 |  |
Toll del Cantina i Mas d'en Santiago Borrassó
Després de quasi quinze dies sense sortir i aprofitant que fa dies que els ex-companys de feina em demanen que els porti a donar un tomb, i havia pensat de portar-los al Montalt, es una zona que he estat varies vegades i em conec una mica, però tinc un problema que o es repeteix la pista pedregosa i gens bonica entre la carretera i el Coll de Maflà (no poden pujar els turismes) o la tenia que allargar per una punta, per l'altre o per les dos. A més volia trobar algun baixador entre la carena de la Serra del Coscoll a la pista, fa temps vaig trobar un però el tros de dalt no el vaig poder enllaçar. Per tot això torno a anar fins la zona, i porto el cotxe fins el Mas de Motarro. Com acostumo a fer, faig el recorregut a l'inrevés del que tinc previst, per què dona la impressió que no es faig el mateix.
Per arribar al mas s'ha d'agafar la carretera del Coll de Fatges a Pratdip, la cruïlla està a cinc kilòmetres de Vandellòs (5 exactes des de la benzinera). S'ha de seguir la carretera durant dos kilòmetres i mig, i en retomb fort a la dreta, agafar una pista cimentada que surt recte i pujant, s'ha de seguir aquesta pista per un kilòmetre i s'arriba al mas.
Una vegada aparcat davant del mas, surto quan manquen cinc minuts per un quart de deu, en direcció al Mas de Santiago d'en Borrassó. Fa molt de vent i bastant de fred. Als tres-cents metres trobo un lloc a l'esquerra amb una bona esplanada on es poden deixar bastants cotxes, millor que davant del mas per aparcar un grup.
Passo pel davant Toll de la Cantina, entro fins al Mas de Borrassó, baixo fins a la Font d'en Sanxo (tot l'entorn està anegat de tanta aigua), agafo el Pr, deixo a l'esquerra el senderó que baixa al Salt del Sanxo, continuo seguint el Pr, arribo a una pista, davant hi ha el Toll de la Mina, i vaig fins el Coll de la Mina. Agafo pista a l'esquerra, baixant, amb bones vistes als contraforts del Portadeix, i buscant el camí que enllaça aquesta pista amb el salt d'en Sanxo.
Em trobo la pista amb un gran toll, que fa que hagi de buscar un pas alternatiu entre l'herbà. Molt prop trobo una pista vella i tota deixada que va en direcció al salt. L'entrada esta amb un bon toll, que també fa que l'hagi de salvar entre el bosc (bastant espès). La pista es nota ampla, però està molt bruta i he de treure les tisores i tallar uns quants esbarzers. La pista finalitza en una esplanada, el gps em marca que el salt està a tocar, pel que em decideixo a buscar un pas mes o menys net. Trobo un pas que va directe a la balma obrada del costat. El pas està brut, pel que el netejo una mica.
Passo el salt, cau una mica d'aigua i segueixo fins a la pista que es el camí de Llaberia. Busco el pouet del Tomata, però com es normal, amb la vegetació espessa que hi ha i al només tenir la referencia del mapa, no la trobo. Reculo i ja agafo el camí al Montalt, prop del començament hi ha un tros que s'ha de salvar per dins del bosc, hi ha caigut un gran pi amb moltes branques, que tapen el camí. I sense mes incidencia, a part de les esbufegades per la forta pendent, arribo al cim. Paro a menjar una mica i fer les fotos de rigor; el vent continua bufant. Baixo passant per les Solsides, penso que un altre vegada he d'anar per l'altre camí que passa mes a la dreta, per unes feixes de mes avall.
Al collet del Montalt em dirigeixo cap el Corral de Maflà, s'ha de seguir avall, i quan es toca el barranc, creuar-lo, i anar a buscar la següent barrancada, i s'arriba a l'era del corral, però abans s'han de salvar dues remuntades.
Des de l'era, per camí bo s'arriba al Collet de Maflà deixant un toll a l'esquerra, agafant el camí del Capcir i deixar les restes d'un pou a l'esquerra.
Segueixo per la pista en direcció al Collet del Montalt i després de deixar a la dreta, una mica aixecada, la Cova Pastor, trobo el senderó (una mica brut) que amb bona pujada, però curta, em porta a la carena de la Serra del Coscoll. Carenejo cap els ventiladors, per després baixar cap el Mas de Motarro, agafant el camí vell i al creuar la pista, baixar pel gran roqueral bastant ben senyalitzat.
Arribo al mas, a tres quarts de dos, després de fer una mica menys de deu kilòmetres, amb la bona sensació de haver aconseguit la fita marcada. Un dia amb bastant de fred i molt ventós.
Ara ja només em queda buscar el dia per portar als ex-companys.
Per arribar al mas s'ha d'agafar la carretera del Coll de Fatges a Pratdip, la cruïlla està a cinc kilòmetres de Vandellòs (5 exactes des de la benzinera). S'ha de seguir la carretera durant dos kilòmetres i mig, i en retomb fort a la dreta, agafar una pista cimentada que surt recte i pujant, s'ha de seguir aquesta pista per un kilòmetre i s'arriba al mas.
Una vegada aparcat davant del mas, surto quan manquen cinc minuts per un quart de deu, en direcció al Mas de Santiago d'en Borrassó. Fa molt de vent i bastant de fred. Als tres-cents metres trobo un lloc a l'esquerra amb una bona esplanada on es poden deixar bastants cotxes, millor que davant del mas per aparcar un grup.
Passo pel davant Toll de la Cantina, entro fins al Mas de Borrassó, baixo fins a la Font d'en Sanxo (tot l'entorn està anegat de tanta aigua), agafo el Pr, deixo a l'esquerra el senderó que baixa al Salt del Sanxo, continuo seguint el Pr, arribo a una pista, davant hi ha el Toll de la Mina, i vaig fins el Coll de la Mina. Agafo pista a l'esquerra, baixant, amb bones vistes als contraforts del Portadeix, i buscant el camí que enllaça aquesta pista amb el salt d'en Sanxo.
Em trobo la pista amb un gran toll, que fa que hagi de buscar un pas alternatiu entre l'herbà. Molt prop trobo una pista vella i tota deixada que va en direcció al salt. L'entrada esta amb un bon toll, que també fa que l'hagi de salvar entre el bosc (bastant espès). La pista es nota ampla, però està molt bruta i he de treure les tisores i tallar uns quants esbarzers. La pista finalitza en una esplanada, el gps em marca que el salt està a tocar, pel que em decideixo a buscar un pas mes o menys net. Trobo un pas que va directe a la balma obrada del costat. El pas està brut, pel que el netejo una mica.
Passo el salt, cau una mica d'aigua i segueixo fins a la pista que es el camí de Llaberia. Busco el pouet del Tomata, però com es normal, amb la vegetació espessa que hi ha i al només tenir la referencia del mapa, no la trobo. Reculo i ja agafo el camí al Montalt, prop del començament hi ha un tros que s'ha de salvar per dins del bosc, hi ha caigut un gran pi amb moltes branques, que tapen el camí. I sense mes incidencia, a part de les esbufegades per la forta pendent, arribo al cim. Paro a menjar una mica i fer les fotos de rigor; el vent continua bufant. Baixo passant per les Solsides, penso que un altre vegada he d'anar per l'altre camí que passa mes a la dreta, per unes feixes de mes avall.
Al collet del Montalt em dirigeixo cap el Corral de Maflà, s'ha de seguir avall, i quan es toca el barranc, creuar-lo, i anar a buscar la següent barrancada, i s'arriba a l'era del corral, però abans s'han de salvar dues remuntades.
Des de l'era, per camí bo s'arriba al Collet de Maflà deixant un toll a l'esquerra, agafant el camí del Capcir i deixar les restes d'un pou a l'esquerra.
Segueixo per la pista en direcció al Collet del Montalt i després de deixar a la dreta, una mica aixecada, la Cova Pastor, trobo el senderó (una mica brut) que amb bona pujada, però curta, em porta a la carena de la Serra del Coscoll. Carenejo cap els ventiladors, per després baixar cap el Mas de Motarro, agafant el camí vell i al creuar la pista, baixar pel gran roqueral bastant ben senyalitzat.
Arribo al mas, a tres quarts de dos, després de fer una mica menys de deu kilòmetres, amb la bona sensació de haver aconseguit la fita marcada. Un dia amb bastant de fred i molt ventós.
Ara ja només em queda buscar el dia per portar als ex-companys.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada