Capçanes, Forat de Llaberia, Llaberia, la Fou

Forat de LLaberia - Font de Llaberia

Per avui he quedat amb l'Esteve per fer una matinal, al menys es el que creia que faríem, i per això anem a fer una sortida a Capçanes seguint l'excursió que publica el blogger José Luis Ordovás, a la seva pàgina “Llaberia. Per la ruta del Carrasclet i l'antic camí de Tivissa”.
Arribem a Capçanes i seguim la pista del Barranc de la Vall, fins el Corral del Gavaldà on davant de la cruïlla aparquem.
Comencem a caminar a tres quarts i cinc de vuit del matí, tot pujant per la pista, es el camí de Calàs, fins al Coll Prim, on al costat mateix hi ha una vella cisterna, amb aigua, però amb un petit pot rovellat i foradat per treure aigua.
Des del Coll Prim, deixem les dues pistes, per pujar pel camí del mig, amb una sortida amb forta pendent i que segueix un tallafoc; el camí deixa del tallafocs, entrant al bosc amb un primer tros pla per continuar pujant fort, a trossos pel costat d'una tartera.
Arribem al Forat de Llaberia i per un grau molt marcat pugem al Portell de la Punta. Baixem per l'altre costat, deixant a l'esquerra el camí de carena que passa pel costat de les restes de l'avió sinistrat fa molts anys. Al arribar al Barranc del Tortó deixem el camí i anem a veure el Salt del Tortó des de dalt, es veu poc, però si una primera caiguda, baix, al costat d'una “olleta” es veu una corda fixa, i a la nostra altura es veuen dos spits. Aquí aprofitem per esmorzar una mica.
Remuntem el barranc, on trobem una ovella morta, amb la seva xapa a l'orella i un esquellot al coll. Abans d'arribar al Gr i a ma dreta deixem la Barraca de la Font de la Plana, després passem per la Font de l'Horta, on ja hi han camps d'horta, i anem fins a Llaberia.
A Llaberia, visitem, a part del poble, la font i l'església romànica, davant de la seva petita entrada hi ha la casa de Colònies. Llaberia es un poble molt bonic, ben està arranjat i net, el que no se si viu alguna persona tot l'any, però a l'estiu la cosa canvia. Totes les cases tenen al costat de la porta, unes llosetes amb el renom de la casa i un motiu, que acostuma a ser un motiu silvestre.
Només sortir del poble, agafem a ma esquerra, el camí de Pratdip, i al arribar a una pista travessera l'agafem a la dreta fins la carretera, la que seguim. Al costat de la carretera, a l'esquerra deixem la Creu de Llaberia, agafant seguidament una pista a ma dreta.
Passem pel costat d'un avenc i creuem la pista de l'Envasadora Fontalt i anem en direcció al Mas del Ramer. Tot aquest camí des la carretera fins al Mas del Ramer està netejat, segurament pel Consorcio de la Serra de Llaberia, però es una zona molt dolenta per que es conservi net, a mes hi ha una gran quantitat de branques i pins caiguts, que a moments fan lenta la progressió.
Abans del Mas de Ramer, entrem fins on es la Cova del Ramer, i a una feixa inferior, on hi ha les runes d'una construcció que pertanyen al Mas de Ramer.
Al sortir del mas, ens despistem una mica, però de seguida rectifiquem, seguim barranc avall, està bastant brut, per saltar a un camí paral·lel, es un PR. Creuem el barranc i el camí fins a la cruïlla del Gr, es bonic, amb bones vistes al barranc, però a estones està brut degut a les nevades i dificulta el pas.
Després del Gr, arribem a la cruïlla a la surgència de la Fou, que anem a visitar, entrant i baixant fins el fons, on hi ha un bon toll d'aigua. Sortir d'aquí em costa bastant, però ho aconsegueixo després de moltes esbufegades i gemecs
Al poc de sortir a la pista trobem les restes d'un pou bastant gran, no se de que, però que tenia entrada superior i inferior. Després agafem el camí del Racó de la Sendal, un racó molt maco de visitar, i d'on ens surt un parell d'aus de la família dels mussols.
Sortim a la pista i de seguida hi som al cotxe, passen cinc minuts de les cinc de la tarda.
Ha estat un dia molt bonic, el temps ens ha acompanyat, les boires envoltaven les muntanyes llunyanes, però ens deixaven veure les properes; no ha fet massa calor, el sol l'en vist a estones, encara que ha fet una mica de xafogor Els camins netejats o reoberts, encara que es tornen a embrutar ràpidament, amb l'agreujant de l'efecte de les ultimes nevades. Hem vist una "amantis "que feixa molt de temps que no veia. El però ha estat que havia de ser una matinal, i hem fet mes de disset kilòmetres i hem arribar a les cinc de la tarda.
No he pujat el track al wikiloc per què es quasi exacte al que he estat seguint, i no cal duplicar.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.
0000000000000000