Alòs de Balaguer, Nansal, Tossal de Boada, Alòs de Balaguer

Vèrtex del Tossal de Boada

Castell d'Alòs de Balaguer

El Josep Maria i jo ens hem trobat per anar fins a Alòs de Balaguer amb la intenció de fer el vèrtex geodèsic del Tossal de Boada, el punt més alt de la serra del seu nom. L'arribada a Alòs l'hem fet per  La Foradada, i hem aparcat només passar el pont sobre el Segre, a mà esquerra, davant d'un magatzem i al costat de material d'obra. Ens hem preparat i hem començat a caminar a tres quarts menys cinc de nou. El dia està molt emboirat, com la major part de la carretera des d'Agramunt. No es una boira molt espesa però el suficient per pensar que des del cim no tindrem una visió bonica.
Sortim creuant a peu el pont del Segre i seguint un curt trajecte per la carretera d'arribada. La deixem per una pista de terra, on hi ha un pal indicador que senyala cap a Boada i cap a Nansal. El primer tros haurem de repetir a l'anada i a la tornada. La pista es apta per cotxes però en un estat una mica degradat. Deixem la pista principal per agafar cap a Nansal. Durant un tros anirem trobam unes gàbies, ara obertes, on es feia recuperació de perdiu roja. Deixem la pista que seguíem per agafar a la dreta i entrar de ple a Nansal. Eren uns terrenys conreats, ara abandonats, on hi ha una serie de petits masos amb pallers i antigues eres, ara en estat llastimós. La boira no ens impedeix veure les carenes dels dos costats, però amb una visió una mica difuminada. En la Cabana de Nansal aprofitem per esmorzar. Aquesta cabana segons sembla, era paller a la banda de dalt on es veu clar el que era l'era, i la banda de baix podrien haver estat corrals, no sembla mas. Ara si que a la banda de dalt l'han habilitat de traster.
Retornem al camí, i al poc trobem un antic paller ensorrat i una cabana de pedra, sencera. I més endavant un altre paller, aquest la seva meitat habilitada per maset, han aljub i canonada d'aigua de la teulada a l'aljub. Darrera hi ha les runes del que devia ser mas i/o corral, tot molt enrunat. Seguim per camins de carro, pensem per l'amplada, però ara en desús, però que fa de molt bon caminar. Fem una petita equivocació, però mercès al gps ho salvem aviat. Tornem a la pista pedregosa i eixamplada de fa poc, que havíem deixat abans, que en realitat es el camí més curt, però a nosaltres ens agrada visitar masos i altres construccions. Ara puja fort. Passem per la partida de Ginera.
Ens desviem per visitar la Cabana de Ginera, que sembla que havia servit de paller i de corral. Un tros amb teulada enrunada i altre sencera. En una habitació encara hi ha les restres d'una llitera. Passarem per tres runes bastant seguides. En una hi ha la data de 1872, segons es pot veure dalt del marc de la porta. Dos d'elles darrere del paller sembla hi havia el mas i/o corrals, per la grandària de les runes. Dos d'elles, també ensenya que l'era està completament xafada per la pista, tenint les construccions a l'esquerra i el tancat de l'era a la dreta. D'una d'elles, a l'altre costat de la pista pot veure's les restes d'un petit forn.
Baixem a un altra pista que ve pels Camps de Boada, amb conreus cerealístics, i amb alguns ametllers, ja florits que fan patxoca, llàstima de la poca lluminositat ja que encara que la boira s'ha aixecat una mica no deix passar els raigs del sol. Aviat entrem en un tros en que sembla que els dos talussos ens vinguin al damunt, encara que pugem per pista. Però poc a poc anem guanyant altura i la vessant de la dreta va quedant més avall. Deixem a l'esquerra per on haurem de tornar, encara que no ho veiem, i seguim amunt. Deixem a l'esquerra una petita barraca construïda damunt d'una anterior. Deixem a la dreta el camí per on es puja des de Cubells, i arribem al cim. Hi ha una gran antena d'una companyia de telefònica. Al cim hi ha vèrtex, on ens fem les fotografies de rigor. Es divisa una mica cap als camps conreats de l'est, a nivell bastant inferior, però no massa enllà.
Tornem avall, repetint un tros i on em marca el gps que hem d'agafar a la dreta, no hi veiem traça, però agafant el que sembla al dret, en molt poc veient l'estret sender. Una vegada agafar es molt fàcil i agradable de seguir. Anem bastant pla deixant la pista cada vegada més lluny i més avall. El sender finalitza davant mateix del que era un pou d'aigua. Hi han les escales per baixar-hi. Sembla que ens hem passat el camí que havíem d'agafar, però pujant fàcilment el marge a l'esquerra i seguint un rastre que es converteix en vell camí, per poc tros, arribem a un altre pista, i així solucionem el problema d'haver-nos passat el camí. La nostra finalitza una pista travessera, però nosaltres la travessem i pel costat d'uns camps no conreats anem a visitar la Cabana de Boada. L'entorn està ple de andròmines i bastant brut de deixalles. La construcció vella destaca amb una part nova damunt d'unes runes. A la part vella es pot contemplar el que eren tres arcs, dos tapats i un retocat per la porta quadrada actual. Podrien haver estat corrals. Sortim d'aquí i per camins vells, terres aspres però amples i fàcil de caminar, i finalment per un camí de conreu, arribem a la pista que hem deixat abans del mas, on a la seva vora parem a dinar.
Seguim avall, estem a la pista que des de la carretera porta al tossal on hi ha el repetidor, però la veritat es que crec que es necessita un 4x4. Es un tros curiós, ja que sembla que a la vora de la muntanya hagin fet un desguàs però sense sortida cap a la banda del barranc, pel que ens sembla, més, que sigui per aturar la terra i les pedres que puguin caure. No té continuat, ja que està a trossos. Si es pel que em penso, la utilitat ja quasi ha finalitzat, ja que està ple de terra. A l'esquerra hi ha la bassa de Boada, ara un fangar sec ple de canyes. A la dreta i separat deixem dues runes. La visibilitat continua sent una mica fluixa, ja que no es veu clara la carena de la Serra de Boada, si que en un punt es veu una senyera al vent allà dalt. També a la dreta i a l'altre costat del Barranc de Boada es veu el que sembla son les restes d'una gran mur de pedra, al llarg, que des d'aquí no ens expliquem que pot ser, i no he trobat constància enlloc. Més amunt no estem segur si continua o el que ho sembla son les restes d'un marge. Ens quedem amb el dubte.
Pugem a visitar les runes d'una altre petit paller, amb l'era a l'esquerra, tot menjat per la vegetació. I finalment enllacem amb el camí d'anada, creuem el pont i arribem al cotxe, son tres quarts de sis i hem fet una mica més de catorze quilòmetres. Encara que em estat set hores per fer el recorregut, les dades del gps em diu que hem estat 1:37 h. aturats, entre menjar i visitar la quantitat de runes, corrals, pallers i masos. El terreny que hem visitat avui es molt aspre i pedregós, amb molt poc terreny per l'agricultura, i del poc que hi ha només una petita part està en explotació actualment. Com a curiositat, al davant de totes les edificacions que havien sigut pallers, i on havia estat les eres, encara hi han els corrons (em penso que es diu així) o eixos de pedra.
Una vegada al cotxe ens anem cap Alòs per fer el cafè, però el que sembla únic bar-botiga, està tancat, pel que ens anem fins Artesa a fer-lo.
Aquí no finalitza la nostra sortida ja que abans d'entrar a Tàrrega entrem a visitar, per fora, el Monestir de Mas Colom. Ho sabíem el que era ni com es deia però hem preguntat a una noia que sortia d'allí en cotxe i ens ho ha dir. Tot els terrenys de l'entorn, el que era el monestir i altres construccions son d'una empesa d'olis molt coneguda. L'entorn ha estat desproveït dels arbres que hi havia i estan fent una gran plantació de festucs. El monestir, ara abandonat, es de l'estil neogòtic, i la capella estava sota la advocació de la Mare de Déu del Sufragi. Per més informació, aquí  o aquí.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies de la caminada, aquí. Del monestir de Mas Colom, aquí

00000000000000000000000

000000000000000000000000000