Masia de l'Ullar i el Turó de les Onze Hores
Avui he quedat amb els companys del club que els portaré a donar un tomb per la ruta que tenia prevista de fer jo sol, ruta que desconec totalment, encara que confio no tenir problemes, ja que l'he confeccionat a partir de diversos tracks que passen per la zona, tots baixats de la gran pàgina que es wikiloc.
Ens trobem a Reus en Jordi Francisco i la Cristina Llurba, l'Albert Vinaixa i la Montse Pàmies, en Toni Mirete i la Maria Terrazas , la Gloria Olivé, l'Edith Carvajal, en Josep Ferre, la Susanna i jo, total 11. Sortim per l'autopista cap a Riells del Fai.
Aparcament al davant de l'església de Sant Vicenç de Riells, i sortim a peu a dos quarts de nou, creuant la carretera i agafant la pista en direcció a Sant Miquel.
Deixem a la dreta, a tocar, Can Jaume. Veiem entre la pista i el riu Tenes, la masia de la Pineda i La Madella i Torres de la Madella. Aquí havíem de deixar la pista i agafar un camí a la dreta, com anaven parlant i jo no em fixava en el gps i/o mapa quasi ens l'empassem, sort que trobem una persona d'un grup de 55 excursionistes de Sant Celoni, que ens indica el camí correcte.
Anem seguint el camí, trobem a la resta del grup anterior que estaven esmorzant, passem una gran alzina que deixem a l'esquerra i ja arribem a Sant Miquel del Fai. Esmorzem a l'entrada i encara que volíem entrar a prendre uns cafès, no ho fem per què s'ha de pagar entrada i com no tenim temps de visitar el recinte, creiem que no val la pena pagar per anar al bar.
Seguim amunt creuem el Rossinyol dues vegades i agafem un camí que puja fort al començament. Anem bordejant el Serrat de l'Onyó, creuem el Torrent del Gat, deixem unes runes a la dreta, segurament d'un antic corral, deixem un camí que baixa a la dreta i arribem a la masia de l'Ullar, una antiga masia ara abandonada.
Seguim el camí al costat del Torrent de l'Ullar. Per un error meu al no comprovar be el mapa i el gps, seguim un senderó que segueix el Sot de Barnils, al començament està brut però es pot seguir, però capa vegada es tapa mes, fins que arribem que ja no podem continuar. Reculem, creuem el Torrent de l'Ullar i ja agafem el bon camí que ens porta a Bertí, passant primer pel costat de Can Magre, admirem el llogaret i la seva església romànica de Sant Pere, que te al costat el cementiri amb un oratori en una cantonada. Aquí parem a dinar.
Continuem fins el Clascar o Castell de Bertí. Agafem una pista, creuem el Torrent del Sot del Grau, i de seguida agafem un camí a l'esquerra que ens porta a la carena, on hi ha una cruïlla de camins. Deixem de front el camí del Grau de Montmany, agafant a la dreta; el camí passa entre el cingle i la mola del cim de Puiggiró. Baixem cap el Grau de Mercader, però fem una marrada per anar a veure la Masia del Traver, una de les masies mes importants de la zona, però sembla que ara abandonada, en el camí trobem una bassa natural i les restes d'un forn. Tornem al Grau del Mercader, baixant per una ampla pista, que ens porta al Collet de Can Tripeta. Aquí fem un altra marrada i ens allarguem fins el Santuari de Puiggraciós, que podem visitar per dins, ja que està oberta. Hi han varies persones visitants que han arribat en cotxe per la pista, que em penso que ve de Montmany. Al costat hi ha la capella antiga de la Mare de Deu de Puiggraciós i una antiga torre telegràfica, ben conservada per fora.
Tornem cap el collet i agafem una pista antiga que es converteix en camí que es va apropant a les parets del cingles, deixem el camí per un senderó que sembla s'hagi netejat de fa poc, que passa a tocar les roques vermelles dels cingles.
Quan trobem una cruïlla, on el camí de la dreta puja cap el Torrent de Llòbrega, parem a contemplar una de les millors vistes del dia, al meu parer, a la dreta el Turó de les Onze Hores, al davant el Turó de l'Ullar, entre mig el Torrent de Llòbrega. A l'esquerra ja es veu Riells.
Ja només manca a fer la baixada fins al poble i uns quants carrers. Arribem al cotxe quan passen cinc minuts de tres quarts de sis, després de fer 21,500 kms.
El dia ha acompanyat, encara que al començament feia una mica de fred, però en la seva majoria ha estat solejat. La zona completament desconeguda per a mi, ha estat molt bonica, però a ser sincer tenia unes expectatives massa elevades que no s'han complert del tot, potser es que una gran part va estar calcinada a l'incendi de l'any 1994, i encara queda molts restes dels pins cremats, les alzines encara son joves, i gran part del terreny esta dominat pels coscolls. Amb això no vol dir que no m'ho hagi passat be, a part de Sant Miquel de Fai, amb la seva gran cascada sobre el Riu Tenes, hem pogut visitar unes grans masies històriques, ara abandonades, el llogaret de Bertí, amb la seva ermita, el Santuari de Puiggraciós, amb la antiga capella i la torre telegràfica.
La caminada ha estat acompanyada, en tot moment, amb un gran ambient i molt d'humor. Per finalitzar el dia no podia mancar la cervesa (o altres begudes) de final d'excursió.
000000000000000
Bon bloc. Si us plau el link a wikiloc posa aquest: http://ca.wikiloc.com enlloc del que ara hi tens que du a la versió española de la web. Si nó vetllem nosaltres pel català ningú ho farà...
ResponEliminaFet. No sabia que existia la pàgina d'entrada en català.
ResponEliminaMercès per avisar-me.
Ens veiem