"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 16 de setembre de 2016

Arbolí, Grau de Gallarí, Molí del Racó, Arbolí


Mas de l'Escalet
Molí del Racó



Fa ja algun temps un amic excursionista em va enviar un track que des d’Arbolí anava a buscar el Grau de Gallarí i tornava al poble pel GR. Aquest track coincidia aproximadament amb un de recerca que vam fer el company Joan Josep i jo a l’any 2009, però només fins el Mas de l’Escalet, ja que des d’aquí vam tornar a Arbolí, fent unes quantes recerques, més o menys satisfactòries. Avui he arribat a Arbolí, he aparcat i he sortit a caminar quan mancava mig quart per les nou del matí. El dia no es gens calorós, amb núvols que no deixen veure el sol, que fa que la sensació de frescor s’accentuï. He sortit per la carretera, seguint-la una mica més de tres-cents metres, per deixar-la per un camí una mica coster a l’esquerra, per deixar-lo per un sender trillat a la dreta, que va bastant pla o pujant suaument. El camí era de bast, encara conserva part de l’empedrat, i a l’esquerra hi ha un marge continuat fins a una cruïlla, encara que hi ha grans trossos caiguts. En la cruïlla, hi ha el cementiri a la dreta i a tocar. Passo pel seu costat, creuo la carretera i agafo un camí ample (antic de carro?) que baixa.
S’ha de deixar el vell camí, sortint per la dreta, i seguint les fites, que per cert estan molt ben posades (algunes les he arranjat). Sense gps ni fites hi haurien problemes per seguir-lo, encara que no impossible. Amb tot això es creua el Barranc de les Guixeres. Es va emboscat però en els trossos que corre l’aire, aquest es fresquet, encara que en tot el camí fa xafogor, per l’humitat. Al sortir a un camí ample, miro el gps i veig que m’està donant problemes de senyal, penso que potser avui serà un mal dia, ho atribueixo a la humitat que hi ha dins del bosc. El camí em porta a creuer el Barranc del Xoles, encara que la baixada per creuar-lo està fitada per un pany de roca (per a mi, fàcil de pujar però no tant de baixar), jo segueixo recte, està tapat però es pot passar, arribo al barranc i seguint corrent avall uns metres, xafant una mica la poca aigua que hi ha i un petit tros de fang, arribo a enllaçar amb el camí, que surt a la meva esquerra.
Al poc el gps i la poca visibilitat del camí em fa una petita mala feina, que no es pugui arreglar de forma fàcil, col·loco una fita en el lloc que m’ha portat confusió i sense més problemes arribo al Camí de les Planes, que creuo. A toca hi ha una cuina abandonada, mira quin lloc per deixar-la!. Aquest nou sendal perdedor, també em fa mirar sovint el gps, hi ha rastres per tot arreu, però cap de clar i net, però el bosc em permet anar salvant obstacles, encara que amb algunes passes de més.
Arribo a una pista, clara, que al poc es divideix en tres, agafant la del mig, que segons l’ICGC es el Camí del Mas de l’Esquelet, que va des d’aquí fins al Mas de Gallarí, quan per anar al mas s’ha de deixar aquesta pista i agafar a ma esquerra un antic camí, ample però que comença a estar completament tapat. Abans del mas es deixa un sender fresat a la dreta. Del mas només en queda un tros de paret i molta runa escampada. Per cert segons els mapes del Piolet, el nom es de l’Escalet, jo no sé quin es el correcte, en les guies que tinc ni anomenen el mas, ni el barranc, ni el camí del seu nom.
Sortint del mas, per error de no mirar be els mapes, segueixo recte, ja que hi ha bona traça i a més, hi ha unes senyals vermelles. Les senyals s’acaben o les perdo, la traça es difumina, abunden els rastres i després d’un parell de dubtes decideixo anar avall a buscar la pista, hi han bons rastres que semblen de senglars, que em fan baixar còmodament. Mirant a casa he vist que havia de retrocedir una mica, des del mas, i agafar el camí d’abans, i a més que , quan anava avall, he creuat el camí del mapa, encara que, el camí està ben dibuixat al mapa?. Arribo a una tanca, que tanca tots els conreus d’aquesta part del Mas de Gallarí, i em trobo al que em diu es el propietari. Xarrem una mica, em diu entre altres moltes coses, que el camí que he perdut dalt, hi es, i que en el Grau de Gallarí, que vaig a buscar tindré problemes pel «tapadot» que està; a més que vol que es recuperi el camí antic (no sé quin) perquè no li passin pel mas.
Després d’una bona estona de xerrada, marxo tal i com em diu, que es seguin la tanca a l’esquerra on enllaço amb el camí de dalt i al poc amb el camí del Mas de Gallarí. L’entrada al grau no es per on posa el mapa, es per un traça amb forta pendent, no sé si per on marca el mapa, més o menys, hi hauria l’entrada del camí de bast, ja que per on ara està fitat no era el camí vell. Però si que s’arriba a les esses empedrades i margenades d’un camí que encara conserva la seva bellesa, llàstima del deteriore i la quantitat d’herba i branques que dificulten bastant el pas. El tros de les esses està brut però es de bon seguir, però en els trossos que el camí té trossos de recte (?) es necessari anar en compte, buscar les fites i fiar-se del gps. En un tros d’aquests, on no es veia el terra, he fotut una ensopegada que m’ha fet anar per terra. No hi havia perill d’anar avall, ja que la mateixa vegetació m’hauria parat, però no ha evitat que piqui el cap amb una pedra, sort que la caiguda ha estat lenta. Son en aquests moments en que penso que anar sol es una mica perillós. Hi han dos moments que no he seguit les fites i he fet el retomb tapat.
Arribo a una pista boscana i penso que ara ja tot serà bufar i fer ampolles, doncs no, la pista no té problemes d’orientació, però està molt bruta, amb alguns arbres i branques caiguts que fan que no pugui anar massa ràpid, en mols trossos. Sempre per dins del bosc. Es incomprensible trobar en aquesta pista, embolcalls de caramels tirats al terra, no acabo d’entendre-ho. Arribo al GR, que es pista cimentada, i la segueixo a la dreta, parant-me una mica a menjar. Fa sol, que feia estona que no veia, però la temperatura no es massa agradable degut al vent molest i no calent. A partir d’aquí ja no hi ha massa cosa a explicar ja que es tracta de seguir la pista, creuar el Riuet d’Arbolí, passar el Molí del Racó, seguir la pista de la Vall i agafar el camí del Grau de la Costa de la Vall. Des del molí a dreta i esquerra hi han habitatges nous i/o arranjats. El que no està arranjat es el Molí del Remei (?). On surt del camí del grau fa molts anys hi havia una construcció enrunada, ara hi ha una esplanada, pel que sembla han tret tota la runa i potser l’han aprofitat per refer les altres que ara semblen eixerides. Només entrar al grau es veu les restes del que era un aqüeducte que devia portar aigua als molins, ara queda un tros de mur. Aquest grau a mi em porta molt bons records, i ara feina molt de temps que no hi passava. Conserva molts trossos de l’empedrat, encara que com es normal, bastant deteriorat. A la pujada m’he de treure treure roba ja que estic suant molt. Es deixa a l’esquerre el Mas del Tafonell, amb varies obres d’aprofitament de l’aigua, pel que em sembla. A la porta del mas hi ha un grup de persones fent una xerrada, Arribo a la pista de ciment, on hi han cotxes aparcats, i després a la carretera. Des d’aquesta es veu a la llunyania i dalt, l’ermita de Sant Pau i a parets properes, dos escaladors. Arribo a Arbolí a tres quarts de tres després d’haver fet quasi deu quilòmetres, amb satisfacció i molt bones sensacions. Mentre en canvio per marxar arriba un altre de solitari, xarrem una mica, m’acomiado i marxo cap a casa, tot passant per la carretera de la presa.
He quedat molt content encara que amb el cap amb uns quants camins que m’agradaria esbrinar i/o tornar a passar, però això ja serà o no, feina per dies que han de venir.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.









00000000000000000000000



000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada