Hi ha una entrada barrada per fustes, que no impedeixen del tot el pas als vianants, a tocar a la pista per on venim, i més endavant hi ha un altre, era una pista o camí vell, que va directe al centre d'informació. Visitem el cràter i al sortir parem a parlar amb la xicota que hi ha al centre, ens explica que a la tardor els volcans i la fageda està a petar, que a l'estiu deu-ni-do, i que la resta de l'any tenen moltes escoles. A més parlem que aquest any la tardor va molt retardada. Quan marxem tot sortint per l'únic camí oficial, ens creuem en tres escoles, una només sortir, un altre quan baixem cap a la pista i la tercera que està venint des de la carretera.
El volcà de Santa Margarida es exactament com es veuen a les fotografies, amb l'ermita en mig. Hi han dos camins per baixar, nosaltres hem baixat per un que l'han arranjat amb escales, i quan arribem ens trobem a tres joves prenent el sol, ens saludem molt amablement. Abans del volcà hem passat per un gran castanyer de la masia de Caselles.
Sortim del volcà, agafem una drecera, bastat bruta que ens fa estalviar una mica de camí. Del volcà a la Font Pobra, anem per pista, primer baixem i després pugem fort. En el moment del canvi de pendent, on hi ha el camí que retalla cap Sant Miquel de Salcot, parlem una estona amb un pagès que ens comenta que ha plogut molt poc, i que de bolets malament i que la tardor ves a saber quan arribarà.
A la Font Pobre parem a esmorzar, ja toca, en una raconada molt obaga i amb aigua que surt de la font, no em massa quantitat. Després d'esmorzar enfilem cap la Penya Peguera per un camí que sembla un reguerot, de terra volcànica. Després carenegem amb uns roquers inclinats que hem de traspassar, amb molta compte. Del castell no queda més que quatre parets i baixes. Hi ha un pal amb la senyera i un plafó de ferro tot pintat de senyera. La visió des d'aquí es bestial d'oest a est. No se reconèixer les muntanyes, amés hi ha una mica de calitja.
Ara vindrà la part que no podia faltar en cap de les meves sortides. El track que porto sembla que per agafar la baixada es surt per un camí per sota el castell, pel que seguim recte de la direcció que portàvem, i ens adonem que ens envia al Coll de Bas, que per cert no el tinc al mapa que porto imprès de l'ICC, no se m'ocorre mirar el mapa de la Garrotxa que porto a la motxilla, si ho hagués fet haurem sortit de meravella. Diem que no pot ser, i llavors trobem un sender molt prim, que no està senyalitzat però que va a passar per sota el castell i segueix en paral·lel al camí que havíem fet per arribar al castell. L'anem seguim, en algun moment està una mica tapat, però es pot seguir, vaig mirant el track i quan sembla que baixa tirem avall, sense camí però mig bé, fins que arribem a un lloc on no veiem clar el pas, ens movem a la dreta, o l'oest, a buscar la traça exacta del track, i al poc trobem un camí ben clar i senyalitzat que ens tira avall. Llavors quedem comentant el que ens ha passat, i pel que deduïm que el camí d'anada i de sortida era el mateix però el track per culpa del senyal ha quedat desplaçat al gravar-se, i al intentar seguir-ho es quan ens hem embolicat. O sigui des del castell s'ha de retrocedir fins a trobar l'últim pal i allí ho deu indicar bé. Però com hi han tants pals, un en cada cruïlla, al final no els hem mirat massa. Suposo que pel senderonet no marcat que seguíem nosaltres si hagéssim seguit recte, sense baixar, també l'hauríem trobat i segons el mapa, si haguéssim seguit una mica més hauríem trobat un altre que baixa, o sigui que tres possibles opcions i nosaltres un tros al dret per unes muntanyes que no coneixem.
Per camí marcat però molt atorrentat arribem a una pista que ens porta a Can Noic i Can Batlle, on xarrem una estona amb un jaio que estava sacsant els fesols, son dels petits de la marca de Sant Pau.
Visitem per fora Sant Miquel Sacot, i per camí, a trossos també atorrentat, arribem al costat de la masia de El Prat de la Plaça, i entrem ràpidament al que es la fageda. Al costat d'una cruïlla, on passen les rutes turístiques, a peu, en btt, a cavall, amb els carros de passatgers, etc. parem a dinar. Com es normal aquí va passant gent, incloent una parella de noies que van perdudes buscant l'aparcament i ens pregunten a nosaltres qual es el millor camí.
Aquí ens sortim de la ruta i donem uns tombs per la part no arranjada o sigui fageda salvatge (?), hi han varis arbres caiguts, vegetació baixa, bastants troncs, però tot aquests trossos estan creuats per senderons esborradissos de gent que deu tombar fora dels camins. Quant arribem al camí ens trobem un col·legi que estaven jugant per l'entorn, però que ja es posaven en marxa.
Arribem al cotxe a les sis en punt després de fer uns vint quilòmetres, més que menys. El dia esplèndid, calor per les dates en que som, sort que hem anat molt emboscats quasi tot el dia i per trossos bastant obacs. No hem pogut apreciar els colors de la tardor, i segurament erro al pensar que aquest any no hi haurà la gama de marrons, ja que m'ha semblat que estava passant del verd al marró fosc i caure la fulla.
Es una caminada que es podria repetir sinó fos per la quantitat de gent que s'acumula. Una bona experiència podria ser fer de turista a la primera, donar el tomb als volcans i a la fageda en els carros, puja en globus i descansar.
No pujo el track, ja que el que he comentat abans es el que he seguit exactament. La marrada no cal fer-la i si algú vol fer els tombs fora camí a la fageda té tota la fageda per fer-ho i no cal track.


0000000000000000000000

2 comentaris:

  1. Hola Joan, m'alegro que el track t'haguí estat útil malgrat algun petit ensurt, llastima no haver gaudit dels colors de la tardor, encara que crec que La Fageda es bonica tot l'any. Per lo que veig, estan "civilitzant" el Croscat, alguna cosa havia llegit, es una pena però potser es quelcom necessari degut a l'ingent quantitat de visitants.

    Salutacions

    ResponElimina
  2. Els ensurts es més per la meva culpa que per qualsevol altre causa. Estic d'acord que canalitzin la gent perquè passin pel centre d'interpretació encara que no crec que ho facin massa encertat, ja que com van pujar nosaltres (que coincideix amb el teu track) es una pujada lògica dels que venen a peu des de l'aparcament de la fageda, en canvi està barrat el pas, i vam saltar una tanca.
    Coincideixo amb tu que la fageda i l'entorn es bonica en qualsevol moment, el que passa i tal com em va confirmar la noia del centre d'interpretació del Croscat, a la tardor no podem anar els que en agrada la pau i tranquilitat, ja vaig voler anar entre setmana pel mateix.
    Ànim i a veure si ens trobem algun per alguna muntanya.

    ResponElimina