Casetes Velles, Mas del Saro, Canal dels Burros i Fageda

Mas de Saro - Per la Fageda del Retaule

Per avui he quedat amb l'Esteve, i sense confirmar amb la Chris i el Joan Josep. Com aquests dos no hi son a l'hora de sortida de Reus, l'Esteve i jo sortim de Reus en direcció al Mas de Barberans per pujar a Casetes Velles i anar a visitar la fageda del Retaule, que es la mes meridional d'espanya. Quan estem arribant al Mas, ens truquen la Chris i en Joan Josep que estan de camí i que els esperem. Espera que fem a l'entrada a la pista que puja a Casetes Velles. Quan arriben, pugen al meu cotxe i tots junts seguim amunt. Al ser dissabte creiem que no trobaríem massa gent, però la veritat es que pugem 6 o set cotxes, a part de dos grups de btteros. Quan passem pel davant de la Font de la Llagosta veiem bastants cotxes aparcats.
Aparquem davant del Mas de Cullerer (crec que es aquest el nom), el mas te en una paret una llosa amb el de nom de Casetes Velles. Des de Reus fins a la cruïlla de la pista hi ha 107,50 kilòmetres, passant per Roquetes i després son 17 mes de pista.
En principi teníem previst fer un tomb passant per la Portella Calça, el Mas de Saro, El Faig Pare, El Pi Gros i la Carrasca Grossa, arribant pel Refugi del Mas del Frare, però el dubte es en quina direcció fer-ho.
Sortim quan passem deu minuts de les nou del matí, i quan estem sortim puja per la pista tot un grup, entre ells en Vicent Pellicer, l'escriptor afincat al Baix Ebre, no sabem on van però com van en direcció al Mas dels Frares (potser pugen a Tres Pins), però el lògic es que hi vagin cap els arbres, es pel que nosaltres decidim començar per la Portella Calça. A la portella després de contemplar el magnific arç, que per cert ja ha perdut la fulla, aprofitem per esmorzar. El dia es ennuvolat i ventós.
Seguim i anem a veure el Mas de Pataques, per després pujar cap el Mas de Saro, saltant-se la Font de Pataques o de Garrido que teníem intenció d'anar a veure-la. Aquí ens trobem un grup que estan pujant pel bonic i rocós camí. Del Mas del Saro el company Joan Josep va llegir que era el mas habitat a mes alçada de tots els Ports, ara està enrunat. Pugem a veure la Portella de Saro, on s'endevina el camí que devia baixar cap a les Faixes Tancades. També visitem el que nosaltres hem anomenat el Faig de Saro, gran i bonic exemplar.
Continuem passant per la Mola dels Conills, cap la Vallcanera Celestina, amb una gran visió de l'esplèndida panoràmica que es veu en direcció al Barranc de la Vall, amb la Roca Xapada en primer terme. Al arribar al mas (abandonat) de la Vallcanera, fem una marrada d'uns deu minuts (d'anada i altres de tornada) per anar al costat mateix de l'espadat de la Mola de la Bota, amb una caiguda impressionant No hi ha paraules per explicar la visió des d'aquí, amb un colorit que conté tota la gamma de colors de la tardor, a més, dona l'impressió que tenim la Joca a tocar, i a un nivell inferior al nostre.
Tornem cap al mas de la Vallcanera i seguim pista avall, deixem el camí (sembla que hi ha un des d'aquí) cap el Teixet, al que no anem per què veiem que es comença a fer tard. Ens comença a ploure una mica.
Quan arribem al Collet del Gravis, trobem un camí a l'esquerra, on hi ha una pintada vermella en un arbre, i com la direcció de sortida ens sembla que retallarem, deixem la pista per seguir-ho. Resulta que el camí primer planeja i després gira a l'esquerra per entrar a la Canal dels Burros: la baixada es empinada però fàcil, amb les parets quasi a tocar. En aquest tros hi ha una gran quantitat de pins dignes d'admirar per la seva alçada i corpulència. Quan ja em canviat a la Canal de la Lluïsa, ens trobem un tros amb el terreny molt revolt, sembla que pels senglar, i no veiem la continuació. Després d'una estona trobem la continuació, i per forta baixada arribem a la pista. Tot aquest camí una vegada sortida de la canal, està bastant fitat i encara hem posat unes quantes mes; al tros final hi han molts restes de tanques de plàstic i algunes deixalles.
Seguim la pista amunt, trobem varies persones passejant, i agafem el camí que ens portarà a la font del Retaule, però fent una visita al Pi Gros de la Vallcanera, altíssim exemplar que està amb ferros i cables per evitar que es continuí obrint pel mig.
A la font aprofitem per dinar, son quarts de cinc de la tarda. Al ser l'hora que es, desistim d'anar cap a la Carrasca i tornar cap al cotxe passant pel Pare Faig, arribem quan ja hi ha bastant de manca de llum, i la Portella Calça. Arribem al cotxe quan ja es fosc, son dos quarts i mig de set.
Del tros entre la font del Retaule i el Mas de Pataques no hi han paraules per descriu-ho, total la fageda està en tot el seu apogeu de colors, amb el marró clar, fosc, vermell, carabassa, etc. Crec que es una visita obligada a la tardor.
La resta d'excursió encara que no hem fet una bona part del programat, ha valgut la pena i hem quedat molt satisfets. Hem estat nou hores 25 minuts a la muntanya, i hem fet quasi dinou quilòmetres, amb un desnivell acumulat de mil cent cinquanta metres.
Sortida que es pot repetir, amb diferents variants, les vegades que es vulgui, amb això crec que està tot expressat.
El company també ha escrit al seu blog, si voleu veure les seves explicacions, : "TROUSSEJANT".

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000