"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimarts, 5 d’abril de 2011

Anònims

Traduït de "Escolar.net":

"Un dubte: per què preocupa tant l'anonimat en Internet i al mateix temps es tolera l'anonimat econòmic?. Per què tants governs presenten com una amenaça aquesta hipotètica llibertat absoluta de la Xarxa a la qual es culpa d'alguns dels dimonis moderns –pirateria, pederàstia o terrorisme–, però no combaten un anonimat molt més nociu que el de Wikileaks o el P2P: el de de els bitllets de 500 euros i l'economia submergida, el dels paradisos fiscals?
L'anonimat econòmic és avui tan poderós que ha arribat fins al llenguatge: s'ha imposat en la nostra forma de parlar, s'ha ficat en el nostre cap. Parlem de “els mercats” i moltes vegades oblidem que els únics actors econòmics de la Terra són les persones, i gens més. Darrere d'aquests mercats impersonals hi ha gent amb noms i cognoms, encara que no els coneguem; és més difícil plantar cara a un enemic sense rostre. Les SL, les SA, les Sicav i les altres “persones jurídiques” (un altre parany en el llenguatge) són meres abstraccions: convencions legals darrere de les quals moltes vegades s'oculten individus parapetats, emboscats. En teoria, aquests castells en l'aire existeixen perquè són útils per a la societat, pel ben comú. En teoria, el seu funcionament anava a ser revisat perquè en aquesta imprudència que permet l'anonimat econòmic –en la falta de responsabilitat– es trobava part de l'origen d'aquesta nova gran depressió.
“L'era del secret bancari ha acabat”, van declarar els països del G-20 en el comunicat oficial del cim de Londres del 2 d'abril de 2009; demà es compleixen dos anys. Posin la frase en un marc, no l'oblidin, perquè passarà a la història universal de la hipocresia".

La resposta es ben clara, atacant el pirateig informàtic et genera enemics dèbils, però atacant el pirateig financer genera enemics molt poderosos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada