"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dijous, 10 de juliol de 2014

Pratdip, Cabrafiga, Meners, Puig i Grau de les Mugues, Barranc de la Dovia


Pas dels Grauets
Salt de la Savinosa

Avui es d'aquells dies que no acaben de sortir les coses tal i com estaven previstes, en aquest cas per no fixar-me bé i posar-me nerviós massa aviat. Havia ajuntat dos tracks baixats d'internet, un que em pensava que feia el tomb normal de pujar al Cabrafiga i l'altre que era donar el tomb a la muntanya sense pujar-hi, i des del punt comú, el Castellet de les Mugues fer l'enllaç i no baixar cap el Barranc de la Dovia.
Ens trobem el Josep Maria i jo i ens anem cap a Pratdip, on aparquem, ens preparem i sortim a un quart i cinc de nou, seguint pel camí normal de pujar al Cabrafiga. El camí es bastant agradable, al començament, però poc a poc es comença a enlairar fortament. En quan sortim del bosc, el vent ens comença a molestar, i quan arribem a les carenes està a punt de fer-nos caure algunes vegades. Ha estat un altre petita negligència per la meva part no comprovar la previsió del vent per avui, si que havia mirat la previsió de calor i de pluja.
Quan arribem al cim, desprès de les dos petites grimpadetes (una es el Pas del Gos) faig fotos ràpidament, i comencem la baixada cap el Coll de la Partió, on parem a esmorzar, encara que ens bufa el vent, però aquí ja queda bastant esmorteit. Seguim fins el Coll de Meners, i aquí fem la bestiesa del dia. Baixem per la tartera avall, tot seguint les senyals blaves i quan estem a mitja, ja em passat les tres boques de les mines, miro el gps i veig que el track que porto no passa per aquí, si no que segueix carena cap el Puig de les Mugues. En principi penso que es igual, que nosaltres anirem per on sempre havia anat, fa anys que no passava i no me'n recordo massa be, però si que la sortida de la tartera era per una lleixa a la dreta, i ja em passat una que em dona la impressió que era la bona. Faig parar al company i jo segueixo una mica avall a comprovar el camí. Les senyals em fan creuar al barranc i aquí ja perdo els papers (de manera metafòrica), ja que em dona la impressió que el camí marcat marxa cap a l'esquerra, i la feixa a la dreta d'on havíem de marxar penso que ens la hem deixat més amunt. Remuntem una mica i busco un camí per la feixa, sense que hi hagi cap. No queda més remei que pujar al coll de dalt i seguir el track cap el Puig de les Mugues. Molt més tard m'adono que les marques son de la marxa dels Dips, i que la sortida deu ser més avall, però quan m'adono ja es tard.
El camí cap el puig torna a ser ben ventat, pel que al cim no hi parem. Seguim carena fins a trobar el baixador, que encara que hi han senyals grogues, es per terreny completament descompost, alternant les parets rocoses, difícils de baixar per nosaltres, amb terreny tarterós. Fins que quan ja estem molt baixos la vegetació, alternant la baixa punxosa amb els pins joves, fa que es perdin els rastres i faci complicat seguir endavant.
Per fi arribem al davant del Castellet de les Mugues, on trobem el camí que ve del Mas de Cabrafiga. Només cal seguir-ho fàcilment fins el Grau de les Mugues. Aquí ens passa un cas que em va assentar malament. Una parella ens ha passat quan estaven al davant del castellet, i quan quasi som a l'entrada del grau, el company troba que han perdut el mapa, com ella baixa una mica amb dificultat, els enganxem, jo primer li pregunto si el mapa es d'ells i desprès faig un comentari de que em pensava que la baixada no era allí sinó més lluny (no havia vist els senyals); ella em contesta que si que el mapa es d'ells i puja una mica a recollir-lo mentre ell em diu a mi que el grau es aquí, i a ella que no pugi i tiri avall, jo li contesto “Ella ha pujat a recollir el mapa que haveu perdut” i ja sense cap resposta, tiren avall.
Continuem baixant fins a la carretera, on aprofito de trucar a casa de que arribem tard a dinar. Creuem la carretera pel túnel de sota i agafem el Barranc de la Dovia, on pel camí paral·lel ens porta al camí de Masriudoms i d'allí a Pratdip, on arribem quan passen cinc minuts de les tres de la tarda. Com ja anem tard parem al bar de la piscina a fer una guanyada cervesa. Dia solejat però amb un vent molt molest. Les baixades del cim i del Grau de les Mugues son molt molestes, però jo ja me'n recordava, però la baixada de la carena del Puig de les Mugues es d'aquelles que jo intentaré no tornar a fer més. Per la resta bon dia de muntanya.
El track no el penjo al wikiloc, ja que hi han varis d'iguals i similars. Es el mateix de "jordimarca"

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí








00000000000000000000000




00000000000000000000000000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada