Lo Riu es Vida. Manifestació a Amposta

Avui he anat a Amposta per la manifestació en defensa del Riu Ebre. He anat amb un dels autocars llogats per l'ANC. Ha estat un dia dels que val la pena estar en mig de la gran concentració. Hem arribat a Amposta a un quart de dotze aproximadament, ajuntant-me amb el Josep Maria i la Gràcia, ja que, encara que hem anat en diferents autocars, havíem quedat per anar junts.  

Hem sortit de l'aparcament i hem anat cap al que havia de ser la cua de la manifestació, per intentar fer el recorregut abans que comenci, i arribar al pont on ha de finalitzar. Els primers metres estava bastant clar i podíem passar sense problemes, però poc a poc la avinguda s'ha anat taponant amb els manifestants a punt, fent xerinola, grups musicals tocant, grups de tambors fent música amb els seus instruments, ... Poc a poc es van trobant tancats tots els passadissos entre la gent, pel que decidim sortir de l'avinguda i anar per carrers laterals cap al pont.

Després que uns manifestant ens diguin la millor manera de sortir del batibull i una parella de joves ens indiquin les diferents opcions d'arribar al pont, arribem allí. No està a petar però poc li falta. El cap de la manifestació li costa arribar, primer un tub amb un nus, logotip de les diferents mobilitzacions, que en realitat es el mateix que es va repetint pels diferents intents del mesquí govern de les espanyes. Després ve una segona fila amb dirigents dels moviments antitransvasament i els polítics de la zona (crec).

Hi ha parlaments, (he trobat en falta un conseller de la Generalitat donant suport institucional al moviment, encara que hi han polítics i consellers a la manifestació). Hi han actuacions musicals, Joan Rovira amb Lo meu Riu, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries amb Lo Carrilet de la Cava i altre que no se el nom, Riu en So amb Parlo d'un riu mític i remorós i Pepet i Marieta junt amb Riu en So amb unes molt maques corrandes. Segur que m'he deixar quelcom.

Una vegada finalitzada i la gent comença a escampar, nosaltres tres ens anem cap a les restes del que era el castell i entre unes escales i un petit mur ens asseiem per dinar el que portem fet de casa. Després i tot retornant cap l'autocar parem a beure uns cafès. Costa una mica trobar un lloc ja que hi ha alguns bar que estan tancant o ja han tancat. La llàstima es que no ens vam assabentar que hi havia una paella popular fins que ens vam comunicar que les inscripcions estaven tancades.

Avui ha estat una nova festa de la democràcia, amb unes 50.000 persones queixant-se dels continus intents de transgressió del govern central; aquesta vegada per la aprovació d'un pla hidrològic, fet per un govern en funcions, que atempta al sentit comú i a les directives de la UE, i que només buscar tornar afavorir a les grans empreses constructores, als grans terratinents i als especuladors. Quines ganes de fotre el camp, tot esperant que sapiguem fer-ho millor. Esperança de la que jo en tinc molta, per la confiança que em dona el partit polític que tots els que han xuclat i els seus votants intenten massacrar.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000