Pontons, Mas de Pontons, Puig de les Agulles, Pontons

Mas de Pontons

Indicador de cim del Puig de les Agulles

Avui de la ruta poc a explicar ja que es exacte com la vaig fer l'últim 26 de novembre, amb la diferencia de no anar fins a la font de Sant Bernat. M'havia compromès amb els ex-companys de portar-los avui a donar un tomb, i com que no tenia res preparat, ja que la recerca que vaig fer el 30 de desembre va resultar fallida per aquest propòsit i tenint que decidir ràpidament on portar-los vaig triar aquesta que l'havia fet feia menys de dos mesos.

Ens trobem nou caminants a l'aparcament de l'entrada de Pontons, havien de venir dos més però per problemes familiars no han pogut. Com que els esperàvem i no ens havíem assabentats de la seva absència fins que els han trucat, es pel que hem sortit més tard del que teníem programat. Sortim a dos quarts de deu en punt, en direcció a l'església de Santa Magdalena. El cel no està obert del tot i no fa massa fred pel temps que hi som. Mentre pugem per la pista cimentada un dels participants ens comunica que no farà tot el tomb ja que el constipat no li deix respirar bé. Una vegada arribat a l'església i fer-se la foto de grup, aprofitant el disparador automàtic de la meva màquina, li convenço que ens acompanyi fins l'esmorzar i després ho tindrà molt fàcil per retornar i quasi sempre cara avall.

Abans d'arribar a Cal Bruno ens trobem a tres caçadors i els explico la ruta que tenim prevista i ens diuen que si fem aquesta no tindrem problemes. Esmorzem asseguts en els bancs de l'abandonada pèrgola de l'abandonat Cal Bruno, i després seguim marxa. Ens acomiadem del que marxa i nosaltres vuit seguim ruta.

Tal i com ha passat al deixar la carretera i agafar per Cal Tiano, que al primer grup els he tingut que cridar perquè s'empassaven la cruïlla, també ho he hagut de fer al sortir de la pista que seguíem per agafar l'altre, molt abandonada però perfecta per anar a peu, amb un sol entrebanc d'un pi caigut.

Quan arribem al Mas de Pontons, vaig en compte de si està el masover o el propietari, demanar-lis permís, però no hi ha ningú. Explico als companys tot el que em va ensenyar el masover-restaurador i seguim amunt, el primer tros refent camí. Ara com ja els tinc avisats, a la cruïlla cap Cal Comes, els primers ja m'estan esperant. D'aquí fins a la pista, després fins el cim i de nou fins a la pista, aniré jo sempre al capdavant.

Al Coll de Carbons trobem aparcats una serie de tot-terrenys amb remolcs de gossos, però anem tranquils desprès de la xarrada amb els tres d'abans i no haver sentit cap tret. Però només entrar a la pujada cap el cim, trobem un caçador que ens diu que no anem bé, li explico la xarrada amb els d'abans i ens diu que allà nosaltres. Igual ens passa a poc d'entrar a la part rocosa del camí. Arribem a lloc de la miranda, i m'estranya que no hi hagi ningú. Mentre estem gaudint del paisatge ens ve un altre, i la mateixa historia. Marxem i resulta que aquest caçador estava una mica més enllà amb un companys, que no li dona gaire importància a que passem. Arribem on està el plafó del cim i només ens aturem per les fotografies corresponents.

Mentre baixem del cim escoltem un tret molt llunyà. Seguim pista avall. Torno a tenir avisats als més ràpids més o menys on hem de deixar aquesta pista. A la cruïlla ens reagrupem i junts baixem a creuar la Riera de Carbons, remuntant-la uns metres fins a la pressa. Després amunt i a sortit davant mateix de Cal Diable. Uns han quedat una mica despenjats, i jo vaig a veure un camí a l'esquerra que sembla bonic i que està netejat de poc, llavors es sent un tret bastant fort, sembla que vingui de l'entorn del cim, però res que ens pugui preocupar.

Ja només queda seguir pista avall, desviar-nos a visitar la font arranjada del Molinot, i arribar a l'aparcament, on ens trobem al caminat que ens havia deixat a Cal Bruno. Arribem quan manca mig quart per les dos de la tarda, després de fer uns deu quilòmetres i mig. La tònica del dia ha estat la mateixa durant tot ell, temps rúfol sense fred. Ara ens anem tots al restaurant que ja està encomanat, a recuperar el pes (i més) que hem perdut durant l'excursió. El dinar, per a mi, ha estat molt bé. El preu estava concertat amb aigua, vi i cafès, però després comprovant el preu sense begudes ni cafès, tots hem cregut que s'han passat una mica, però es el que té reservar per internet sense conèixer el lloc. Però no passa res, ara a esperar al mes següent.

El track es el mateix del novembre però sense anar a la Font de Sant Bernat, aquí.
Les fotografies no les he penjat ja que no tinc autorització de tothom dels que vam caminar.

00000000000000000000000

No hi ha vídeo pel mateix motiu de les fotografies.

0000000000000000000000000