"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 21 de març del 2011

Islandia no, Magreb sí

Traduït de la publicació al Periodico de Aragón, el 26 de febrer, per Juan Manuel Aragües (Professor de Filosofia. Universitat de Saragossa ).

"Seguint amb la qüestió que abordava fa uns dies, la silenciada revolució islandesa, que ha suposat una bolcada en el panorama polític d'aquesta petita nació europea, cal preguntar-se quin és el motiu que un fet d'aquestes característiques no hagi tingut reflex mediàtic, mentre que cada dia ens desdejunem, mengem i sopem (TVE ha arribat a tenir tres periodistes al Caire) amb els successos del Magrib, amb les revoltes populars de Tunísia, Egipte o Líbia.
Vagi per davant que entenc que el normal és el que està succeint, informativament parlant, amb el Magrib, és a dir, que successos de tal transcendència siguin recollits pels mitjans. El que resulta sorprenent, des d'aquesta presumpta objectivitat dels mitjans, encarregats, en teoria, d'explicar-nos el que succeeix, és el silenci que es cierne sobre Islàndia. Perquè, si a Islàndia ocorren coses, per què no ens les expliquen? Per això, m'atreviré a proposar una hipòtesi explicativa.
El tractament que els mitjans estan realitzant dels esdeveniments del Magrib subratlla que són mobilitzacions de caràcter democràtic contra règims de caràcter autoritari. No anem a entrar ara a valorar que, de la nit al dia, règims amics, i en alguns casos posats com a exemple, vegeu Tunísia, s'hagin convertit en feroces dictadures a les quals aquest far de la llibertat i la democràcia que es diu Occident exigeix respecte als drets humans i llibertats. No anem a parlar d'això, ni d'aquesta germana monarquia marroquina, tan estimada per la nostra Corona. El que sí vaig a subratllar és que es descriuen les mobilitzacions com a mobilitzacions de ciutadans, s'ha dit textualment, que "volen ser com els europeus". És a dir, som tan magnífics que tot el planeta desitja ser com nosaltres. Resulta difícil saber amb quins objectius es mouen les masses en el Magrib, incertesa que, en el fons, corca als nostres governs. Sens dubte, els projectes polítics seran diversos: des d'islamistes radicals fins a liberals, passant per comunistes, nacionalistes, etc. Però el missatge mediàtic és clar: volen ser com nosaltres. És una manera de subratllar els afortunats que som, doncs no hem de recórrer a posar en perill les nostres vides per aconseguir la llibertat: ja som lliures. Tant, que som l'enveja del planeta. Podem continuar amb la nostra migdiada democràtica, abismats davant la televisió, i decidir amb tranquil·litat, i molt democràticament, qui ens representa en Eurovisió o si la mà del defensa a l'àrea va ser o no penal. Voti, voti vostè!
Les mobilitzacions a Islàndia, aquestes que s'han carregat dos governs, que han exigit l'empresonament dels "jerifaltes" econòmics del país, que s'han negat a assumir els deutes dels bancs, que han promogut una assemblea popular per redactar una nova Constitució, que han donat un tall de mànigues al FMI i als mercats, aquestes mobilitzacions no poden ser presentades pels mitjans amb simpatia, sinó amb preocupació. Perquè pujarien a l'escenari a un poble que, lluny de doblegar-se, d'assumir deutes aliens i imposicions irracionals, ha dit prou. L'efecte d'imitació que provoquen els mitjans és brutal. La televisió va estar en el centre de les revoltes dels països de l'Est, que van començar a imitar-se els uns als altres; ho ha estat en les revoltes del Magrib, amb els efectes que estem advertint. Per això cal silenciar a Islàndia, o posar sordina a les deu vagues generals de Grècia, no vagi a ser que als europeus ens doni per pensar que, home, igual tenen raó els islandesos i ja val que ens prenguin el pèl. I comencéssim a reunir-nos a les places, i a agafar casseroles, i a dir-los als Tant-munta-Munta-tant (PP-PSOE-CIU-PNB-PARELL-CC) que fins a aquí hem arribat.
Aquell volcà islandès de nom impronunciable, aquell que va omplir Europa de cendres, serveix de perfecta metàfora pel que esdevé. El volcà polític del nord ha de ser silenciat, doncs el seu nom --no recordo bé si és democràcia o participació popular--, en les nostres geografies polítiques neoliberals, resulta impronunciable. Cal esborrar les petjades de la seva erupció".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada