Romanço: La Dama de Reus

Allí a la vila de Reus tota la gent ne fugí

si no una noble dama que en té pres lo seu marit.

La dama plora i més plora i sospira dia i nit.

Set anys ha que l'en té pres i altres set que no l'ha vist.

Se'n va a trobar el Capitel·lo que li torni el seu marit.

-"Déu lo guard lo Capitel·lo, si vol treure el meu marit?"

-"Sí, per cert, la noble dama, si ve amb mi a dormir una nit."

-"Calli, calli el Capitel·lo que ho diré al meu marit."

Ella se'n gira i se'n torna va a contar-ho al seu marit;

de tan lluny com la va veure: -"Noble dama, què t'ha dit?"

-"M'ha dit que sí te'n trauria si hi volgués dormir una nit."

-"Fes-ho, fes-ho, noble dama, fes-ho per amor de mi.

Que quan jo de presó surti se'n recordarà de mi.

Posa't lo vestit de seda o sinó lo de setí.

I si aquests no t'agraden posa-te'n un d'or fi."

Al entrar-se'n en el quarto noble dama fa un sospir.

-"Què en sospira, noble dama, què en sospira aquesta nit?

Sospira la noble dama los amors del seu marit?"

-"Sí, per cert, lo Capitel·lo, los amors del meu marit."

-"No s'espanti, noble dama, ja el veurà demà al matí.

Abans no serà de dia tindrà lo marit aquí."

Fins a ne la matinada la dama no pot dormir.

Noble dama és matinera, a les quatre del matí,

quant és a la punta d'alba noble dama en finestra ix.

Ja en veu les forques plantades, veu penjat lo seu marit.

-"Calli, calli, el Capitel·lo, ja es recordarà de mi.

N'ha llevat la honra meva, n'ha penjat lo meu marit."

-"No t'espantis, noble dama, no te'n faltarà marit:

Tres fills ne tinc a la guerra, triaràs lo més bonic;

i si aquests no t'agraden, jo seré lo teu marit.

Tinc la dona al llit malalta, que no es 'caba de morir;

i si ella no es moria jo l'ajudaré a morir."

-"Calli, calli, el Capitel·lo, lo mateix faria amb mi.

Deixeu-la viure, Capitel·lo, deixeu-la viure per mi."

Ella se'n gira i se'n torna, de volant se'n va a vestir;

quan de volant s'és vestida a n'el rei se'n va a servir.

Un dia venint de missa Capitel·lo veu venir.

-"Hola, hola, Capitel·lo, t'has de recordar de mi.

Atureu-vos, Capitel·lo, que ara és hora de morir."

-"Tinga pietat la dama, tinga pietat de mi."

-"La pietat que teníeu al penjar lo meu marit."

Ja li'n dóna punyalada la primera el va ferir.

La segona cau en terra, la tercera va morir.

-"Déu te perdó, Capitel·lo, a tu i a n'el meu marit

00000000000000000000000000

000000000000000000