 |
| Mas d'en Lord |
 |
| Mas d'en Jover |
Avui he tornat a sortir sol, i m’he anat cap a Blancafort a fer el vèrtex geodèsic del Reguer, però com sempre m’he preparat un petit tomb, avui d’uns onze quilòmetres, però com es normal, amb les meves tafaneries, sempre surten de més. He arribat a Blancafort i després de buscar el millor lloc per aparcar, ho he fet davant de la Plaça del Portell, m’he preparat i he sortit a un quart i cinc de deu, pel carrer de Verdaguer. He sortit a la carretera de Solivella, agafant a l’esquerra, per deixar-la seguidament pel Camí Vell de les Costes. La pista està retocada i molt ampliada de fa poc, però es un fet que succeirà en totes les pistes principals per on passaré avui.
Deixo aquesta pista per agafar el Camí Vell de Montblanquet, amb el terra completament tapat per la vegetació que ha quedat aplanada al passar el tractor del camp contigu i fer empènyer la terra damunt de les herbes de la vorera. Una vegada passat aquest camp de conreu, la vella pista s’aclareix. M’ha estranyat que estigui d’aquesta manera ja que per aquí passa el camí senyalitzat per anar cap la Serra del Tallat, tant a peu com amb btt. Surto a la carretera, que es per on tornaré, per deixar-la ràpidament pel Camí del Mas d’en Llord. Aquest també es ample, i molt polsos. No hi ha gaires ombres i el sol es comença a notar. Es veu algun tractor llaurant camps. En un petit collet, es veu a la dreta el que era el camí vell, ara completament menjat, que pujava recte, i no com ara la pista que puja fent una esse per salvar el desnivell.
Arribo a l’alçada del Mas d’en Llord, un gran mas quasi totalment enrunat. Encara que queda un habitatge de dos plantes en peu, però molt tronat, no m’atreveixo a anar a visitar-ho. Tot l’entorn està caigut, hi ha runes per tot arreu, i vaig sol. Queda en peu la paret del fons del que podria haver estat un altre habitatge adossat. Mentre estic fent-li unes fotografies passa, direcció nord-oest un tot-terreny.
De l’esquerra enllaça un altre pista que es el GR 175, del Cister, i que seguiré una bona estona. Aquí sembla ser que el camí canvia de nom i ara es el Camí del Tossal Gros. Em passa un tractor que deu anar al tros. Entro en uns camps a la dreta per veure les retes d’un pou, ara sec, que era una bonica construcció al seu dia.
Més endavant em desvio ja que un dels mapes senyala la Fonts dels Horts, i m’ha semblat veure canyes camí amunt. Com es normal, en aquest terreny no hi han canyes ni fonts. El camí porta i finalitza en una colla de grans parades de conreu. Torno avall, i al poc em torno a desviar ja que quasi a tocar a la pista hi ha les restes d’un pou no massa vell. En realitat té una mica d’aigua al fins, però està tot fet malbé. Mes amunt em sembla veure una petita balma obrada, millor dit sembla que es formada per una gran roca i pedres per tancar i fer un espai de resguard. Quan vaig a pujar i en mig d’unes punxoses, em noto una picada a la cama, al principi crec que es un pinxo, però després m’adono que es una picada d’abella o vespa, surto de presa i em passo el llapis, que em dona una mica de frescor.
Fins aquí i com el camí anava a tocar a una vessant, hi havia trossos de ombra, però ara i a les envistes del Mas d’en Jover, el sol torna a tocar de ple. Després d’una pujada, de visitar una mica el mas i d’un altre pujada,el camí s’aplana i es deix a l’esquerra el camí a peu al Tallat i Vallfogona. Com a curiositat, el mas es de tres plantes, la tercera era el paller, i la planta baixa està completament plena de suports de ferro aguantat el trespol, encara que hi ha grans forats, i la teulada està arranjada. No acabo d’entendre aquestes despeses i després abandonades, ja que no cal dir que es difícil arribar a l’entrada i bellugar-se per fora, degut a la vegetació.
Més endavant, quan hi soc quasi a la part més alta del recorregut d’avui, veig que pel camí, i abans del mas, puja un bttero amb alforges. Jo em desvio per una pista vella, que els mapes hi figuren tan bona com la que ara es la principal. Està molt menjada i abandonada. Hi ha un maset amb pou i amb un recer que devia ser molt maquet, ara tot abandonat, amb la porta arrancada. També sorprèn que el devien arranjar, després de perdre la teulada. Van posar unes files de totxos per aixecar les parets i una teulada bastant nova suportada per bigues de ciment. Més endavant hi ha un altre maset, sense teulada. Enllaço a la pista principal, i segueixo fins a la carretera, TV-2338, la que deixo als pocs metres. A l’esplanada que hi ha al deixar-la dos sorpreses, la primera. brossa escampada i la segona, aquí comença una senyalització amb cintes bicolors que m’he acompanyaran fins a Blancafort. A la tarde miro a la pàgina web de l’Ajuntament i trobo que el dia 20 van fer una bicicletada, però a l’inrevés, que a mes la situació de les cintes ho demostra. Escric al consistori amb aquests termes: «Avui he passat per la pista que va des de la carretera al Cap del Coll, la TV-2338, concretament des del quilòmetre 6 on he agafat la pista, fins que torna a trobar la carretera, mes avall del quilòmetre 2. M'ha estranyat veure-la senyalitzada amb banderoles bicolors. Avui he llegit que el dia 20 es va fer una bicicletada i m'ha fet suposar que aquest es el motiu de dita senyalització. Si es això només significar que han passat 14 dies i aquesta encara no s'ha retirat». Esperem que preguin mesures.
La pista va baixant, no he descobert el seu nom, i quan estic a les envistes del Turó del Reguer, i com ho veig fàcil apropar-me, agafo per unes parades d’ametllers, i sempre per la vora, fins al seu final, llavors veig un rastre i m’enfilo. Hi ha una esplanada molt tapada però amb moltes pedres, com si hagués hagut alguna cosa aquí dalt, i una mica més amunt el vèrtex dalt d’unes grans roques. El poc tros que em separa està brut però res que no es pugui fet. Al menys aquí s’està a l’ombra. Volia pujar fins al peu del suport del vèrtex però la meva manca d’agilitat m’ho impedeix. Faig la fotografia de rigor, dalt d’una roques però sota de l’última. Es veu perfectament el vèrtex i a mi. A prop i damunt d’unes roques que sembla era un parapet m’assec a menjar una mica i treure’m la fullaraca de les botes, que m’ha entrat a l’entrar cap el Mas d’en Jover.
La baixada es fàcil si no haguessin arbres caiguts, però sense problemes arribo a la pista. Abans de trobar la carretera he pogut fer una drecera per la resta d’un camí, i he buscat i no he trobat un altre per estalviar-me un retomb, encara que hi es ja que a la part de més endavant es veu l’arribada. Ara ja per la mateixa carretera TV-2338 fins a Blancafort, entrant pel carrer Àngel Guimerà, visitar una mica el poble, canviar-me una mica, anar a la piscina a compar-me una coca, agafar el cotxe i cap a casa. He arribat al cotxe a un quart de tres després de fer mes de tretze quilòmetres.
Un dia molt calorós i encara sort que hi ha hagut trossos d’ombra i altres que corria l’aire. Hi he vist coses curioses, com marges fets amb fileres de pedres horitzontals combinades amb trossos de fileres de pedres verticals, al menys ha estat interessant. Tal i com he dit les pistes estaven totes retocades de feia poc, ja que la terra que ha quedat a les vores, encara estava solta i no premsada. A trossos al retocar la pista rasquen massa i la base dels marges queden bastant desprotegit, fet que fa que sigui molt fàcil que hi hagin caigudes de marges, Els camps de cereals estaven tots segats, els ceps estan esplèndids, he vist varis abeuradors per animals i algun/s es preocupa de portar aigua, ja que en tots els que hi vist es notava que avui havien posat liquid. Els camps, s’han alternat entre cereals i vinya, amb alguns d’ametllers i alguns olivers. Molta zona sense conreu dominada del pi, i la visió de la Serra del Tallat, amb els seus ventiladors darrere, que dona pena, em figuro que no fa massa es devia cremar. El de les deixalles i les cintes es un constant en tot el país, vagis on vagis ho vas trobant. Dona pena veure els grans masos i els petits masets, junt amb la majoria de pallers i pous i aljubs completament arruïnats, enrunats i abandonats, i avui he vist i passat a tocar un munt de masets i pallers. Però ja hauria d’estar avesat a veure-ho. Exceptuant el tros del Camí Vell de Montblanquet, la drecera després de deixar el GR, la pujada i baixada al Reguer, una petita drecera que he fet baixant i la visita al poble, tota la resta la hauria pogut fer amb el meu cotxe. Pel camí he pogut menjar unes figues i una mica de raïm, de camps abandonats, i bastantes mores (fruit). Encara que sortir sempre es positiu, no ha estat de les meves millors caminades.
Deixo aquesta pista per agafar el Camí Vell de Montblanquet, amb el terra completament tapat per la vegetació que ha quedat aplanada al passar el tractor del camp contigu i fer empènyer la terra damunt de les herbes de la vorera. Una vegada passat aquest camp de conreu, la vella pista s’aclareix. M’ha estranyat que estigui d’aquesta manera ja que per aquí passa el camí senyalitzat per anar cap la Serra del Tallat, tant a peu com amb btt. Surto a la carretera, que es per on tornaré, per deixar-la ràpidament pel Camí del Mas d’en Llord. Aquest també es ample, i molt polsos. No hi ha gaires ombres i el sol es comença a notar. Es veu algun tractor llaurant camps. En un petit collet, es veu a la dreta el que era el camí vell, ara completament menjat, que pujava recte, i no com ara la pista que puja fent una esse per salvar el desnivell.
Arribo a l’alçada del Mas d’en Llord, un gran mas quasi totalment enrunat. Encara que queda un habitatge de dos plantes en peu, però molt tronat, no m’atreveixo a anar a visitar-ho. Tot l’entorn està caigut, hi ha runes per tot arreu, i vaig sol. Queda en peu la paret del fons del que podria haver estat un altre habitatge adossat. Mentre estic fent-li unes fotografies passa, direcció nord-oest un tot-terreny.
De l’esquerra enllaça un altre pista que es el GR 175, del Cister, i que seguiré una bona estona. Aquí sembla ser que el camí canvia de nom i ara es el Camí del Tossal Gros. Em passa un tractor que deu anar al tros. Entro en uns camps a la dreta per veure les retes d’un pou, ara sec, que era una bonica construcció al seu dia.
Més endavant em desvio ja que un dels mapes senyala la Fonts dels Horts, i m’ha semblat veure canyes camí amunt. Com es normal, en aquest terreny no hi han canyes ni fonts. El camí porta i finalitza en una colla de grans parades de conreu. Torno avall, i al poc em torno a desviar ja que quasi a tocar a la pista hi ha les restes d’un pou no massa vell. En realitat té una mica d’aigua al fins, però està tot fet malbé. Mes amunt em sembla veure una petita balma obrada, millor dit sembla que es formada per una gran roca i pedres per tancar i fer un espai de resguard. Quan vaig a pujar i en mig d’unes punxoses, em noto una picada a la cama, al principi crec que es un pinxo, però després m’adono que es una picada d’abella o vespa, surto de presa i em passo el llapis, que em dona una mica de frescor.
Fins aquí i com el camí anava a tocar a una vessant, hi havia trossos de ombra, però ara i a les envistes del Mas d’en Jover, el sol torna a tocar de ple. Després d’una pujada, de visitar una mica el mas i d’un altre pujada,el camí s’aplana i es deix a l’esquerra el camí a peu al Tallat i Vallfogona. Com a curiositat, el mas es de tres plantes, la tercera era el paller, i la planta baixa està completament plena de suports de ferro aguantat el trespol, encara que hi ha grans forats, i la teulada està arranjada. No acabo d’entendre aquestes despeses i després abandonades, ja que no cal dir que es difícil arribar a l’entrada i bellugar-se per fora, degut a la vegetació.
Més endavant, quan hi soc quasi a la part més alta del recorregut d’avui, veig que pel camí, i abans del mas, puja un bttero amb alforges. Jo em desvio per una pista vella, que els mapes hi figuren tan bona com la que ara es la principal. Està molt menjada i abandonada. Hi ha un maset amb pou i amb un recer que devia ser molt maquet, ara tot abandonat, amb la porta arrancada. També sorprèn que el devien arranjar, després de perdre la teulada. Van posar unes files de totxos per aixecar les parets i una teulada bastant nova suportada per bigues de ciment. Més endavant hi ha un altre maset, sense teulada. Enllaço a la pista principal, i segueixo fins a la carretera, TV-2338, la que deixo als pocs metres. A l’esplanada que hi ha al deixar-la dos sorpreses, la primera. brossa escampada i la segona, aquí comença una senyalització amb cintes bicolors que m’he acompanyaran fins a Blancafort. A la tarde miro a la pàgina web de l’Ajuntament i trobo que el dia 20 van fer una bicicletada, però a l’inrevés, que a mes la situació de les cintes ho demostra. Escric al consistori amb aquests termes: «Avui he passat per la pista que va des de la carretera al Cap del Coll, la TV-2338, concretament des del quilòmetre 6 on he agafat la pista, fins que torna a trobar la carretera, mes avall del quilòmetre 2. M'ha estranyat veure-la senyalitzada amb banderoles bicolors. Avui he llegit que el dia 20 es va fer una bicicletada i m'ha fet suposar que aquest es el motiu de dita senyalització. Si es això només significar que han passat 14 dies i aquesta encara no s'ha retirat». Esperem que preguin mesures.
La pista va baixant, no he descobert el seu nom, i quan estic a les envistes del Turó del Reguer, i com ho veig fàcil apropar-me, agafo per unes parades d’ametllers, i sempre per la vora, fins al seu final, llavors veig un rastre i m’enfilo. Hi ha una esplanada molt tapada però amb moltes pedres, com si hagués hagut alguna cosa aquí dalt, i una mica més amunt el vèrtex dalt d’unes grans roques. El poc tros que em separa està brut però res que no es pugui fet. Al menys aquí s’està a l’ombra. Volia pujar fins al peu del suport del vèrtex però la meva manca d’agilitat m’ho impedeix. Faig la fotografia de rigor, dalt d’una roques però sota de l’última. Es veu perfectament el vèrtex i a mi. A prop i damunt d’unes roques que sembla era un parapet m’assec a menjar una mica i treure’m la fullaraca de les botes, que m’ha entrat a l’entrar cap el Mas d’en Jover.
La baixada es fàcil si no haguessin arbres caiguts, però sense problemes arribo a la pista. Abans de trobar la carretera he pogut fer una drecera per la resta d’un camí, i he buscat i no he trobat un altre per estalviar-me un retomb, encara que hi es ja que a la part de més endavant es veu l’arribada. Ara ja per la mateixa carretera TV-2338 fins a Blancafort, entrant pel carrer Àngel Guimerà, visitar una mica el poble, canviar-me una mica, anar a la piscina a compar-me una coca, agafar el cotxe i cap a casa. He arribat al cotxe a un quart de tres després de fer mes de tretze quilòmetres.
Un dia molt calorós i encara sort que hi ha hagut trossos d’ombra i altres que corria l’aire. Hi he vist coses curioses, com marges fets amb fileres de pedres horitzontals combinades amb trossos de fileres de pedres verticals, al menys ha estat interessant. Tal i com he dit les pistes estaven totes retocades de feia poc, ja que la terra que ha quedat a les vores, encara estava solta i no premsada. A trossos al retocar la pista rasquen massa i la base dels marges queden bastant desprotegit, fet que fa que sigui molt fàcil que hi hagin caigudes de marges, Els camps de cereals estaven tots segats, els ceps estan esplèndids, he vist varis abeuradors per animals i algun/s es preocupa de portar aigua, ja que en tots els que hi vist es notava que avui havien posat liquid. Els camps, s’han alternat entre cereals i vinya, amb alguns d’ametllers i alguns olivers. Molta zona sense conreu dominada del pi, i la visió de la Serra del Tallat, amb els seus ventiladors darrere, que dona pena, em figuro que no fa massa es devia cremar. El de les deixalles i les cintes es un constant en tot el país, vagis on vagis ho vas trobant. Dona pena veure els grans masos i els petits masets, junt amb la majoria de pallers i pous i aljubs completament arruïnats, enrunats i abandonats, i avui he vist i passat a tocar un munt de masets i pallers. Però ja hauria d’estar avesat a veure-ho. Exceptuant el tros del Camí Vell de Montblanquet, la drecera després de deixar el GR, la pujada i baixada al Reguer, una petita drecera que he fet baixant i la visita al poble, tota la resta la hauria pogut fer amb el meu cotxe. Pel camí he pogut menjar unes figues i una mica de raïm, de camps abandonats, i bastantes mores (fruit). Encara que sortir sempre es positiu, no ha estat de les meves millors caminades.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada