"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dimecres, 6 d’abril del 2011

De Vilanova de Prades a la carretera de Prades, pel camí vell d'Albarca

Antics rentadors de Vilanova - Caseta del Tano

Avui m'he decidit a intentar trobar el camí vell entre Vilanova de Prades i la carretera de Prades, una mica abans de Colls Alts. No tinc referencies horàries ja què, per descuit, he esborrat el track i els waypoints del gps, abans de descarregar-los a l'ordinador. Això vol dir que hauré de tornar per la zona, amb l'inconvenient de que les caminades que es tracten d'anar i tornar pel mateix camí, em desagraden bastant, i avui ja ho he fet, i tornar-ho a fer no es de les coses que m'entusiasmin. Hauré de buscar un altre manera de tornar, però que no sigui totalment per pista de cotxes.
Una possible solució veig que seria intentar de fer la mateix, però abans de la carretera agafar el GR a Prades i tornar de Prades a Vilanova pel Pr, però càlculs molt superficials em donen mes de 20 quilòmetres. Ja veurem que faig.
Centrant-me al dia d'avui, he seguit una guia de l'any 1960, del llibre “Les Muntanyes de Prades, El Montsant i Serra La Llena”, de Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna. La descripció es:

“ — Vilanova, de Prades. S'en surt pel camí de la Font Vella, de carro, i, a poca distància, no triguem a veure's els rentadors públics. Es deixa, a la dreta, un ramal que va a l'alta banda del poble i als esmentats rentadors.
03 m.- Font Vella, ben acondicionada i d'aigua abundant i bona, a l'esquerra. Al poble se'l veu arrecerat al cingle de serra la Llena.
El camí s'enfila una mica. A la dreta, marxa el de les Deveses, que va als trossos i, a la mateixa mà, s'albira la pallisa del Cissera.
05 m. — Confluència dels camins de la Cucurulla, per anar a Prades, i del Molí, per anar a Cornudella o bé a Albarca; cal prendre el braç dret, que davalla. Es ample i bo. Va vorejant pel costat esquerre el comellar de les Sorts, tot cultivat. Enfront, a primer terme, es dreça la costa de l'Anober darrera de la qual guaita la punta del Montsant.
15 m. — Es deixa, a la dreta, el camí de carro que va al molí de l'Alentorn o del Manteta, ensorrat, però les terres del qual es cultiven. A l'esquerra, n'hi ha un que entra a uns trossos. Es veu, encara allunyat, el gran corral del Cuca.
20 m. — Es deixa, a l'esquerra, un camí de ferradura que va al molí de Prades. Sota del que es segueix, hi ha la caseta dita molí d'en Sanç i, a sobre, es veu un petit corral. Es va baixant. A la dreta, una mica distant, es té el molí de l'Olivar, mig caigut.
25 m. — Quan s'és prop del llit del riuet Montsant, es pot deixar el camí de carro, que va a fer un petit revolt, i agafar, a la dreta, una drecera que duu directament a la seva vora. S'hi torna a travessar el camí deixat, que va a passar el riu una mica més avall, i es passa, a gual, a l'altra barda del corrent. S'hi retroba el camí carreter i s'hi camina, cap a l'esquerra, tot ascendint. Poc després, també a l'esquerra, un camí entra a una finca.
30 m. — S'abandona el camí de carro, que duu al mas de Martí, i es pren, a la dreta, el de ferradura, ample i bo, que ja no se'n diu del Molí, sinó de l'Anober. Des d'ací es veu, cap a la dreta, sobresortint de darrera d'un serret, la teulada del molí del Manteta. Es puja una mica, però aviat es torna a davallar lleugerament. A la dreta, es té, apregonida, la confluència del riuet de l'Anober amb el Montsant. Es va davallant a contracorrent del primer riuet, fins a posar-se al seu nivell. Pel seu llit, tot de lloses de llicorella, només corre aigua en èpoques de pluges.
40 m. — Es passa el riuet de l'Anober i es comença a pujar per la costa del mateix nom, de moment suau. En ser al primer retomb queda, a l'esquerra, un corriol que va als trossos. Poc després, a la mateixa mà, un altre sender té idèntica finalitat; aquest és força ample i se'l veu, a l'altra banda del riuet, com s'enfila pel vessant. El que duu a Albarca va fent retombs i guanya alçada ràpidament. Algun cop cap al N., apareixen les cases de Vilanova sota la punta Curull. Com més es puja, més dret esdevé el camí. El tossal de la Baltasana es redreça, dominador, a l'esquerra.
45 m. — Capdamunt de la costa de l'Anober. S'entra al gran altiplà solcat de comellars, conegut pels Sagalassos. Es planeja i es passa aviat per sota el collet de Castellona. A l'E., barrant l'horitzó, hi ha la serra dels Plans de la Guàrdia.
50 m. — Capdamunt d'un serretó, des d'on es domina, pròxim, el Montsant amb les seves altes cingleres. Més enllà, s'albira el Molló, la Mola i les serres de Tivissa i de Cardó. Es deixa, de seguida, a la dreta, un corriol que duu a unes parades. El que es segueix duu una direcció SW. No triguen a fer-se albiradors el capdavall de serra la Llena i el Montsant en tota la seva llargada.
55 m. — El camí de bast és creuat per unes roderes que vénen, per la dreta, d'alguna carbonera i que, per l'altra banda, marxen a trobar la carretera de Prades. Es continua pel de ferradura i es travessen dos comellarets. Després d'haver travessat el segon i d'haver pujat una mica es veu, a la dreta, una mica allunyat, el mas del Catxet, ensorrat. Es davalla.
1 h. 5 m.- Es creua un camí carreter de carboners que, per l'esquerra, acaba a la carretera i que és paral·lel al comellar del Jepu, el qual es travessa. Es puja per damunt d'unes afloracions de roca.
1 h. 10 m. — Capdamunt de la costa de la Vicenta. La visió s'hi eixampla damunt d'un gran panorama: sota la punta del Montsant, com si estiguessin dalt d'un turó roig, hi ha les cases d'Albarca i, més enllà, onegen les muntanyes del Prio­rat, la Mola i el Molló. En el serret de primer terme, es veuen les ruïnes d'un corral.
S'hi troba un camí de carro que travessa el de ferradura i va, per la dreta, cap al corral del Jepu i, per l'esquerra, retomba i davalla. Seguint pel de ferradura s'hi fa cap de seguida, i se'l continua. A l'esquerra, es veu el corral del Peret, pròxim, i un caminet que hi mena. A la mateixa mà, es veu. després, una drecera. Es passa per sota els cables d'alta tensió de l'electricitat. Es travessa un nou comellar. A la dreta, és albirador el maset del Tano. Es puja una mica per davallar, després, de nou, també lleugerament.
1 h. 20 m. — Es travessa el camí vell d'Ulldemolins a Pra­des en l'indret conegut per la Llarga de l'Argany, i es traspassa aquest nou comellar. Es puja suau­ment durant una curta estona per davallar després a la car­retera.
1 h. 30 m. — Carretera d'Albarca a Prades, que es segueix per la dreta. Al dessota, queda cl mas de l'Argany, gran i de molta anomenada”.

Fins a creuar el Riuet de l'Anober es pràcticament igual a la guia, exceptuant el tros del minut 25 que la drecera que hi parla i la creuada del riu no existeix, però crec que el camí vell no aprofitava la drecera sinó que feia el retomb i creuava el riu per la pista, sempre a gual. Fins a creuar el Riu Montsant o de Prades hi han molts trossos cimentats.
Jo aprofito d'anar a veure el molí de l'Oliver, era un gran molí, ara totalment arruïnat, on només queda un tros de pared,el contorn que era la bassa on emmagatzemava l'aigua i la conducció per on queia l'aigua. L'entorn està completament tapat per bardisses i no trobo, clar que no m'entretinc massa, per on baixar a la riba del riuet per veure el molí a nivell d'aigua.
El camí de ferradura fins a creuar el riuet de l'Anober es maco, de bon passar, encara que alguna estisorada no li vindria malament, i val la pena. Creuar el riu no porta problemes, encara que baixa aigua, el que li dona un plus.
La pujada, es primer per camí amb revolts, però molt destrossat, pel que m'ha semblat han tingut que veure molt les motos. Quan a la guia, en el minut 40, diu “Com mes puja, mes dret esdevé el camí” em trobo que ja no hi han retombs, que hi ha varies roderes, amples, que pugen molt dretes, jo busco els possibles revolts i no els trobo. Fins que s'arriba a un maset que jo considero que es el capdamunt de la costa de l'Anober, encara que m'estranya que a la guia no en parli de maset, es veu molt vell i bastant atrotinat. Segons el mapa de l'Icc li dona el nom de Molí de l'Alentorn, però puc assegurar que de molí res de res. De baixada trobo el camí vell, molt tapat i amb algun lloc que he de fer “numerets” per poder passar, el terra està bastant be, es empedrat, i en realitat es bastant dreturer.
De aquí surt una pista que em porta a les pistes amples, per cotxes de les planes dels Sagalassos, deixant la Castellona a la dreta, però no m'adono de passar per cap collet. Faig dues recerques per l'entorn per si hi ha rastres de camí vell però no se endevinar res.
A les pistes de la plana dels Sagalassos segueixo fins el Coll del Mas de Pepet i a la seva cruïlla en direcció al Corral del Bernat (unes construccions que es veuen de lluny i que -per dir-ho suau- no estan gens integrades al paisatge). I ja trobo la continuació del camí vell. Des del tros on es passa pel costat de la Castellona fins aquí no te res a veure amb el camí vell, encara que al tornar vaig per unes altres pistes, sense cap mena d'ombra, que passa per camps abandonats i per on deuen pastar els ramats de Corral del Bernat, que escurça i retalla una mica el camí.
Després a casa mirant mapes vells, hi havien uns camins, que deuen ser els que parla la guia, que retalla molt els retombs que he fet, i que em figuro deuen passar prop del Ma de Catxet i la costa de la Vicenta.
El camí que segueixo era de ferradura encara que està una mica desfet al pas de les motos i de les btt. De baixada vaig a visitar el maset del Tano, i quan torno faig una marrada per visitar el corral del Peret, totes dos construccions arruïnades. El que no trobo ni rastre es del corral del Jepu.
Es creua el Barranc de l'Aixut, el camí vell de Ulldemolins a Prades, que ara es gr. I de seguida s'arriba a la carretera. Lloc on paro a descansar, menjar una mica i em torno per on he vingut.
La sortida a part haver-la de repetir pel track (la majoria de waypoints els podria reconstruir a partir de l'ortofoto), i també per intentar localitzar millor el camí pels Sagalassos, encara que amb les pistes que han fet, poc deu quedar del camí de ferradura.
El que si he vist al arribar al cotxe es que havia fet mes de 16 quilòmetres, quan la ruta prevista es d'uns 6,5, per anar i altres de tornar, el que dona uns 13, o sigui 3 de més, entre entrades, sortides i recerques.
A part d'aquests incisos el dia ha estat molt agradable en tots els aspectes, i el principal es que les molèsties i malestars físics d'aquests últims tres mesos sembla que estan remetent.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.
00000000000

3 comentaris:

  1. encara que lo track hagués ajudat molt, crec que lo següent comeentari meu no va gaire desencaminat. De travessar el riu, al minut 25, jo he vist quelcom, per això crec, que sí, que hi ha la posiblitat que ans hi hagués un camí alternatiu al de carro.

    I en quan al bocí de pista més ampla ans i després del coll de pepet, lo camí nava una mica a l'oest, però com que lo terreno és llicorella, i el pendent poc pronunciat deu ser molt difícil de retroba'l. I a més hi ha un camí del maset del tano, que va en direcció al corral del Bernat. Més feina, això sí, una sorpresa lo bonic del camí, sobretot sentint la remor de l'aiga.

    ResponElimina
  2. Però tingués en compte que a l'any 60, deia que el riuet de l'Anober només baixava aigua en temps de pluja, o sigui que ara pots comptar que fora de quan plou fort i dies després deu està mes sec que sec i no dic res del Barranc de l'Aixut, que el nom ja ho diu tot. Encara que als dos jo vaig trobar aigua.

    ResponElimina
  3. jo avui he trobat si fa no fa la magteixa aigua que tu, i poguer l'aixut no acostuma a portarne, però l'anover crec que sí, per l'aspecte que té, i que perquè poc més avall d'on el creues hi ha el molí del torn, que no he vist..

    ResponElimina