La Portella Blanca, la Torreta, Mirapallars, Forat de Gel, St.Salvador del Bosc, Camí cent corbes

Tossal de la Torreta - Forat (o Cova) de gel

Ja ha arribat el cap de setmana i en un principi havia quedat amb cinc companys per sortir, però per diferents motius quatre no venen i avui, dissabte, anem l'Esteve i jo cap al Montsec de Rubies, a intentar fer el Tossal de la Torreta i el Tossal de Mirapallars-i-Urgell, que pertanyen als municipis de Vilanova de Meià a la Noguera, i Gavet de la Conca (a l'antic terme de Sant Salvador de Toló i Llimiana) al Pallars Jussà. A més la Torreta es el sostre comarcal de la Noguera.

Com no faig cas dels consells que em van donar el divendres al vespre, de passar per Terradets i faig cas a la “Maria” (el meu gps de cotxe), que m'ha programat passar per Vilanova de Meià fins a Hostal Roig i llavors per pista fins on vull deixar el cotxe, em trobo que després de vuit kilòmetres per una pista no massa apte per turismes em vol enviar per un corriol, pel que he de tornar fins a Hostal Roig, seguir la carretereta que va passant per Mata-Solana, Sant Martí de Barcedana, Sant Cristòfol de la Vall, i va a sortit prop de Llimiana, tot seguint avall la magnífica Vall de Barcedana, llavors abans de creuar el pont sobre el riu, ja agafo una pista que el remunta i que en realitat va fins a Hostal Roig (ves que be), i ja canviant de pista arribo al lloc de sortida, que es una esplanada on conflueixen els camins de pujada i de baixada.
Després del petit embolic per arribar, de preparar els trastets sortim a tres quarts de deu, quan jo tenia previst sortir una mica abans de les nou, però ...
Els cent primers metres no seguim el camí sinó un rastre, la sortida no la veig clara, però de seguida ja agafem el camí bo, antic camí de ferradura (segons em sembla), camí molt marcat, ben netejat, que va pujant tot fent ziga-zagues (encara que s'han saltat algunes corbes, però no masses). El camí va pujant per bosc, principalment de pi i boix, es el Bosc de Llimiana, per passar a bosc preferentment de roure i boix (i quins roures tan grans), tot pujant peles Castellots. No podia faltar fer una visita a Pic del Cogul.
Des de que em sortit del bosc de pins, la panoràmica de la vall de Barcedana (amb camps de colza d'un grog llampant), el pantà de Terradets, la Serra de la Vall de Llimiana es impressionant. I mirant endavant en direcció a la carena, amb els roures i fajos que semblen cremats, però es que encara no li han sortit les fulles.
D'anar pel llom dels Castellots passem a creuar el Llau de lla Coma, i pugem per la seva riba dreta, sempre per bosc. Arribem a la portella, on parem a descansar uns minuts. Llavors arriba una parella. Nosaltres marxem i seguim per la carena. El camí segueix, mes o menys prop del cingle, però sense problemes. De camí no hi ha massa, hi ha alguns rastres que van apareixen i desapareixen, però no hi ha cap problema per seguir-ho. El terreny es rocós i a l'esquerra es veuen les restes de trinxeres, totalment triturades, de la guerra incivil. Es el que s'anomena el Front del Pallars, defensat pels insurrectes.
Després d'un altre bona pujada arribem al Tossal de la Torreta, sostre comarcal de la Noguera. Fotos de rigor i continuar. Baixem a un collet per pujar per la carena al Mirapallars, que a més es 100 cims de la Feec. Aquí noves fotos i un petit descans.
Baixem cap el coll del Grau (em sembla que es diu així) i agafem una pista que ens fa baixar dos-cents cinquanta metres de desnivell fins a la cruïlla amb la pista que va a Hostal Roig, tot seguint el Gr., que es precisament la pista que aquest matí havíem fet els vuit quilòmetres en cotxe. Aquí comentem si anem a veure el Forat de Gel o no, ja que jo ha vaig molt cansat (des de la sortida fins a Mirapallars hi han quasi 1.200 metres de desnivell) i fins el forat hi han cent metres de baixada i posterior pujada (segons sembla amb força pendent). Decidim que si, quan entrem al camí ens trobem un grup molt nombrós de gent que torna, resulta que es una trobada d'un grup que s'anomenen els “Maquis”. La meitat del camí es planer, però quan comença a baixar ho fa de valent, amb alguns passos que d'estar mullat serien perillosos. A tota la zona hi ha uns exemplars de roures molt grans i vells. La cova o forat de Gel, es impressionant de gran, fa una humitat molt forta, les fotos que he fet no m'han sortit res per què el mateix baf dels nostres alés han fet una boira espesa. Amb el frontal que portava, que es mitjanet hem tingut dificultat per veure el final. A la primera sala no hi ha problema ja que la obertura es prou gran per deixar passar la llum.
Reculem, no cal dir que la pujada em costa horrors, però una vegada a la pista, de nou, i per ella, encara hem de salvar cent metres mes de desnivell. Quan deixem la pista principal que arriba a la Portella Blanca, i agafem una que sembla bastant nova i/o retocada, parem a dinar, es un quart de sis de la tarda.
Seguim fins al final de la pista i agafem el camí que es diu “Camí de les cent corbes”. El camí es per quedar badant, maco de veritat, amb molt bones vistes de tot l'entorn, amb un traçat molt ben ideat i un terra amb molt bones condicions per poder baixar de pressa, sempre que no es vagi cansat com jo.
Resulta que segons diuen fins a l'ermita de Sant Salvador del Bosc, o Sant del Bosc, hi han quaranta i que les cent comencen d'aquí avall. Es puja a l'ermita per un camí tallat a la roca, i amb uns bons marges. Abans d'arribar es passa pel costat d'uns quants aurons, que està d'un verd llampant.
L'ermita:
“Malgrat ser clarament romànica, no està documentada fins el 1758, quan consta com a capella de Santa Maria de Llimiana. Per la seva situació, sobretot, ha fet pensar a alguns estudiosos en el rastre d'un santuari precristià en aquest lloc..
És d'una sola nau, coberta amb una volta de canó molt irregular que insinua un arc apuntat. Un arc presbiteral comunica la nau amb l'absis semicircular de llevant. L'única obertura del temple és la porta, a ponent, i no té cap mena d'ornamentació com tampoc la resta de l'església. És tota arrebossada, part de dins i part de fora, però els llocs on ha caigut deixa veure un aparell molt senzill i rústec.
L'absis semicircular s'aixeca sobre les restes d'un absis anterior, carrat, possiblement del segle X.
Sant Salvador del Bosc té llegenda pròpia: un pastor trobà en aquest lloc una imatge de sant Salvador. La portà a l'església de Llimiana, i la posaren en una capella; a l'endemà, havia desaparegut. La tornaren a trobar al mateix lloc del primer dia, i tantes vegades com la baixaren a Llimiana, tantes reaparegué en el bosc del vessant septentrional del Montsec de Rúbies. Finalment, decidiren deixar-la on l'havien trobada, en una capella feta expressament en aquell lloc”. (Wikipedia)
A la parada de sota hi ha un refugi, que està en obres, però en bastant mal estat. Tant al costat de l'ermita com al del refugi hi ha sengles aljubs, però jo només beuria del que està al costat del refugi i encara amb reticències.
Ara comencen les cent corbes. Es passen una serie d'oratoris, de la Moreneta, Sant Sebastià, Sant Jaume, Sant Jordi, Sant Antoni, i un altre al final, a l'esplanada on hem deixat el cotxe, que no me'n recordo de quin sant es, però que em dona la impressió que era Sant Josep. La descripció que portaven també parlava d'un Crist, però no l'hem vist, o ja no hi es o està separat del camí.
Hem arribat a un quart i cinc de nou del vespre, hem fet mes de dinou quilòmetres i amb un desnivell positiu acumulat de 1.521 metres.
Jo he arribat rebentat, però el dia ha estat dels que fan afició. Tan la pujada com la baixada, ha alternat el bosc, pins i alzines a la part baixa, ha canviat a roures, alzines, boix i uns de la família dels avellaners a la intermèdia i roures i fajos mes amunt. Les vistes han estat magnífiques, tant de la cara nord, com de la sud quan hem arribat a la carena, a l'oest el Montsec d'Ares, a l'altre costat del tall de Terradets, etc. Visió negativa del trinxat de les trinxeres que et fa recordar la sublevació dels feixistes contra el govern legal. La temperatura ha estat molt correcte, calor, sol, però amb un airet agradable. Bona companyia. I que mes pots demanar!. Ara ha pensar en la pròxima
Ah! i de tornada, per Terradets i Camarasa.

Per baixar el track, aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

000000000000000