Una vegada finalitzada la visita a Conill (Tàrrega) i ben alimentats i després de pair una mica l'esmorzar tornem al cotxe i ens anem cap a Picamoixons, que pertany a Valls. L'ermita de Sant Llorenç del Bosc està molt amenaçada per la pedrera, que poc a poc es va menjant la muntanya i el seu bosc. Des de la carretera de Picamoixons a Valls no es massa difícil arribar-hi, encara que hi ha dos llocs una mica dubtosos, sobre tot el últim que s'ha de deixar l'amplia pista per un camí de terra, a la dreta i en pujada. Deixem el que era l'entrada normal a l'ermita, i aparquem a la pista que queda una mica més enlairada, però uns metres al nord. Baixem cap a l'ermita. Té tres cossos, dos habitatges, un a cada costat i l'ermita al mig. El de la dreta no sabem a que era degut, però el de l'esquerra era l'habitatge de l'ermità, ara abandonat, com tot. L'ermita està més o menys neta, amb el que ens ha semblat una teulada damunt d'una de rodona, La ermita té l'altell del cor, bastant ben conservat. L'habitatge de l'esquerra està bastant malmès en canvi el que era de l'ermità, encara que molt deixat, al meu parer, no costaria gaire rehabilitar-lo
El que dona pena es l'entorn, potser abans de la pedrera faran caure les parets la quantitat de vegetació que se l'està menjant. A prop hi ha un pou d'aigua bastant nou, al menys la part de dalt, una barbacoa coberta, de tres peces, amb rajoletes que estan desenganxant-se de la paret, i alguns estris de cuina. Dona pena veure aquests indrets que tenen la seva historia i que va estar molt concorreguda en les fetes, pels vilatans de les contrades.
Per conèixer una mica aquí deixo alguns links:
Esperem que Catalunya sigui capaç de fotre fora als que xuclen indecentment, es sàpigui administrar els diners i es puguin destinar alguns diners per la conservació del patrimoni, encara que hi han preferències, crec que amb una bona economia de l'Estat Català podrien quedar alguns calerets pel patrimoni no luxós.
000000000000000000000000000
Entrades
Una pena, sí. Vam estar a punt d'anar a veure-la per comprar-la, però la pedrera ens ha tirat enrera. La pedrera ens ha tirar enrera fins i tot de viure a la zona!
ResponEliminaL'agost de 2016 vam tornar a estar, ja que després de donar un tomb per la zona, volien trobar les runes de Sant Jeroni del Bosc. Ens vam trobar que estaven netejant i arranjant tot l'entorn i part de la vivenda de l'esquerra. Vam parlar amb un senyor molt amable que ens va dir que ho havia comprat i que s'anava a viure allí amb la familia. Potser es recuperarà, no sé. Per cert ens va indicar on es trobem les runes de Sant Jeroni.
EliminaHola! Perdóname por escribir en castellano :) Soy brasileña viviendo en Mallorca. Estoy mirando la propriedad para comprarla y hacer aí un guest house. Ahora que estou buscando informaciones.. ya no lo sé.. primeiro la temática que es un propriedad important para vosotros y ya no sé si la gente se quedaria contenta que personas de otros países sean los proprietários. Segundo, yo no entendido mucho esta historia de la pedreira.. Podeis me dar su opinion? Una vez mas perdóname pero que vivo en Espana hace solamente 1 ano.. todavia no he passado ao Catalan :)
ResponEliminaCom em dius que vius en Mallorca crec que entendràs el català, en cas contrari m'ho dius i t'ho traduiré, cap problema per a mi.
ResponEliminaNo sabia que Sant Salvador del Bosc es venia, a l'agost del 2016 tenia nou propietari i havia netejat tot el terreny del davant, i estava fent obres a la part de la vivenda de l'esquerra, i el que vam trobar i parlar ens va dir que era el nou propietari, li vam demanar veure l'ermita, ens va obrir la porta, però estava tot ple de material d'obra i d'eines.
Referent a la pedrera el problema es que està deixant la zona molt desolada i amb una pols continua, a banda del soroll continuo de la maquinaria. Vaig llegir que quan van demanar els permisos d'explotació, es va quedar d'acord que el tros de Sant Salvador es respectaria, a l'any 2916 l'explotació arribava molt a prop, crec que no continuarà gaire per aquella banda, però...