"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 24 de gener de 2016

Lilla, Font de l'Auró, tomb fallit pel Bosc del Teix


Capella de Sant Fructuós
Font de l'Auró



Avui ha estat un dia que de dos objectius que tenia ha aconseguit un, el més fàcil, però no el segon. Aquestes coses passen encara que jo no estic massa acostumat. Després de més d'una setmana de no sortir a caminar debut a un estat gripal, avui ja tenia una mica d'enyorança i he buscat una cosa curta, amb intenció de tornar aviat cap a casa, i que semblava no havia d'haver problemes.
M'acosto fins el poble de Lilla, que actualment pertany a Montblanc, aparco a la seva entrada i començo a caminar a dos quarts de nou, sortint pel carrer de les Cases Noves. Només passar l'últim habitatge hi ha un cartell indicant la capella de Sant Fructuós, i una mica més endavant hi ha un banc metàl·lic, situat en un lloc des d'on es pot veure Lilla, llàstima que la vegetació comenci a tapar-la. Una mica més endavant sento veus darrere, penso que es un grup que també comença la seva caminada per aquí. Passo per davant de la Capella de Sant Fructuós, una petita capella molt ben decorada, faig quatre fotografies i segueixo pel camí de l'esquerra, pel de la dreta es per on tornaré avui. Noto que el grup de darrer s'apropa, i que cada vegada estan més a prop. Es un grup de joves que quan estan a punt de superar-me agafen una pista a l'esquerra, quan jo vaig per la dreta. Arribo a l'alçada del Pont de la Rovina, m'apropo i veig i sento als joves dalt del pont. Intento fer fotografies sense que ells hi surtin. Es interessant llegir el motiu de la seva construcció a la pàgina web de Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà que demostra que des de fa molts anys es fa malbaratament de fons públics.
La pista creua la canonada soterrada de Gas Natural, al poc es troba les runes d'un mas a l'esquerra, totalment menjat per la vegetació. No puc arribar a l'entrada ni a posteriori, trobar el seu nom, i això que sembla una mica gran. Segueixo per la pista i em trobo a dos caminants amb un gos, lis pregunto si saben el nom del mas i em diuen que no ho saben, però em confirmen la proximitat de la Font de l'Auró. Aquesta font era junt la capella i el pont, el primer objectiu del dia. Segons fa uns pocs anys i per email vaig parlar amb una persona, una mica més jove que jo, i em comentava que era un lloc on quan ell era jove, s'anava a fer fontades i alguna calçotada, però el que vist avui es un entorn completament canviat i degradat, ara ho veig difícil, no hi ha ni un lloc per asseure's. A l'altre costat de la pista hi ha una petita bassa eixuta.
A partit d'ara ve el tros fallit. Tenia un vell track que deixant a l'esquerra el Tossal de Moragues, passava per les Planotes i tornava a Lilla per Cantacorbs. L'alegria es que l'entrada a aquesta vella pista es veu clara encara que demostra que feia temps que no passa massa gent. Poc a poc les argelagues es comencen a menjar l'estret pas, però amb senyals xafades, no massa recents. Les argelagues acaben per taponar el pas, fent una bona barrera. Miro una mica a ras de terra, per si aquest tros es curt, però el que veig es que una mica més enllà queda tapat inclús el rastre de terra. He de recular. M'adono que es una zona que no fa massa anys devia patir una cremada i ara entre mig de pocs pins joves, creix les argelagues, i moltes altres punxoses. En canvi a la a banda esquerra de la pista anterior, sembla que no va arribar el foc.
Com que als mapes marquen un camí que va fins el que anava, però que enllaçava més endavant, segueixo pista amunt, però entre la vegetació que està desbordada i l'eixamplament de la pista, es impossible veure l'entrada. Vaig fins el coll, i miro si encara puc refer el programat, però ho desisteixo al moment. La pista des del coll baixa cap a Vilaverd, fet que no m'interessa. Surt una pista molt degradada, no miro els mapes al pensar que si em porta amunt no es del meu interès avui, en canvi si que hauria estat una bona opció ja que em portaria prop del Coll Vell i d'allí podria retornar a Lilla. Retorno avall pensant que retornaré per on he vingut i m'aniré cap a casa.
Abans d'arribar a la Font de l'Auró, veig un camí molt maco i trillat, que marxa quasi paral·lel a la pista, i l'agafo, però poc a poc es va difuminant, i no ho entenc, hi ha un possible rastre que puja i un altre que baixa, agafo el segon, però també es perd. Me'n vaig cap a Lilla per la pista principal, però quan trobo el rastre trillat de btts pel damunt del soterrat de la canonada de gas, agafo per ella, amb una forta i relliscosa baixada, i després per una segona. Per anar a buscar el camí que tenia previst, hauria de baixar dues pendents molt fortes, i els meus genolls no estan per massa tràfecs, pel que agafo una pista a la dreta que em porta fins darrera de la capella, però abans encara he d'anar a visitar un maset, sembla abandonat però encara està sencer. Abans de la capella veig el que sembla un gos que ve cap a mi corrent, el sento esbufegar i llavors veig que es un senglar, jo ja estava preparat amb els pals per defensar-me, però el senglar no ve recte, prop meu fa una mitja circumferència per allunyar-se i passa corrent.
Arribo a Lilla que està de festa, celebrant Sant Sebastià, i aprofitant que l'església de Sant Joan Evangelista està oberta, puc aprofitar per veure-la per dins i fer unes fotografies amb permís previ. Arribo al cotxe a tres quarts de dotze després de sis quilòmetres vuit-cents. El dia no ha estat gens fred, encara que quasi no he vist el sol, ja que quan ha començat a passar per damunt de la Serra de les Guixeres, ja m'anava cap a Lilla.
Dues curiositats, la primera es que durant tot el dia he estat sentint el rum-rum dels motors dels vehicles que han estat circulant per la N-240, i la segona es que des de que he sortit de Lilla fins al coll al peu del Tossal de Moragues son incomptables els rastres que venint de la part de la muntanya creua la pista i va avall, segurament rastres fets pels senglars.
No pujo el track al wikiloc ja que no crec que a ningú l'interessi exactament el que he fet, per aprofitar-ho.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.











00000000000000000000000



000000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada