"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 3 d’abril del 2011

Colldejou, Coll del Guix, Revolts, Llaberia, Lo Molló, Revolts, Llaberia

Museu del Bast, de Llaberia

Avui toca sortida amb els Caminats (ex-companys de feina) per fer des de Colldejou a Llaberia tot visitant el Museu del Bast i tornar cap a Colldejou. I com es normal després reposar les forces amb un bon dinar.
Ens trobem 12 companys, a l'aparcament de Colldejou i sortim a tres quarts menys de nou del matí, pujant cap el poble i seguim pel camí al Coll del Guix.
Anem pujant, tot seguint el Gr fins el coll. De seguida es fan varis grups, quedant quatre a l'últim (entre aquests i com es normal, jo).
El dia es lleig, hi ha boira i on no fa vent (per passar arrecerats) fa xafogor, però on fa, es nota una mica de fred.
Del Coll del Guix passem per camins netejats pel Consorci de la Serra de Llaberia, amb uns revolts de bon pujar, encara que s'ha de portar compte al estar el terreny una mica moll. Arribem al Portell de Llaberia on ens estan esperant dos companys, i baixem a creuar el Barranc de Jover, on ens estan esperant la resta del grup.
Arribem a Llaberia, on a més d'esmorzar a la plaça principal (no hi han gaires mes), esperem al que se'n cuida del Museu, per fer una visita comentada, a més de visitar l'església romànica i de que ens doni a degustar un gotet de vi (amb pagament de la quantitat estipulada). Però abans na Maria Gracia, cònjuge d'un dels caminants, i que ens ha esperat a l'entrada del poble, ens ha convidat a uns pastissos que ella ha portat en cotxe.
Després de visitar el museu, que sincerament val la pena, encara que sembli petit, te un munt de eines i paraments, de degustar el got de vi i de visitar l'església romànica de de Sant Joan Baptista, on com a curiositat s'ha de fer constar que quan la van remodelar van aixecar un nou sostre damunt de l'original, per protegir-ho.
Sortim pel camí cap el Coll dels Colivassos, la intenció es baixar pel portell que hem pujat però fent l'enllaç pel camí de les Covetes de Cal Vaqué, però com anem a buscar el camí que baixa pel barranc de Jover, en comptes del camí que hi ha abans, jo proposo arribar al cim del Molló (La Miranda), uns pugen fins davant del observatori i quatre anem al Molló, on no podem contemplar el paisatge degut a la boira i al vent, just es veu una mica de la Mola, el Montredon i els cingles de la Dovia tot emboirat. Ja baixem pel camí del les covetes, que es tracten d'unes balmes obrades on es guardava el bestiar i servia de refugi dels pastors. Abans de les covetes trobem una bassa natural, amb aigua, amb tot el contorn fangós ple de marques de peülles de senglar. Fins arribar a la bassa el camí passa pel barranc tot atorrentat i de molt mal caminar.
Pugem al portell i d'aquí sense parar fins a Llaberia, on els quatre que tot el dia que hem anat últims, seguim tancant la marxa i ha molta distancia dels primers, però es igual, també arribem.
El nostre grup arriba a l'aparcament a un quart menys cinc de tres de la tarda, i hem fet mes de 16 kilòmetres.
Per acabar el dia tot reposant les forces perdudes, ens entaulem a l'hotel-restaurant “Aire de Colldejou”, on amb un bon dinar i amb molt bona gresca quedem com a nous, tot deixant mig preparada la pròxima sortida.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
0000000000

4 comentaris:

  1. Bona caminada! llàstima del temps que no acompanyava gaire però segur que la vau gaudir al màxim!
    Salutacions,
    xena

    ResponElimina
  2. De gaudir, això si. Llàstima, ja que a la Miranda hi han unes vistes molt maques. Sort que jo ja he estat bastants vegades, però em va saber greu pels que no havien estat mai.
    Ens veiem.

    ResponElimina
  3. sempre dius que no estàs massa fi i de sobte te treus 16km en un dematí, que barat és queixar.se...

    ResponElimina
  4. M'ha agradat el teu comentari, es nota que aquest terreny el tens molt trepitjat.
    Gràcies Joan
    Magda

    ResponElimina