"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 11 de desembre de 2015

Sant Llorenç del Bosch (Picamoixons -Valls-)





Una vegada finalitzada la visita a Conill (Tàrrega) i ben alimentats i després de pair una mica l'esmorzar tornem al cotxe i ens anem cap a Picamoixons, que pertany a Valls. L'ermita de Sant Llorenç del Bosc està molt amenaçada per la pedrera, que poc a poc es va menjant la muntanya i el seu bosc. Des de la carretera de Picamoixons a Valls no es massa difícil arribar-hi, encara que hi ha dos llocs una mica dubtosos, sobre tot el últim que s'ha de deixar l'amplia pista per un camí de terra, a la dreta i en pujada. Deixem el que era l'entrada normal a l'ermita, i aparquem a la pista que queda una mica més enlairada, però uns metres al nord. Baixem cap a l'ermita. Té tres cossos, dos habitatges, un a cada costat i l'ermita al mig. El de la dreta no sabem a que era degut, però el de l'esquerra era l'habitatge de l'ermità, ara abandonat, com tot. L'ermita està més o menys neta, amb el que ens ha semblat una teulada damunt d'una de rodona, La ermita té l'altell del cor, bastant ben conservat. L'habitatge de l'esquerra està bastant malmès en canvi el que era de l'ermità, encara que molt deixat, al meu parer, no costaria gaire rehabilitar-lo
El que dona pena es l'entorn, potser abans de la pedrera faran caure les parets la quantitat de vegetació que se l'està menjant. A prop hi ha un pou d'aigua bastant nou, al menys la part de dalt, una barbacoa coberta, de tres peces, amb rajoletes que estan desenganxant-se de la paret, i alguns estris de cuina. Dona pena veure aquests indrets que tenen la seva historia i que va estar molt concorreguda en les fetes, pels vilatans de les contrades.
Per conèixer una mica aquí deixo alguns links:



Esperem que Catalunya sigui capaç de fotre fora als que xuclen indecentment, es sàpigui administrar els diners i es puguin destinar alguns diners per la conservació del patrimoni, encara que hi han preferències, crec que amb una bona economia de l'Estat Català podrien quedar alguns calerets pel patrimoni no luxós.

000000000000000000000000000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada